Ingredients:
Per a la crema de mascarpone al cafè:
- 70 g de sucre de llustre
- 2 cl de llet sencera
- 1 full de gelatina
- 25 cl nata líquida
- Un cafè exprés curt
Per a la crema de xocolata al cafè:
- 25 cl de llet sencera
- 25 cl de nata líquida
- 75 g de sucre
- 4 rovells d'ou
- 1 full i 1 / 2 de la gelatina
- 200 g de xocolata negra
- Un cafè exprés curt
Pel crumble al cafè:
- 25 cl de nata líquida
- 75 g de sucre
- 4 rovells d'ou
- 1 full i 1 / 2 de la gelatina
- 200 g de xocolata negra
- Un cafè exprés curt
Pel crumble al cafè:
- 20 g de farina
- 20 g de sucre
- 20 g de mantega en pomada
- 10 g de farina d'ametlla
- 10 g ametlles picades
- 10 g avellanes picades
- 5 g de cafè liofilitzat (Nescafé)
Preparació:
- 20 g de sucre
- 20 g de mantega en pomada
- 10 g de farina d'ametlla
- 10 g ametlles picades
- 10 g avellanes picades
- 5 g de cafè liofilitzat (Nescafé)
Per fer la crema de mascarpone al cafè, bullir la llet amb el cafè i incorporar-hi la gelatina prèviament rehidratada en aigua freda. Posar el mascarpone i el sucre en un bol, abocar-hi el cafè amb llet i batre-ho tot plegat. Amb l’ajut d’unes varetes, muntar la nata i afegir-la lentament i amb maniobres envolvents, a la barreja anterior. Omplir una màniga pastissera i reservar-ho.
Per fer la crema de xocolata al cafè, blanquejar els rovells amb el sucre. En un cassó, escalfar la llet, la crema de llet i el cafè, abocar-hi els ous blanquejats amb el sucre i remenar-ho, com si d’una crema catalana es tractés, fins que espesseixi. Afegir-hi la gelatina prèviament rehidratada amb aigua freda. Fondre la xocolata al bany maria i, fora del foc, afegir-la a la crema encara calenta i sense deixar de remenar.
Per fer el crumble al cafè, barrejar la mantega amb el sucre, el cafè liofilitzat, la farina d’ametlla, les avellanes i les ametlles picades. Escampar-ho per sobre d’un paper de forn o una Silpat, i coure-ho durant uns 15 minuts a 180 graus, punxant amb una forquilla de tant en tant per tal d’anar esmicolant-ho. Deixar-ho refredar.
Per al muntatge, disposar una capa de crema de xocolata, una capa de mousse de mascarpone, i escampar el crumble per sobre.
Segur que és boníssim!!!! però també tan elegant, en aquestes copes...!!!
ResponEliminaEt copio la recepta.
Petonets
Uns cafeteros com nosaltres, i a més unes postres amb mascarpone... tingues ben clar que el tastarem!!! Ha de ser boníssim!!
ResponEliminaFantastica presencia i segur que al gust encara ho supera.
ResponEliminaA casa som molt cafeters, i aqeusta recepta va al calaix de les pendents de cap.
Gracies per compartirla (al Alfons també ;)
Salut!
Ooooohhhhhh, quina cosa més bona, quina bona presència no és d'estranyar que agradés als vostres convidats.
ResponEliminaLa foto fantàstica.
Una abraçada,
Hum! Ja sento l'oloreta, i el mascarpone que se'm fon a la boca.
ResponEliminaHe de confesar que no he fet mai crumble però m'agrada.
Glòria, a l'Àlex li agraden molt les postres de cafè. Quan tingui una ocasió especial faré aquestes copes, han d'estar tan bones... la presentació t'ha quedat molt bé.
ResponEliminaFins aviat
quina copa mes xula q us ha quedat....a mi no m'entusiasmen els postres amb cafe, pero segur q la tastaria!
ResponEliminaUn petó,
Hola,
ResponEliminaJo sóc molt "cafetera" però m'encanta... Té una presència fantàstica i amb el mascarpone, deliciós! No m'estranya que agrades a tothom. Segur que la feina ha valgut la pena! Petonets,
Jo tampoc sóc massa cafetera, però a aquesta copa no la puc deixar de banda.
ResponEliminaPetonets
Vos ha quedat molt polit i elegant. Noltros si que ho som del cafè, encara que dur molta feina la provarem per una ocasió especial.
ResponEliminaUna abraçada
no m'agrada el café, a exepció d'algun postre com el tiramisú, però aquesta recepta sebla fantastica! petonets
ResponEliminaDoncs la copa ho te tot per passar a formar part de la llista de postres de ca la mai , una preciosa presentació , elegant i acurada, cafè, que som molt cafeters , mascarpone , ens agrada molt i fàcil de fer.
ResponEliminaMoltes gràcies per compartir-la , una abraçada
No és bo, no, és boníssim, és la repera, o millor el recafè.
ResponEliminaUna experiència quasi sobrenatural.
Se'm fa la boca aigua de recordar-ho.
Què bo!
Gràcies amics, gràcies cafeters
Un postre guapíssim, m'encanten veure les capes de les cremes, i la copa, preciosa!
ResponEliminaQuan la vaig veure, ja li vaig dir que que això és boníssim!
ResponEliminaI és clar, amb aquest nom.... vosaltres havíeu de córrer a fer-la, oi?
Ja sabeu que no m'agrad el cafè, però penso adaptar-la als meus gustos!
Petons, i bona setmana!
Un postre fantastic i la copa queda molt elegant.
ResponEliminame agrada molt
una abraçada
miquel
Us ha quedat genial!! Aquest postre també està fet per mi, m'encanta el cafè!
ResponEliminaPetons!
Sandra
Em sembla que aquesta recepta hauria de ser la vostra insígnia, no? ;)
ResponEliminaI així en copa entra per la vista.
Petons!
A casa ens encanten les postres amb cafè, així que aquesta copa caurà segur! Mascarpone, cafè i xocolata, cruixent i cremós... han de ser unes combinacions de sabors i textures delicioses!
ResponEliminaNo soc gaire de postres ni de gelats... però quan són "de cafè", ja estic receptiu... i aquest segur que m'agradaria. Salut!.
ResponEliminaJo segur que no lá deixo escapar! postres amb mascarpone, èxit assegurat i més si porta xocolata.
ResponEliminaJo no sóc massa de postres de café, encara que a vegades amb això de les postres em puc arribar a sorprendre a mi mateixa!
ResponEliminaPetons
Hi ha postres que només te'ls mires pels ingredients que tenen, a mi em semblen irresisitibles tots els que porten Mascarpone, aquest vostre no n'és una excepció.
ResponEliminaMoltes felicitats
Ester
Maria,
ResponEliminaJo també li vaig copiar a l'Alfons i no me'n penedeixo gens ni mica!
Jordi,
Si sou cafeteros, no us el podeu perdre, val molt la pena!.
Núria,
A més de quedar bonic, és bo, bo, bo!!!.
Carme,
Em sembla que es convertirà en un clàssic a casa nostra!.
Sonia,
Potser si tastes aquestes postres amb cafè, t'acabaran agradant, perquè és cafè, cafè i cafè. Per a mi, és un vici!.
Eri,
La recepta és llarga d'ingredients i d'explicació, però no és difícil i quan està feta, és molt agraïda!.
Xisca,
No dóna molta feina de fer, només és que l'explicació és llarga, però amb una mica d'organització, endavant!
Carme,
I canviant el cafè per un licor de taronja, per exemple?
Judith,
Doncs la mousse de mascarpone recorda una mica el sabor del tiramisú, així que ja tens la meitat guanyada!.
Mai,
M'agrada que diguis que és fàcil de fer, a mi també m'ho sembla però sembla que dóna la sensació de difícil i no ho és!. I m'agrada que estigui a la teva llista de postres de ca la Mai, quin honor!
Joaquim,
ResponEliminaJo encantada que us agradés!. Era la primera vegada que el feia i va ser una bona estrena!.
M. Àngels,
Posar la cullera i barrejar els sabors, ummmmmm, deliciós!.
Margarida,
Segur que tens una proposta per substituir el cafè, ja me l'explicaràs!.
Miquel,
Oi que fa patxoca?, je, je.
Sandra,
Doncs l'has de tastar, quan jo vaig veure la recepta, no ho vaig dubtar ni un moment, l'havia de fer!.
Mercè,
Efectivament, quan la vaig veure vaig pensar que al Cafè de Nit s'havia de tastar una cosa tan llaminera, i no em vaig equivocar!.
Gemma,
Fes-la i ja m'ho diràs!. La combinació de textures i sabors és deliciosa!.
Ricard,
Doncs si fas una excepció amb aquetes postres, segur que no te'n penediràs!.
Cristina,
A mi també m'agrada molt el mascarpone i trobo que combinat amb el cafè, és perfecte!.
Gemma,
A vegades ens costa entrar en una combinació de sabors, però tot és provar-ho!.
Ester,
La llista d'ingredients és llarga però deliciosa!
Aquests postres son dignes de un 5 estrelles!!!!
ResponEliminaM'agrada moltíssim el café per el que no trigaré gens en copiar aquesta delicia descaradament....
Ptnts
Xaro,
ResponEliminaHo pots fer sense cap remordiment de consciència, jo vaig fer el mateix!
Ai, ai, ai, que bo ha d'estar aquesta copa. M'encanten els postres que porten café i que van acompanyats amb una crema com aquesta. Porta una miqueta de feina, però segur que val la pena. Com diria la moxilla de Dora la Exploradora: rico, rico, rico, delicius...
ResponEliminaA casa no som massa de postres, però aquesta copa ja es diferent, es casi cafè sòlit, i a sobre amb mascarpone i xocolata, això ja es un altre cosa, te d’estar boníssim
ResponEliminaPetons
Mareta meva, quin luxe.
ResponEliminaI a sobre porta mascarpone, en això soc com la Sión del comentari anterior: si hi ha mascarpone i estic jo amb la cullereta jejeje.
Felicitats!! .... sempre em gratifica molt i molt trobar una recepta coneguda a casa dels meus amics, ja que no vol dir altra cosa que a casa vostra va tenir tant èxit com ho va tenir en la meva. .... i no m'estranya, amb l'aspecte tan elegant com us va quedar aquesta copa, .. segur que triumfareu!!
ResponEliminaUna abraçada
Ja sé que arribe tardíssim, però és que fins ara no m'hi havia pogut acostar al blog!!! Quina recepta més bona!!! Me l'apunte, per suposat!!! De luxe!!! Mare meua!!! Pecaaaat!!!!
ResponEliminaAsela,
ResponEliminaSembla que porti molta feina, però amb una mica d'organització a l'hora de treballar, no hi ha problema i la crema s'ho val!
Sion,
Si no sou gaire de postres i tasteu aquesta crema, segur que us reconvertireu, je, je.
Òscar,
Jo també sóc dels vostres, el mascarpone em perd!.
Alfons,
La teva recepta era en format gotet, però nosaltres varem ser una mica més "golafres" i varem tirar per la copa, i sort d'això, perquè era deliciós!
Francesc,
Xocolatero com ets, no pots deixar perdre aquesta delícia amb gust de cafè, i amb la cremeta de mascarpone, encara menys!