PASSEU, PASSEU...

Quan l’estiu passat, després de la presentació a la Fnac del disc de Nuar “Respirar”, el Pol em va comentar que a finals d’any segurament s’editaria el seu primer treball en solitari, em vaig alegrar i alhora em vaig quedar esperant-lo amb ganes. Ara ja he pogut escoltar aquest “Passeu, passeu...”, amb una dotzena de cançons que marquen la seva personalitat i la diferencien de la seva altra activitat musical com a membre del grup Nuar i com a col·laborador habitual dels Amics de les Arts.

El disc, gravat als estudis Vapor Studio de Sabadell, compta amb un molt bon reguitzell de músics que omplen de matisos cadascun dels compassos de cada cançó i complementen perfectament la càlida veu del Pol.

D’entrada, és un disc molt variat, molt agradable d’escoltar i que particularment m’ha agradat força. El Pol diu que les seves lletres són majoritàriament romàntiques; jo afegiria  que romàntiques sí, però ni “nyonyes” ni “ensucrades”, o sigui que no triomfaria a cap OT. Musicalment presenta influències molt clares del country, del pop o de la bossa-nova (només cal escoltar les primeres notes de “L’últim vol a Formentera”).

També m’ha cridat molt l’atenció l’original disseny que embolcalla el CD, amb  fotos, el text de les cançons i els acords, una cosa molt útil per a tots aquells que en un moment o altre volem “tocar” amb la nostra guitarra aquell tema que més ens agrada.

Quan escoltem un disc, tots tenim unes cançons que, o bé per la lletra o per la música, ens complauen més que d’altres, i com que jo no sóc l’autor, que se les “estima” totes per igual, voldria destacar, per sobre del bon nivell de tots els temes: Gust de mar, Vides d’andana, La teva flor, Massa Locu i L’últim vol a Formentera.

Desitgem molta sort al Pol amb aquest treball que ara s’ha publicat i que esperem que tingui la continuïtat que es mereix.