dilluns, 15 d’agost del 2011

AM (8) ELVIS PRESLEY

A l’Agost Musical d’avui, ens visita un cantant del que mai he estat un seguidor. Tot i així, haig de reconèixer que va ser i és encara un autèntic mite amb milions d’admiradors. El 16 d’agost de 1977, a l’edat de 42 anys, va morir a la seva mansió de Graceland víctima dels seus mals hàbits alimentaris i dels excessos amb les dogues. En la seva primera època però, va ser un cantant “trencador” que va fer algunes coses interessants, com la interpretació d’aquest clàssic del rock de tots els temps, Jailhouse rock, del qual en el seu moment va vendre milions de còpies i que posteriorment van versionar  dotzenes de cantants de tots els estils.

Sempre va bé recordar els grans mites de la música.

10 comentaris:

  1. Encara que no soc de la seva época, m'agrada molt el Rey del Rock.

    ResponElimina
  2. De Elvis se decia en la epoca que, era un blanco que cantaba como un afroamericano, para mi tenia muy buena voz en su género, paco

    ResponElimina
  3. Marisabel,
    Tot i que a mi mai em va fer massa el pes, haig de reconèixer que va ser (i es) un autèntic fenòmen de masses i un d'aquells mites de la música, segurament també hi va influir la seva mort sent molt jove.

    Paco,
    Jo guardo bons records de l'Elvis d'abans d'anar a la "mili", i es que a casa, els meus pares tenien discos d'aquest i d'altres cantants de l'època com Paul Anka, Bill Haley o els Platters.

    Una abraçada als dos i gràcies pels vostres comentaris.

    ResponElimina
  4. Ejem...demà li toca a casa meva , ja ja, que es 16 d'Agost, però no li faig gaire cas a ell... Aquest video no l'havia vist abans. Deu ser dels primerissims clips, no?

    ResponElimina
  5. Es que aquest senyor se "m'atraganta". Els principis (anys 50) encara el suportava(el video es de l'època) però quan va tornar de la "mili", entre les pel·lis insuportables i les patètiques actuacions als casinos de Las Vegas, em va acabar els quartos. Tot i això, li reconec coses bones i gravacions interessants, a més d'arrossegar masses i triomfar fins i tot després de morir (mes o menys com el Cid, je,je)
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. A mi només em torna boig el 'Suspicious Minds' que es que el trobo brutal!! La resta doncs sense entusiasmes excessius :)

    ResponElimina
  7. M'agradava més en la primera època. Després s'em va fer molt embafós.
    Petonets

    ResponElimina
  8. Òscar,
    Coincideixo plenament: "suspicious mind" es el que més m'agrada, tot i que "in the guetto" o "always on my mind" tampoc estan gens malament.

    Maria,
    A mi, exceptuant les cançons que he dit anteriorment, també em va agradar molt més quan era rocker i no feia les pallassades que li vam veure fer posteriorment.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  9. Dons a mi m'agrada encara molt, sentir les seves cançons. Tenia molt bona veu. A part, a la seva época jove, era guapíssim. Llástima que despres es va espatllar...
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Gemma,
    Malauradament, els anys ens passen factura a tots, molts però, intentem ser el menys "horteres" possible, je,je. Està clar que l'amic Elvis no ho va aconseguir de cap de les maneres, tot i que, com molt bé dius, musicalment encara fes coses molt bones.
    Gràcies pel comentari. Una abraçada

    ResponElimina