dissabte, 12 de novembre del 2011

ESCOLLIDA PELS DÉUS

Aquesta setmana, durant la presentació de la darrera novel·la de l’Albert Salvadó a la llibreria Catalonia de Barcelona, vam coincidir amb l’escriptora Maria Carme Roca, amb qui vam estar comentant el seu darrer llibre Escollida pels Déus, que havia llegit aquest estiu i del qual tenia pendent fer la corresponent entrada al bloc.

Maria Carme Roca és historiadora i filòloga i es dedica professionalment a l’escriptura des del 1997. Tres dels seus llibres anteriors, Intrigues de Palau (2006), El monestir proscrit (2008) i Barcino (2010), em van agradar molt i per tant, aquesta Escollida pels Déus m’oferia moltes garanties des del primer moment. En aquesta novel·la, l’escriptora barcelonina situa l’acció entre els anys 305 i 287 a.C.,en dues de les ciutats més antigues de Catalunya, d’una banda la grega Emporion (Empúries) i de l’altra, l’ibera Índica (Ullastret).

Maria Carme Roca
El naixement d’una nena, fruit d’un amor prohibit, coincidirà amb un període d’hostilitats entre emporitans i indigetes. Hèlia, que així és diu la nena, creixerà dins les muralles d’Emporion acollida per la cortesana Còsima, aliena als interessos i enfrontaments dels ciutadans. Mentre el ric i venjatiu Heraclides pretén convertir Emporion en una tirania, el seu cunyat Aris somnia la reforma dels temples i el culte a Asclepi. D’altra banda, a Índica, Unibelos, tan ambiciós com bon guerrer, conspira per usurpar el poder. Les lluites i intrigues esclataran barrejant-se amb les passions personals.

Hi ha molts escriptors de novel·la històrica que s’aprofiten d’un determinat personatge per muntar una història, a vegades sense cap rigor històric, però la Maria Carme Roca no va per aquest camí. Sempre m’ha sorprès el gran treball de documentació previ i la seva capacitat descriptiva fins al més mínim detall, la qual cosa fa que la seva narració sigui sempre creïble i fugi del sensacionalisme inversemblant d’alguns novel·listes. El breu apunt històric i el mapa que hi ha a l’inici de la novel·la ens introdueixen de ple en l’època i en el relat, fent que tot plegat sigui molt més entenedor. A través d’Escollida pels Déus podrem fer-nos una idea molt aproximada de com vestien, menjaven o vivien ibers i grecs al segle IV a.C.

En resum, una novel·la que em va proporcionar molt bones estones de lectura.

16 comentaris:

  1. Una proposta d'alló més seductora!! Novel.la històrica de la bona...mmmmmmmmmmmmmmmm :)

    ResponElimina
  2. Si senyor, comparable a un dels teus platillos!!

    ResponElimina
  3. Ara ja se quin serà el proper llibre que he de buscar ;) mua

    ResponElimina
  4. D'aquesta autora només he llegit el primer, el del monestir, i em va agradar molt. Crec, com tu, que és una molt bona escriptora i que es documenta beníssim a l'hora d'escriure. Com que ara vaig molt malament de temps per l'institut, potser a Nadal caurà. La teua ressenya m'ha fet moltes ganes de llegir-lo. Salutacions

    ResponElimina
  5. Núria,
    Sens dubte un bon regal, a més de ser un bon llibre, per fora té una coberta molt bonica i fa patxoca de veritat.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Francesc,
    Jo n'he llegit quatre de llibres de la Maria Carme Roca i la veritat m'han agradat tots. Cadascun d'ells es una història completament diferent, però tots son igual d'amens i interessants.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. procuraré llegir algun llibre d'aquesta escriptora, no la tenia localitzada. Gràcies pels consells.

    ResponElimina
  8. Molt recomanable tant el llibre com l'escriptora, sobretot si t'agrada la novel·la situada dins d'un context històric determinat, que per descomptat no es el mateix que el que fan alguns que es modificar la història en benefici d'un argument.
    Gràcies per la visita.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Té molt bona pinta pel que comentes! :)
    Moltes gràcies per aquestes recomenacions tan enriquidores!

    Molts petons!

    ResponElimina
  10. Alba,
    Efectivament te molt bona pinta i es que la idea de la trama es original i al mateix temps està molt ben resolta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. No havia sentit a parlar d'aquesta escriptora i desprès de llegir la teva crònica em ve molt de gust llegir el llibre que recomaneu, de fet m'apunto a la meva llista "interminable" de lectura pendent els quatre títols no fos cas que m'agradi molt ....

    La novel.la històrica a priori em fa molta por per la manca de versemblança en els seus relats i perquè veus clarament que l'únic objectiu del llibre es intentar fer un best-seller amb la excusa d'un fet o personatge històric, i per això m'atreu aquesta escriptora que segons dius fa treballs d'investigació per poder desenvolupar la novel.la.

    ResponElimina
  12. Imma,
    Estic totalment d'acord amb el que dius. Hi ha novel·listes que han desprestigiat el gènere històric amb l'afany d'aconseguir vendes sense el mínim rigor. A més, molts utilitzen personatges històrics coneguts posant en "la seva boca" coses que mai van dir, però que interessen per fer que el relat rutlli.
    Cap d'aquests casos es el de la Maria Carme Roca ja que es veu molt clar al llegir-la, que la documentació prèvia es una part molt important de l'obra. A més,l'altra dia parlant amb ella, ens va confessar que la documentació prèvia, es el que més li agrada ja que de sempre, s'ha considerat "rata de biblioteca".
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb uns mesos de retard he llegit el llibre i confirmo tot el que deias, m'ha agradat molt tant la narrativa com el desenvolupament en el contexte històric, que es prou convincent. Ara a la busca i lectura dels altres titols d'ella. Gràcies.

      Elimina
    2. Imma, estic molt satisfet que t'hagi agradat el llibre. Ja saps que a mi la novel·la històrica m'agrada, ara bé, ha de ser documentada i creïble, cosa que sempre he trobat en els llibres de la Maria Carme Roca.
      Gràcies per comentar-m'ho

      Elimina