L’ESTIL COSMATESC

Mosaic de l'església de Santa Prassede

Fa molt temps que tenia desat al calaix dels “pendents”, escriure quatre paraules sobre l’estil “cosmatesc”.

Anem a pams, aquest “estil” és una manera de decorar amb marbre els terres de les esglésies, principalment durant els segles XII i XIII. El nom procedeix de la família Cosmati, artesans del marbre i que s’hi van dedicar combinant els diferents colors i creant magnífiques formes geomètriques utilitzant la tècnica “opus sectile” de la tradició romana clàssica. És una decoració típicament medieval i que es circumscriu bàsicament a la ciutat de Roma, d’on era originària la família, i els seus voltants. Malgrat això, altres artesans es van basar en aquesta tècnica per realitzar les seves obres i per tant, en podem trobar en llocs força llunyans com l’altar major de l’Abadia de Westminster de Londres.

Mosaics de Santa Maria in Cosmedin, Santa Maria Maggiore, Santa Prassede i Santa Maria in Trastevere

El marbre utilitzat per a aquestes decoracions procedia majoritàriament dels antics temples romans. El Papa tenia el dret d’atorgar concessions per a l’explotació dels edificis antics de Roma, i naturalment les pedreres de marbre també eren propietat del Papa, que com es pot veure, no era tan sols el representant terrenal de l’Església Cristiana, sinó que era el cap de l’estat romà, tant políticament com administrativament. Per tant, les famílies d’artesans, com els Cosmati es dedicaven primer a la recuperació i reelaboració dels marbres antics i posteriorment al disseny i construcció de grans mosaics per a les esglésies.

mosaics de Santa Maria in Cosmedin i Santa Prassede (dalt)
San Giovanni Laterano i Capella Sixtina (Abaix)

Tot sembla indicar que per crear aquest tipus de paviment, el artesans de la família Cosmati del segle XII s’havien inspirat en obres realitzades per treballadors bizantins de Constantinopla i molt probablement també per l’estil geomètric islàmic, ja que l’art àrab es basava en la prohibició de representar figures i per aquest motiu, en les mesquites es poden veure moltes composicions geomètriques fetes amb marbres de diferents colors.

En el darrer viatge que vam fer a Roma, vam quedar captivats pels mosaics de diferents esglésies decorades amb aquest estil. Els paviments de moltes estan realitzats amb la tècnica cosmatesca, la qual cosa incrementa molt la qualitat artística d’aquests edificis. Malgrat tot, molta gent no hi para massa atenció, ja que les guies turístiques prefereixen prioritzar l’obra d’artistes com Michelangelo o Bernini per sobre de les incrustacions de marbre del terra.