Quan fas una sortida o un viatge, sempre et trobes amb alguna sorpresa. Nosaltres hem estat un munt de vegades a l’Empordà, i aquesta darrera sortida que hem fet no podia ser menys i també ha tingut la seva sorpresa.
Van ser el Lluís i la Cristina que van suggerir anar a veure l’església de Vilanova de la Muga. Nosaltres només l’havíem vist per fora, però el Pere, de Can Genís, ens havia explicat que hi havia un senyor que tenia la clau i que si li ho demanàvem, ens l’obriria.
Així doncs, el senyor Lluís Brugués, del carrer del Fort número 2, ens va acompanyar molt amablement i ens va obrir la porta i les llums de l’església de Santa Eulàlia i ens va explicar des de la seva experiència, mil i una anècdotes de l’església i del poble.
La sorpresa van ser unes magnífiques pintures murals de gairebé deu segles d’antiguitat i en molt bon estat de conservació. L’església està dedicada a Santa Eulàlia de Mérida i està formada per tres naus i tres absis amb algunes modificacions. La base quadrada del campanar és del segle XI, igual que la nau central, mentre que la resta del campanar de forma octogonal data del segle XVII.
A l’absis de l’esquerra podem veure actualment una pila baptismal del segle XII, que originàriament era al costat de la porta d’entrada de l’església i que està construïda amb un bloc de pedra d’una sola peça.
La decoració pictòrica mural de l’absis central és del segle XI, amb reformes dels segles XII i XIII. Tot i que van ser restaurades fa temps, segueixen presentant problemes d’humitat. El conjunt pictòric està dividit en tres parts, a dalt, la vida pública de Jesús, al centre mostra motius ornamentals i la part inferior amb representacions de cortines.
El conjunt està presidit per la figura del Pantocrator, a les bandes laterals hi ha els símbols dels evangelistes i en els extrems es poden veure dos querubins amb sis ales cadascun i ulls per tot el cos. A l’alçada de la finestra, es pot veure l’entrada de Jesús a Jerusalem a l’esquerra i el Sant Sopar a la banda dreta.
Aquestes pintures potser no tenen la qualitat artística d’altres com les de la Vall de Boí, però tenen un gran valor pel fet de trobar-se en el lloc on van ser pintades i no haver estat traslladades a cap museu, com passa en la majoria dels casos.
És de lamentar que les humitats les estiguin malmetent i no que no es restaurin d’una manera definitiva i puguin lluir amb tot el color amb que van ser pintades. També és trist que no puguin ser visitades ja que l’església està habitualment tancada, menys a l’hora de la missa setmanal, a causa dels robatoris d’imatges i altres ornaments que han patit les esglésies de molts pobles petits.
De totes maneres, si esteu interessats en visitar-les podeu fer-ho tal i com vam fer nosaltres, trucant a la porta de la persona que té les claus. En resum, va ser la cirereta d’una tarda dedicada a l’art romànic que havia començat amb la visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, una joia del romànic català de la qual en parlarem en una altra ocasió.
.
Van ser el Lluís i la Cristina que van suggerir anar a veure l’església de Vilanova de la Muga. Nosaltres només l’havíem vist per fora, però el Pere, de Can Genís, ens havia explicat que hi havia un senyor que tenia la clau i que si li ho demanàvem, ens l’obriria.
Així doncs, el senyor Lluís Brugués, del carrer del Fort número 2, ens va acompanyar molt amablement i ens va obrir la porta i les llums de l’església de Santa Eulàlia i ens va explicar des de la seva experiència, mil i una anècdotes de l’església i del poble.
La sorpresa van ser unes magnífiques pintures murals de gairebé deu segles d’antiguitat i en molt bon estat de conservació. L’església està dedicada a Santa Eulàlia de Mérida i està formada per tres naus i tres absis amb algunes modificacions. La base quadrada del campanar és del segle XI, igual que la nau central, mentre que la resta del campanar de forma octogonal data del segle XVII.
A l’absis de l’esquerra podem veure actualment una pila baptismal del segle XII, que originàriament era al costat de la porta d’entrada de l’església i que està construïda amb un bloc de pedra d’una sola peça.
La decoració pictòrica mural de l’absis central és del segle XI, amb reformes dels segles XII i XIII. Tot i que van ser restaurades fa temps, segueixen presentant problemes d’humitat. El conjunt pictòric està dividit en tres parts, a dalt, la vida pública de Jesús, al centre mostra motius ornamentals i la part inferior amb representacions de cortines.
El conjunt està presidit per la figura del Pantocrator, a les bandes laterals hi ha els símbols dels evangelistes i en els extrems es poden veure dos querubins amb sis ales cadascun i ulls per tot el cos. A l’alçada de la finestra, es pot veure l’entrada de Jesús a Jerusalem a l’esquerra i el Sant Sopar a la banda dreta.
Aquestes pintures potser no tenen la qualitat artística d’altres com les de la Vall de Boí, però tenen un gran valor pel fet de trobar-se en el lloc on van ser pintades i no haver estat traslladades a cap museu, com passa en la majoria dels casos.
És de lamentar que les humitats les estiguin malmetent i no que no es restaurin d’una manera definitiva i puguin lluir amb tot el color amb que van ser pintades. També és trist que no puguin ser visitades ja que l’església està habitualment tancada, menys a l’hora de la missa setmanal, a causa dels robatoris d’imatges i altres ornaments que han patit les esglésies de molts pobles petits.
De totes maneres, si esteu interessats en visitar-les podeu fer-ho tal i com vam fer nosaltres, trucant a la porta de la persona que té les claus. En resum, va ser la cirereta d’una tarda dedicada a l’art romànic que havia començat amb la visita a la canònica de Santa Maria de Vilabertran, una joia del romànic català de la qual en parlarem en una altra ocasió.
.
