Ahir, com bon aficionat (no hooligan) a l’esport que sóc, vaig seure davant el televisor disposat a gaudir d’una nova exhibició futbolera d’aquest Barça del segle XXI.
Segle XXI?, per moments em vaig haver de gratar els ulls per creure la increïble retransmissió televisiva que estava veient. Una retransmissió pròpia dels millors temps del franquisme i tot i que veia les imatges per TV3, aquestes provenien de la nacionalista televisió espanyola. Una televisió pública que paguem amb els nostres impostos.
M’havia de fixar molt, perquè per moments, dubtava si les imatges eren en color o en blanc i negre. Veient el Messi, el Piqué i el Bojan, era clar que eren en color, però us ben juro que hi va haver moments memorables que em van fer dubtar del que veia.
La retransmissió esportiva va ser tan desastrosa que fins i tot les d’Antena 3 semblen molt bones, però pel que fa a la part no esportiva, ...... no se m’acut l’adjectiu adient.
Abans del partit, a les Espanyes, hi havia dues grans preocupacions: 1) a les grades no es veurien massa banderes espanyoles, i 2) preveien grans xiulades al “himno nacional” i als reis d’Espanya.
Per tal que això no transcendís, i seguir mantenint enganyats a la resta de ciutadans de l’Estat, es van prendre mesures. A saber, d’ikurriñes n’hi havia un fotimer, però per art de màgia no se’n va veure gairebé cap per televisió. De senyeres encara se’n van poder veure algunes. És a dir, no hi ha “rojigualdes”, doncs esborrem la resta i ja està. Pel que fa al “himno nacional”, la xiulada va superar de llarg la pitjor de les previsions, per tant què va fer la inefable televisió espanyola?, tallar les imatges i connectar amb Barcelona i Bilbao per veure “l’ambient”. Després d'aquesta "gran primícia informativa", tornen les imatges de València. Ah! “el himno” ja s’havia acabat i començava el partit. Però cap problema, durant el descans passen les imatges dels equips escoltant “el himno” amb la música a tota pastilla i el so d’ambient (els xiulets) silenciats. D’això se’n diu censura oi?, o potser “democràcia hispana”?
Aquesta és la manipulació que intenta silenciar permanentment els nacionalismes basc i català, imposant (com sempre per la força) el nacionalisme “ejpañol”... I després s’estranyen que hi hagi gent que reclami la independència.
Atenció, estem parlant només d’un partit de futbol, fixeu-vos bé, si en un acte esportiu de dues hores són capaços de cometre tantes aberracions, faríem bé en preguntar-nos quantes n’estan cometent durant les 24 hores del dia de cadascun dels 365 dies de cada any, de tots aquests anys?
Però tranquils, aquí no passa res. El Barça ha guanyat i tots estem contents, i tota la “caspa” que seguim patint, .... ens l’empassem i a tirar endavant!
Segle XXI?, per moments em vaig haver de gratar els ulls per creure la increïble retransmissió televisiva que estava veient. Una retransmissió pròpia dels millors temps del franquisme i tot i que veia les imatges per TV3, aquestes provenien de la nacionalista televisió espanyola. Una televisió pública que paguem amb els nostres impostos.
M’havia de fixar molt, perquè per moments, dubtava si les imatges eren en color o en blanc i negre. Veient el Messi, el Piqué i el Bojan, era clar que eren en color, però us ben juro que hi va haver moments memorables que em van fer dubtar del que veia.
La retransmissió esportiva va ser tan desastrosa que fins i tot les d’Antena 3 semblen molt bones, però pel que fa a la part no esportiva, ...... no se m’acut l’adjectiu adient.
Abans del partit, a les Espanyes, hi havia dues grans preocupacions: 1) a les grades no es veurien massa banderes espanyoles, i 2) preveien grans xiulades al “himno nacional” i als reis d’Espanya.
Per tal que això no transcendís, i seguir mantenint enganyats a la resta de ciutadans de l’Estat, es van prendre mesures. A saber, d’ikurriñes n’hi havia un fotimer, però per art de màgia no se’n va veure gairebé cap per televisió. De senyeres encara se’n van poder veure algunes. És a dir, no hi ha “rojigualdes”, doncs esborrem la resta i ja està. Pel que fa al “himno nacional”, la xiulada va superar de llarg la pitjor de les previsions, per tant què va fer la inefable televisió espanyola?, tallar les imatges i connectar amb Barcelona i Bilbao per veure “l’ambient”. Després d'aquesta "gran primícia informativa", tornen les imatges de València. Ah! “el himno” ja s’havia acabat i començava el partit. Però cap problema, durant el descans passen les imatges dels equips escoltant “el himno” amb la música a tota pastilla i el so d’ambient (els xiulets) silenciats. D’això se’n diu censura oi?, o potser “democràcia hispana”?Aquesta és la manipulació que intenta silenciar permanentment els nacionalismes basc i català, imposant (com sempre per la força) el nacionalisme “ejpañol”... I després s’estranyen que hi hagi gent que reclami la independència.
Atenció, estem parlant només d’un partit de futbol, fixeu-vos bé, si en un acte esportiu de dues hores són capaços de cometre tantes aberracions, faríem bé en preguntar-nos quantes n’estan cometent durant les 24 hores del dia de cadascun dels 365 dies de cada any, de tots aquests anys?
Però tranquils, aquí no passa res. El Barça ha guanyat i tots estem contents, i tota la “caspa” que seguim patint, .... ens l’empassem i a tirar endavant!
-
