BAZTAN, esclat de colors i sensacions

ON THE ROAD
Sortim de Barcelona, enfilant la A-2 en direcció a Lleida. El viatge és tranquil i l’autovia va bastant buida. Abans d’abandonar terres catalanes, a Serós ens aturem per fer un talladet, concretament a l’Hostal Cataluña-Aragón on serveixen uns esmorzars de forquilla i ganivet amb colesterol a tope. Naturalment és ple de camioners.
Amb renovades forces, després de passar Fraga, enllacem amb l’AP-2 i ens endinsem a l’Aragó. Al quilòmetre 82 creuem per sota del meridià de Greenwich, tot seguit creuem Casp, poble d’infaust record per als catalans, i entrem de pet als Monegros. Desolador paisatge només trencat pel “Alfajarin Skyline” (església, castell i toro d’Osborne).

Seguim fent milles, creuem Saragossa (molt trànsit de camions), arribem a Tudela i enfilem ja en terres navarreses el camí cap a Pamplona i posteriorment, sempre cap el nord, creuem els túnels de Belate i ja ensumem el Baztan. Ens endinsem per meravelloses carreteres secundàries, plenes d’arbres i arribem a la nostra destinació final, el petit poble de Ziga.

ETXEZURIA
Ziga és molt petit, com la majoria dels poblets de la Vall. Al centre mateix del poble, molt a prop de la majestuosa església de San Lorenzo del segle XVI, es troba Etxezuria (què vol dir “casa blanca” en euskara) i la Mertxe i el Julián ens reben amb la seva cordialitat habitual.

En els propers dies es bolcaran per fer-nos l’estada el més agradable possible, amb converses que van de la gastronomia fins a temes socials o amb uns esmorzars de pel•lícula (per cert, la Mertxe ens va donar un parell de receptes que properament posarem al bloc).

La casa té 6 habitacions grans i confortables, així com un gran menjador i sala de lectura (amb TV, vídeo, dvd), però la joia de la casa és fora, al jardí situat a la part posterior, des d’on podem gaudir d’un dels paisatges més encisadors de tot el Baztan. Aquesta era la nostra “ubicació” cada tarda per tal de relaxar-nos llegint i escoltant el silenci, teràpia molt interessant i de difícil aplicació. A més el darrer dia vam tenir ocasió d’apreciar un fenomen visualment increïble, com és la boira matinal envaint totes les contrades de la vall, mentre lluïa un sol espatarrant que amb les hores s’encarregaria de dissoldre-la.

LA GENT

El municipi de Baztan està format per 15 nuclis on hi viuen aproximadament unes 8.000 persones. La capital és Elizondo que té uns 3.000 habitants. La llengua oficial (a banda del castellà, faltaria més!) és l’euskara, que també ho és a les comarques veïnes de Bortziriak amb pobles com Sunbilla o Doneztebe i Malerreka amb pobles com Bera, Lesaka o Etxalar. Els catalans som, probablement el col•lectiu de visitants més nombrós i és que, al menys en el nostre cas, ens sentim com a casa, no tan sols per l’amabilitat de la gent, si no també per la pertinença a una comunitat lingüística minoritària (per no dir oprimida i bandejada).

EL PAISATGE

La frondositat i una simfonia de verds és el que predomina arreu de la vall. Els ruixadets (curts o llargs) sovintegen, i és que tanta verdor no és de franc.

Al nord de la Vall trobem les interessants coves de Zugarramurdi, lloc d’on provenien les 30 dones acusades de bruixeria, de les quals 12 van ser cremades a la foguera l’any 1610 per un tribunal de l’Inquisició.

Al sud de la Vall, com a frontera natural amb la comarca de Malerreka, es troba el parc natural de Bertiz, amb boscos per fer caminades amb rutes que van del 4 als 20 quilòmetres i un jardí impressionant amb plantes i arbres d’arreu del món, com sequoies de Califòrnia, cedres del Líban o un bosc de bambús xinesos.

ELS POBLES

Els pobles que formen el municipi del Baztan són de sud a nord : Almandoz, Berroeta, Aniz, Ziga, Gartzain, Irurita, Arraioz, Oronoz, Lekaroz, Elizondo, Elbete, Arizkun, Erratzu, Azpilikueta i Amaiur. Exceptuant Elizondo que és més gran i possiblement Irurita, la resta de nuclis són molt petits, amb cases totalment guarnides de flors de tots tipus i colors. Arreu es poden veure les principals fonts econòmiques de la zona, la ramaderia i l’agricultura, tot i que el turisme rural ha pujat molt en els darrers anys.

Durant el dies de la nostra estada vam aprofitar també per fer una visita a una de les nostres ciutats predilectes, Donostia, però d’això en parlarem en un altra post. Ara us deixem un “slide” amb unes quantes fotos, però de ben segur que és impossible que una fotografia pugui atrapar tot l’esclat de colors i sensacions que es poden apreciar en un lloc tan extraordinari com és la Vall de Baztan.