dilluns, 7 de juliol del 2008

BAZTAN, esclat de colors i sensacions

ON THE ROAD
Sortim de Barcelona, enfilant la A-2 en direcció a Lleida. El viatge és tranquil i l’autovia va bastant buida. Abans d’abandonar terres catalanes, a Serós ens aturem per fer un talladet, concretament a l’Hostal Cataluña-Aragón on serveixen uns esmorzars de forquilla i ganivet amb colesterol a tope. Naturalment és ple de camioners.
Amb renovades forces, després de passar Fraga, enllacem amb l’AP-2 i ens endinsem a l’Aragó. Al quilòmetre 82 creuem per sota del meridià de Greenwich, tot seguit creuem Casp, poble d’infaust record per als catalans, i entrem de pet als Monegros. Desolador paisatge només trencat pel “Alfajarin Skyline” (església, castell i toro d’Osborne).

Seguim fent milles, creuem Saragossa (molt trànsit de camions), arribem a Tudela i enfilem ja en terres navarreses el camí cap a Pamplona i posteriorment, sempre cap el nord, creuem els túnels de Belate i ja ensumem el Baztan. Ens endinsem per meravelloses carreteres secundàries, plenes d’arbres i arribem a la nostra destinació final, el petit poble de Ziga.

ETXEZURIA
Ziga és molt petit, com la majoria dels poblets de la Vall. Al centre mateix del poble, molt a prop de la majestuosa església de San Lorenzo del segle XVI, es troba Etxezuria (què vol dir “casa blanca” en euskara) i la Mertxe i el Julián ens reben amb la seva cordialitat habitual.

En els propers dies es bolcaran per fer-nos l’estada el més agradable possible, amb converses que van de la gastronomia fins a temes socials o amb uns esmorzars de pel•lícula (per cert, la Mertxe ens va donar un parell de receptes que properament posarem al bloc).

La casa té 6 habitacions grans i confortables, així com un gran menjador i sala de lectura (amb TV, vídeo, dvd), però la joia de la casa és fora, al jardí situat a la part posterior, des d’on podem gaudir d’un dels paisatges més encisadors de tot el Baztan. Aquesta era la nostra “ubicació” cada tarda per tal de relaxar-nos llegint i escoltant el silenci, teràpia molt interessant i de difícil aplicació. A més el darrer dia vam tenir ocasió d’apreciar un fenomen visualment increïble, com és la boira matinal envaint totes les contrades de la vall, mentre lluïa un sol espatarrant que amb les hores s’encarregaria de dissoldre-la.

LA GENT

El municipi de Baztan està format per 15 nuclis on hi viuen aproximadament unes 8.000 persones. La capital és Elizondo que té uns 3.000 habitants. La llengua oficial (a banda del castellà, faltaria més!) és l’euskara, que també ho és a les comarques veïnes de Bortziriak amb pobles com Sunbilla o Doneztebe i Malerreka amb pobles com Bera, Lesaka o Etxalar. Els catalans som, probablement el col•lectiu de visitants més nombrós i és que, al menys en el nostre cas, ens sentim com a casa, no tan sols per l’amabilitat de la gent, si no també per la pertinença a una comunitat lingüística minoritària (per no dir oprimida i bandejada).

EL PAISATGE

La frondositat i una simfonia de verds és el que predomina arreu de la vall. Els ruixadets (curts o llargs) sovintegen, i és que tanta verdor no és de franc.

Al nord de la Vall trobem les interessants coves de Zugarramurdi, lloc d’on provenien les 30 dones acusades de bruixeria, de les quals 12 van ser cremades a la foguera l’any 1610 per un tribunal de l’Inquisició.

Al sud de la Vall, com a frontera natural amb la comarca de Malerreka, es troba el parc natural de Bertiz, amb boscos per fer caminades amb rutes que van del 4 als 20 quilòmetres i un jardí impressionant amb plantes i arbres d’arreu del món, com sequoies de Califòrnia, cedres del Líban o un bosc de bambús xinesos.

ELS POBLES

Els pobles que formen el municipi del Baztan són de sud a nord : Almandoz, Berroeta, Aniz, Ziga, Gartzain, Irurita, Arraioz, Oronoz, Lekaroz, Elizondo, Elbete, Arizkun, Erratzu, Azpilikueta i Amaiur. Exceptuant Elizondo que és més gran i possiblement Irurita, la resta de nuclis són molt petits, amb cases totalment guarnides de flors de tots tipus i colors. Arreu es poden veure les principals fonts econòmiques de la zona, la ramaderia i l’agricultura, tot i que el turisme rural ha pujat molt en els darrers anys.

Durant el dies de la nostra estada vam aprofitar també per fer una visita a una de les nostres ciutats predilectes, Donostia, però d’això en parlarem en un altra post. Ara us deixem un “slide” amb unes quantes fotos, però de ben segur que és impossible que una fotografia pugui atrapar tot l’esclat de colors i sensacions que es poden apreciar en un lloc tan extraordinari com és la Vall de Baztan.


12 comentaris:

  1. El País Basc, com dieu, és preciós i la seua gent molt bona gent. Lluny del que les "teles" ens volen fer creure, malgrat tot. Les fotos són precioses i és que hi ha tants verds diferents a Euzkadi. Salutacions i no tardeu a posar les receptes, eh? ;D
    P.S. Això de Casp sí que ens va fotre tots plegats...

    ResponElimina
  2. glòria, josep, quines ganes que m'heu fet venir de visitar aquesta casa i aquesta vall, jo he estat en algunes cases rurals del país basc i també eren com la gent d'aquesta, abocats als hostes i súperamables, amb uns esmorzars amb productes casolans que valien un imperi.
    en fi, a veure si acabo la baixa i puc començar les vacances i fer una escapadeta d'aquestes!

    ResponElimina
  3. Enveja sana és le que tinc ara mateix.
    Quina sort
    Ester

    ResponElimina
  4. Podeu dir que heu fet unes vacances al paradís!
    Nosaltres som uns enamorats del País Basc, hi hem estat molts cops escalant, fent ruta amb cicloturisme, de campaments al Pirineu, fent turisme... Ens encanta! La gent és molt simpàtica i el paisatge és preciós. Un lloc per repetir.
    Ens heu de passar les dades de la casa on vau estar, eh? I ja estic esperant les receptes de la Mertxe :)
    Felicitats per unes vacances tan boniques!
    Les fotos, com sempre, són fantàstiques :)

    ResponElimina
  5. Precioses fotografies que fan justícia al paisatge. Transmet la sensació d'haver passat uns dies pàcids i regalats omplint-te els ulls d'altres colors. I amb la Gloria, és clar.
    Celebro de tot cor que hagi-ho fruït d'una escapada que fa venir ganes de copiar-la.
    Petons !

    ResponElimina
  6. Francesc,

    Tens raó, només si visites Euskadi (i Nafarroa) te n'adones del que s'hi cou. Les teles només donen una visió interessada,tergiversada i espanyolista de la realitat.

    Manel,

    Nosaltres ja fa quatre anys que ens deixem caure pel Pais Basc, concretament al Baztan (Nafarroa) ja hi vam ser l'any passat, i hi tornarem !

    Ester

    Nosaltres també envejem als "nosaltres de la setmana passada".

    Gemma,

    Que t'hem d'explicar a tu que has estat per aquelles terres en diverses ocasions. La pau i tranquilitat d'aquelles valls, si no són el paradís, s'hi assemblen bastant. Ja he linkat Etxezuria i el Baztan (un bloc amb fotos i història).


    Glòria,

    Tens raó, hem passat uns dies plàcids (desconnectats del que és habitual) i omplint-nos de colors i sensacions.

    Una abraçada a totes i tots.

    ResponElimina
  7. Bé, que més podem dir-ne nosaltres! Estem molt contents de les fantàstiques vacances que heu fruit. Poder viure, encara que sigui per poc temps, en un indret tant especial com aquest, amb la seva gent amable i la seva rica gastronomia i paisatge és un plaer pels sentits, a més poder-ho fer amb la persona que estimes és un plaer encara més inconmensurable. Que per molts anys ho podeu continuar fent, i que per molts anys ens ho pogueu anar explicant.

    ResponElimina
  8. Jo també tinc enveja sana i me n'alegro moltísim per vosaltres. Ja se us veia el divendres que havieu gaudit, feieu una cara tant relaxada!!
    Ara fa molts anys que no hi vaig pel Pais Vasc i me n'heu fet venir unes ganes.
    Com tots espero les receptes...
    Un petó
    Xaro

    ResponElimina
  9. Sembla un lloc fantàstic, jo també fa molts anys que no he tornat al País Vasc, m'agradaba molt. Si és possible em passaríu les dades de la casa on vau estar? Estem buscan on passar una setmana de relax a principis de setembre i aquesta podria ser una possibilitat.

    Les fotografíes fantàstiques.
    Un petó
    Eva

    ResponElimina
  10. Amics vermells,

    Tot i que per pocs dies, si que es un plaer gaudir d'un lloc tan especial com el Baztan. Tot i que ja ho vam visitar l'any passat, ho hem tornat a fer enguany i amb ganes de tornar-hi.

    Xaro,

    Malauradament el relaxament s'acaba aviat, però les bateries encara estan carregades. No et preocupis que les receptes cauran tard o d'hora, ja ho veuràs.

    Pebbles,

    En el post pots trobar linkat els detalls de la casa Etxezuria. Si hi vas, ja veuras com en gaudeixes.

    Una abraçada a totes i tots.

    ResponElimina
  11. Vaia vacances que us heu fet!!!! A mi tb m'encanta el país basc...hi ha tants llocs per descobrir, i a part de la gent, els paissatges i la cultura, la gastronomia tb és fantàstica!!! Quina gran crònica!!!...Un lloc a tenir en compte per fer una escapadeta!!! ;)
    Se m'acumula la feina...jeje!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. Eva,

    Llàstima que només tinguem un mes de vacances a l'any, eh?, i si es fa un viatge llarg, no dóna per més. S'han de reservar sortides com la nostra per a ponts o etapes curtes de vacances.

    Fins aviat

    ResponElimina