diumenge, 30 de novembre del 2008

AMANIDA DE MONGETES TENDRES I FORMATGES

Aquesta recepta, del llibre La cuina et dóna joc, de la Mireia Carbó, li vaig veure fer a la “tele”, abans que publiqués el llibre, i ja em va agradar. Com diu ella, “una fantàstica combinació de gustos”. A veure què us sembla.

Ingredients per a 4 persones:

- 500 g de mongeta “boby” (la primeta)
- 100 g de formatge de cabra (de rul·lo)
- 100 g de formatge parmesà (en un tall)
- 50 g de pernil salat
- Panses sense pinyol
- Pinyons

Per a la vinagreta:

- 150 ml d’oli d’oliva
- 50 ml de vinagre balsàmic de Mòdena
- 2 cullerades de mel
- 1 culleradeta de mostassa
- 1 pessic de sal

Preparació de la vinagreta de mel:

Barrejar en un recipient tots els ingredients de la vinagreta i remenar-ho enèrgicament fins que quedi una barreja ben homogènia.

Aquesta vinagreta es pot conservar força dies a la nevera.

Preparació de l’amanida:

Netejar les mongetes. En una olla amb aigua bullent amb sal, coure-les fins que siguin tendres. Escórrer-les i tot seguit refredar-les dins d’un recipient amb aigua molt freda o amb glaçons (d’aquesta manera quedaran d’un verd més vistós). Un cop fredes, escórrer-les un altre cop.

En un recipient, barrejar les mongetes amb el pernil tallat a tiretes, el formatge de cabra esmicolat, un grapat de pinyons i un altre de panses. Afegir-hi la vinagreta i remenar-ho tot.

Muntar el plat col·locant una muntanyeta d’amanida de mongeta tendra i coronar-la amb uns encenalls de formatge parmesà, que s’aconsegueixen tallant el tros de parmesà amb l’ajut d’un pelador de patates.
-

24 comentaris:

  1. Oooooohhhh!! quina manera de menjar verdura més divertida!! es que la verdura només amb oli costaaaaaa.
    Jo de petita m'ha mare pq em menges les mongetes sempre me'n posava de formatge ratllat, però del "Cadi"! jejeje

    ResponElimina
  2. Si, ben vistosa t'ha quedat i bona, segur, perquè els ingredients estan molt ben combinats..
    Fins aviat...

    ResponElimina
  3. Esta és de les que li agraden a Lluís (fill). Després de la caponata siciliana (que amb tant opera encara no he tingut temps de fer) caurà segur. Té un aspecte excel.lent...

    Bona nit des de València,amics

    ResponElimina
  4. Aquest tipus d'amanida a casa trimfen sempre! La mongeta tendra i el formatge lliguen molt bé i sempre pots fer variacions en funció del que corre per la nevera :)

    ResponElimina
  5. Tota la verdura s'hauria de menjar així, tant ben engalanada i presentada d'una manera tant elegant.

    Ai, amics, que sí que ens veiem divendres (amb cotilla), però amb vosaltres.

    petonassos.

    ResponElimina
  6. Així és com li agrada menjar la verdura en Joan, t'ha quedat molt be, ens veien aviat

    ResponElimina
  7. Les mongetes no m'agraden massa però estic convençuda que d'aquesta manera amb la vinagreta i el formatge han d'estar molt bones. Me l'apunto per aquest cap de setmana.
    Fins aviat!!!

    ResponElimina
  8. Qui pot dir que no li agrada la verdura amb un plat així? Ningú. Quina amanida!!! Això és superior. Ara, per seguir un règim aquestes mongetes no són molt aptes. Deliciós.
    Salut!!!!

    ResponElimina
  9. Hola!
    He arribat al teu blog per casualitat i em trobo amb aquesta deliciosa amanida de mongetes, quina pinta!
    De vegades no saps com fer-les diferents i aquesta idea és molt bona.
    Un salut!

    ResponElimina
  10. Senzillament sensacional! Això ha de ser boníssim! Un 10!!!

    ResponElimina
  11. Anna,

    La verdura així és més divertida, però amb un raig d'un bon oli, també és ben bona, eh?. Molt bé, la teva mare feia país, quan et posava formatge ratllat del Cadí, ja, ja!.

    Maria,

    És una bona combinació d'ingredients, tot lligat amb la vinagreta agredolça, que li va molt bé.

    Cristina,

    Em sembla impossible que al Lluís (fill) li agradi aquesta amanida, perquè generalment la gent jove no és massa amiga de les verdures. Un altre punt al seu favor!!.

    Gemma,

    Segur que podem aplicar allò que diu la Mireia de "si no en tens, no en posis" i nosaltres podríem afegir "si no en tens, canvia-ho per una altra cosa".

    Parella,

    Ja estem esperant amb candeletes el divendres, per poder-vos abraçar ben fort!!.

    Àngels,

    La qüestió és menjar verdura, que és ben sana, i si de tant en tant la vestim una mica, millor!. Ens veiem el divendres, oi?.

    Teresa,

    Si ho proves, ja m'ho explicaràs. La combinació de sabors és molt agradable.

    Amiga reusenca,

    És veritat que per seguir una dieta no són massa apropiades, potser fent un plat únic encara podrien passar, però eren tan bones...

    Eva,

    Benvinguda al bloc. Jo tampoc no et coneixia, ara vaig a passejar-me pel teu. Seguirem en contacte.

    Francesc,

    Moltes gràcies per la nota. Estic molt contenta amb el 10 que m'has donat!!.

    Una abraçada per a tothom i fins aviat

    ResponElimina
  12. mmmmmm...m'encanta les amanides amb mongeta tendre...jo en faig i li poso bolets...ara probaré la vostra!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  13. Quina amanida, més bona!! Us prometo que la tastaré...i no trigant gaire..
    A més la presentació impecable!!

    Núria
    Petonets.

    ResponElimina
  14. ei Gloria! una manera boníssima de menjar mongeta tendra! i quines gotetes més xules...t'ha quedat genial. La faré.

    ResponElimina
  15. Genial aquesta verdura!
    Hem feu cinc cèntims de divendres i la Cuina vermella? M'he perdut alguna cosa o no? Si no, doneu-los-hi una forta abraçada de part meva.
    Més encara, teniu una plaça de cotxe pel dia 9 a Sabadell?

    ResponElimina
  16. No sols és que li agraden les verdures... li encisen! Aquesta nit l'hem feta i estava de morir-se. I això que crec que la vinagreta ens ha eixit un poc massa dolça (li hem posat dos cullerades grans de mel i crec que volies dir menudes !!!. Ens hem fet gairebé 1 kg de bajoquetes (o mongetes com digueu vosaltres. Això sí, plat unic!
    I a més, amenitzat pel Villazon i la Netrebko.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Déuuu... Una mica més i passo del curs de cuina del divendres... I això que estic apuntada!! Però no me l'havia apuntat a l'agenda... Sort dels comentaris!!

    ResponElimina
  18. Eva,

    Jo també m'apunto el teu suggeriment dels bolets. La combinació també deu ser ben bona!.

    Núria,

    Aquesta és compatible amb el Monty?. Espero que sí!!.

    Ja quedarem per anar amb el cotxe a Sabadell el divendres 9 de gener, d'acord?.

    Anna,

    Si la fas, ja veuràs que resulta molt bona!. És d'aquelles receptes que de tant en tant repeteixo.

    Sara Maria,

    El divendres 5/12 hi ha la classe amb el David Lienas i en algun comentari vaig veure que la parella vermella parlava com si hagués de venir i, efectivament, hi seran!!!!.

    Pel que fa a la trobada a Sabadell, ja pots comptar amb una plaça al cotxe amb nosaltres. Cap problema!.

    Cristina,

    No només li agraden, sinó que l'encisen!!!, aquest noi és una joia, eh?. Em sap greu que trobéssiu la vinagreta massa dolça!.

    ResponElimina
  19. Així qualcsevol menja verdura, després diuen que és avorrida
    Un petó
    Ester

    ResponElimina
  20. I tant Glòria, totalment apta...com pots veure amb monty, es pot menjar molt i molt bé...jeje

    Núria

    ResponElimina
  21. Vaig atrassadíssima en el seguiment dels blogs !!
    M’agraden molt aquestes mongetes , tot i que no es un dels meus plats favorits, però trobo que barrejades amb formatges deuen estar molt bones...cap a pendents!

    Ptnts

    ResponElimina
  22. Ester,

    Que no, que no, que així és molt agradable menjar verdura!. Encara que no sé què opinaria la canalla!.

    Núria,

    Me'n alegro que aquesta vegada hagi encertat de ple!.

    Xaro,

    Jo també vaig atrassadíssima, fins i tot en respondre!. Uf, s'acumula la feina!!

    Fins aviat

    ResponElimina
  23. Veus?… Aquest és un plat idoni per la “llepafils” de l’Anna Maria, ja que l’única verdura que li agrada –però NO NOMÉS ha d’estar bullida, eh?- són aquestes mongetes tan fines (les “perones”, diu que tenen “massa gust”), unes mongetes, aquestes fines, que, per cert, a Badalona i al Maresme en diem “mogetes del cuc”. La combinació dels ingredients crec que és perfecte.

    ResponElimina
  24. Enric,

    Així que l'Anna Maria és com els nens petits, que no els agrada la verdura, eh?. Hauràs de fer la verdura disfressada, a veure si cola!!

    Fins aviat

    ResponElimina