diumenge, 7 de febrer de 2010

DE RUSIÑOL A WAGNER


Aquesta setmana ha estat una setmana “teatrera”. El dimarts vam anar al Nacional a veure la pre-estrena de l’Auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol i ahir dissabte tocava Tristán i Isolda de Richard Wagner al Liceu.

Primera part

L’auca del senyor Esteve (era l’auca, oi?) del Nacional amb un repartiment magnífic, com és habitual, no s’assemblava gens a l’obra que Rusiñol va escriure. D’entrada l’acció es trasllada de la Barcelona modernista d’inicis del segle XX, a la guerra del 36 i la post guerra.
La cosa no passaria de ser una “genialitat” més a les que ens tenen acostumats els directors i escenògrafs actuals si no fos perquè posen en boca dels personatges coses que Rusiñol no va escriure. Agafant l’obra original la reconverteixen (gairebé fan una esferificació) en un pamflet antifranquista (oh! que progres!) difícil de digerir. Alerta!, jo parlo a títol personal, i tot i que sóc conscient que molta gent opinarà igual, també ho sóc que molta gent no hi estarà d’acord, i a més em titllaran d’immobilista i desfasat. Però què voleu que us digui, quan els americans van voler traslladar Romeo i Julieta a Nova-York, van anomenar l’obra West Side Story, no Romeo i Julieta de William Shakespeare. Aquí no, aquí juguem amb el ganxo de l’obra original i el nom de l’autor, i que la gent “piqui”, entre altres coses perquè la falta de creativitat de tots aquests “il·luminats” és tan alarmant com la dels mediocres “subvencionadors” oficials que amb diner públic s’atreveixen a tot.
Aquesta “auca” però, no estaria malament i més amb la música en directe, si el títol fos un altre i per descomptat, sense dir que és de Santiago Rusiñol.


Segona part

Wagner no és ni de bon tros el meu autor operístic favorit, i per tant l’expectativa de tancar-me en un teatre i escoltar una obra seva de cinc hores de durada no és la activitat musical més excitant que puc imaginar. Dit això però, haig de reconèixer que la música de Wagner és excepcional i en algun moment sublim i tot. Ara bé, la capacitat de síntesi no era el fort del compositor alemany, ja que per una història que està explicada en cinc minuts (i potser me’n sobraria algun), ell hi dedica un munt d’hores de música. Això demostra que era un geni. Un geni capaç d’esmicolar un sentiment o una declaració d’amor i convertir-lo en una gran partitura. I quan dic “gran” ho faig en el més ampli sentit de la paraula.
Com que no sóc un expert en gairebé res i en Wagner encara menys, no puc fer una critica de l’òpera. El que sí que diré és què malgrat tot el que he explicat, em va agradar força. La interpretació va ser en general molt bona, i l’escenografia (oh miracle!) preciosa, amb uns decorats i canvis de llum originals i extraordinaris.

En resum, una setmana que teatralment ha estat agredolça, ja que no la vaig començar massa bé, però que increïblement ha estat Wagner l’encarregat que el final hagi millorat i molt.
.

14 comentaris:

  1. Doncs amic, si Wagner ja et serveix de bàlsam, estàs perdut. L'enhorabona.
    Em penso que no aniré al Nacional.

    ResponElimina
  2. Josep; Jo tinc l'abonament del Nacional. Encara que l'argument ja el coneixem, la posada en escena serà d'alló tant diferent, per poguer-la veure d'un altre perspectiva... potser la frase que diuen; renovar o morir...? :)
    També diuen que mai segones parts en estat bones... i Wagner -al igual que tu Josep- em costa molt de entrar... i també de pair... esclar¡¡

    ResponElimina
  3. Josep,
    Enhorabona per aquesta crònica doble tan inspirada. Per descomptat que no aniré al TNC, Quant a Wagner amb el qua, a poc a poc, hi vaig entaulant una relació que espero sigui creixent i perdurable, em toca demà dia 8.
    He fruït molt llegint.te perquè avui estàs especialment irònic i distant amb e3ls dos espectacles que ressenyes i també perquè m'has fet pensar que un fals Russinyol fa que valoris més el geni germànic.
    Aplaudiments!

    ResponElimina
  4. Hola cafeters,
    No m'animeu gaire. Tinc entrades pel Nacional pel dia 17 i això del manifest antifranquista no em fa gaire il·lusió, sort que dieu que la interpretació està bé!
    Quant a Wagner a mi si que m'agrada tot i que reconec que es fa dur aguantar tantes hores assegut al Liceu, m'agrada més sentir-lo a casa al sofà.
    PEtons

    ResponElimina
  5. Joaquim,
    Tristàn i Isolda crec que no és de les òperes més "contundents", musicalment parlant, de Wagner. I encara que sembli increïble si que em va ajudar a superar l'emprenyament que portava per l'obra del TNC.

    Josep,
    Estic d'acord això de veure des de un altra perspectiva una obra, però per favor, que la rebategin i no utilitzin com a "ganxo" el nom de l'autor original al que li han mutilat el text. Per la resta, em sembla un bon espectacle.

    Glòria,
    L'espectacle del Nacional, com ja l'hi he dit al Josep, em sembla molt acceptable, però no utilitzant el nom de l'obra original. Pel que fa a Wagner, em costa, però insisteixo a veure si algun dia l'assumeixo.

    Laia,
    Ves tranquil·la al TNC, estic segur que la posada en escena t'agradarà, jo és que tinc una mania especial contra aquesta moda de donar la volta a obres originals, però en canvi mantenint títol i autor, no fos cas que ningú l'anés a veure si ho canviaven. Wagner és un músic grandiós, però a mi encara se'm fa feixuc una òpera seva de 5 hores de durada.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  6. hola josep, nó puedo entrar a valorar a rusiñol, pués nó conozco su obra, de wagner algo si, me gusta mucho su obra, péro como dicen los amigos que han precedido a mi escrito, yó tampoco puedo soportar tántas horas seguidas escuchando una ópera suya, fué el gran creador de "tutta" orquesta, salvo claro está tuvo un inmejorable maestro antecesor a él, también alemán....BEETHOVEN.......saludos paco

    ResponElimina
  7. ahhhhhhhhhh josep, se me olvidó comentarte, entra a youtube, escribe........ARTURO PASTOR.....conocerás otra voz jóven de crevillente.....es baritono.........saludos paco

    ResponElimina
  8. Paco,
    Totalment d'acord, Wagner va ser un innovador i va sentar les bases per a l'òpera moderna. A mi em costa bastant ja que el que més m'agrada es el romanticisme italià.
    Per cert ja he escoltat el teu paisà Arturo Pastor en la Lucia de Bruseles. Ja m'explicaràs com ho feu que a Crevillent tothom canta tan bé.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. m'ha agradat llegir la teva crónica teatral, tot i que no pensava anar al Nacional, ara em sap menys greu no fer-ho... tot i que m'hauria agradat veure com es aixó d'una esferificació teatral ;-))
    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Estimat Josep, les teues crítiques són d'allò més amenes i sinceres. M'agraden, la veritat. Això que expliques de determinades adaptacions dels nostres clàssics fa molta ràbia. Totalment d'acord amb el que expliques. Quant a Wagner, és una mica "duret" de vegades. Per cert, supose que el dia 19 de març tenim hora al Liceu, no? Salutacions

    ResponElimina
  11. Josep , no se si t´havia llegit mai tant crític.... però he de dir que estic d´acord en dues coses , la primera és que si vaig a veure " l´auca " vull veure l´auca i entenc avanguarda com una innovació en la posta en escena blablabla , no en un canvi de text deixant-hi només el nom perquè serveixi de ganxo ,l´esferificació canvia els procediments reconvertint-los, però no canvia el gust i l´esència , aquí segons dius sembla que poc hi tenia a veure, per tant no et titllis d´inmobilista ni desfassat ni anticuat .
    En quan a Wagner....l´he tastat i t´he de dir que als 30 minuts tinc unes ganes d´envaïr el país del costat , hem posa histèrica ,no se si em faig entendre.
    Com sempre del que veritat gaudeixo és de les vostres cròniques i de la vostra opinió.
    una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  12. Alfons,

    Al Nacional hi anem cada temporada en dues o tres ocasions, i la veritat és que les obres estan molt i molt ben muntades. Aquesta "auca" tampoc està malament, però això de barrejar, modificar, i posar coses que l'autor no va fer, a mi no m'agrada gens, ni al teatre, ni a l'òpera.

    Francesc,

    Aquests "genis" que parlen d'adaptacions quan en realitat el que fan son modificacions flagrants dels texts i les idees originals em rebenten.
    Et dono la raó, Wagner és "durillo" a vegades, i quan no ho és, és massa llarg.

    Mai,

    Jo soc força crític, el que passa és que procuro "contenir-me". Hi ha vegades però, que esclato. Com que no parlem d'altres temes en el bloc (potser ho hauria de fer), aquesta vegada li ha tocat el rebre a aquesta "auca", tot i que és un opinió personal.
    Pel que fa a Wagner, jo només he vist dues òperes seves en directe i son de les més "suaus", amb la qual cosa no m'he posat histèric però no l'he gaudit com ho faig amb altres músics.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  13. Amic Josep: Entenc perfectament la indignació que fas palesa en aquesta entrada malgrat que jo no he vist l'obra, la qual és la segona vegada que es posa en escena (almenys pel que fa al títol) al Nacional, ja que a la primera representació sí que hi vaig anar. Emprenya solemnement que amb els calés públics juguin quatre intel·lectuals de pa suca amb oli. No he llegit cap crítica als diaris, però aquest cap de setmana miraré de fer-ho per veure per on surten.

    I pel que fa a Wagner... Ja saps el què en penso, oi? Amb el “Tristany”, concretament, ho he intentat més d'una vegada, però és que no puc evitar que m'avorreixi sobiranament, i saps que em sap greu que em passi, ja que fins i tot arribo a envejar els que tant i tant en gaudeixen, però no hi ha res a fer: hi poso bona voluntat, però no hi ha manera!... “Déu-nostru-senyor” va fer-me -encara que va trigar bastants anys- belcanista i... AHHHH!!! Per cert: Ahir vaig llegir al blog de la Mei que la temporada 2011-2012 del Liceu faran una “Linda de Chamonix” cantada per... Prepara't, eh?... Per... Tatxan, tatxaaaaaaan... Per LA DAMRAU!!!!... iiiiiiiii peeeeeeeeer EN FLÓREZ!!!!!!!

    ResponElimina
  14. Enric,

    Totalment d'acord amb el que dius sobre els intel·lectuals de pa sucat amb oli.
    Pel que fa a Wagner, ja saps que jo penso com tu. Em costa i molt, i tot i que hi ha fragments de les òperes sensacionals, 4 o 5 hores... duren i duren i duren...

    ResponElimina