TALLERS DE CUINA AMB EL PEP NOGUÉ I EL DAVID LIENAS

Aquesta setmana he fet tallers a l’Espai Consum, del Bonpreu, per partida doble. El dimecres, amb la Mercè (Destapant cassoles) varem anar al taller del Pep Nogué, i ahir divendres, amb el grup de blocaires, al taller del David Lienas.

El taller del Pep Nogué era el dedicat a CUINA EN DIRECTE, on el Pep elabora receptes de la revista CUINA. En aquesta ocasió, ens va preparar un risotto al parmesà i cava, del xef Alessandro Castro, originari de Catània i establert a Barcelona; uns macarrons amb bolets, recepta de carmanyola (o parpissera, com diuen a pagès), de l’Ada Parellada, i uns ous amb pèsols i botifarra negra, de la Carme Ruscalleda.

A partir d’aquestes receptes, el Pep ens va donar mil i una recomanacions, ens va parlar de les diferents classes d’arrossos, ens va comentar que només hi ha dues marques d’arròs que l’assequen al sol, una és de Pals i l’altra del Delta; ens va suggerir diferents bolets per fer amb els macarrons, ens va explicar com hidratar tomàquets secs, ens va dir que el millor per als pèsols és “collir, esclovellar i cuinar”.

I ahir divendres, el David Lienas ens va preparar unes receptes a partir d’una nova visió de la cuina catalana, una deconstrucció d’empedrat, un ravioli d’ibèric amb cargols, faves i all i oli amb crema de xirivia, i una escuma de crema catalana.

Per a la deconstrucció de l’empedrat, el David va utilitzar tots els ingredients clàssics de l’empedrat de tota la vida, però en textures diferents, és a dir, amb les mongetes va fer una crema, el bacallà, el va confitar en oli, i el va posar com a cor de la crema, i a sobre, talladet petit, el pebrot, el tomàquet, la ceba, i tot servit en una copa.

El ravioli era un farcellet fet amb bacó, amb un farcit de cargols i favetes, repelades, sobretot, i una crema de xirivia, perfumada amb canyella.

I per postres, l’escuma de crema catalana, feta amb sifó, una recepta molt engrescadora.

A més a més, la trobada d’ahir em va donar una grata sorpresa, perquè ens varem retrobar amb una antiga companya d’institut, la Gemma. Quan vaig llegir el seu nom a la llista, vaig pensar que havia de ser ella, i efectivament sí que ho era!. En un moment, varem fer un repàs dels vells temps i ja esperem la propera per tornar-nos a veure!.
.