divendres, 2 de juliol del 2010

LA DAMA DE PIQUES

No havia presenciat encara la representació d’una òpera de Txaikovski en directe.
L’experiència ha estat molt bona, tot i que no sóc massa fan de l’òpera russa. Potser per això em va agradar força aquesta Dama de Piques, ja que Txaikovski és possiblement el menys rus dels compositors russos. És més, la primera escena del segon acte recordava molt Mozart o l’òpera italiana, la resta ja no. La resta és molt “Txaikovskiana”, és a dir, amb parts musicalment molt romàntiques i d’altres orquestralment molt contundents, amb proliferació del metall i la percussió.

Txaikovski va composar aquesta òpera, que està considerada com una obra mestra, en col•laboració amb el seu germà Modest, autor del llibret inspirat en la novel•la homònima d’Aleksandr Puixkin. Va ser estrenada l’any 1890 a Sant Petersburg amb un gran èxit que s’ha anat incrementant amb el anys, especialment a Rússia.

La història narra la tragèdia d’un home obsessionat amb el joc, a causa del qual perdrà l’amor i es veurà abocat al crim, i a la seva pròpia destrucció. El gran compositor rus va incloure escenes de ballet, seguint els models de l’òpera francesa, així com fragments musicals inspirats en la música popular i religiosa russes i cors infantils com ja havia fet anteriorment Bizet a Carmen.

Pel que fa a les representacions del Liceu, s’ha de dir que aquesta mateixa producció ja s’havia pogut veure al teatre de les Rambles l’any 2003. En aquestes funcions d’ara, el repartiment estava encapçalat per Misha Didyk, un tenor amb bona veu, tot i que en algun moment va quedar “tapada” per l’orquestra. El mateix va succeir amb la soprano Emily Magee. I és que la música de Txaikovski ja hem dit que és en alguns moments força contundent. Sense ser entès, diria que el director Michael Boder hauria d’haver cuidat una mica més aquest punt, tot i que no se li pot retreure res, ja que l’orquestra va sonar molt acceptablement en tot moment.

La resta del repartiment va estar a l’alçada de les circumstàncies. Amb noms d’autèntic luxe, com Ludovic Tézier i Ewa Podles, però també Lado Ataneli, Francisco Vas, Mikhail Veku, Elena Zaremba, Stefania Toczyska... i per descomptat el cor de l’Escolania de Montserrat juntament amb els cors del Gran Teatre del Liceu i el cor Intermezzo.

Una escenografia plena de llum i color, que si bé no era excessivament original, al menys respectava l’obra original, cosa no massa habitual.

I per acabar un petit però, els intervals entre escena i escena es feien massa llargs i tallaven amb excés el fil argumental.

Malgrat tot, un magnífic espectacle que deixa molt bon regust.

Dmitri Hvorostovsky - "Ja vas ljublju"

.

8 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb els teus comentaris, Josep. Nosaltres vam seguir la representació al cinema (amb alguns problemes tècnics, tot s'ha de dir). Era primera vegada que vèiem aquesta òpera i ens ha semblat fascinant. El muntatge va ser molt tradicional però molt adequat. El repartiment, molt homogeni i d'un nivell excel.lent. Si s'hagués de destacar un moment, per a nosaltres seria la meravellosa ària interpretada per Ludovic Tézier al segon acte. Quina noblesa confereix aquest home a totes les seues interpretacions!

    Una abraçada des de València de
    Cristina i Lluís

    ResponElimina
  2. Un gust de crònica en la que torno a aprendre coses d'un món fascinant al que algún dia vull acostar-m'hi (espero a veure quan treuen els sabadellencs el programa de temporada, que no ho he oblidat pas la proposta de anar-hi plegats a alguna de les representacions!!! :))

    ResponElimina
  3. Demà hi tornaré per l'última. Espero que tot vagi una més rodat que a la segona representació, sobretot l'orquestra, que sembla que per el que ens dius i el que m'han dit altres amics que han vist altres representacions, ha millorat molt.
    No sé exactament a quin cinema va ser, però hi van haver tants problemes en la retransmissió, que van tornar els diner de l'entrada al públic aïrat. Encara queda molt per fer
    Gràcies per la crònica

    ResponElimina
  4. Cristina i Lluis,

    Ens va agradar molt, una òpera que no haviem presenciat en directe. La música ens va semblar magnífica en tot moment, però si m'hagués de quedar amb algun fragment, em quedo amb la primera escena del segon acte (la "mozartiana", je,je). Ens veiem a Shillerstrasse.


    Òscar,

    Benvingut al món fascinant de l'òpera. I tant que queda en peu l'anada a Sabadell la propera tardor. Estarem en contacte.

    Joaquim,

    L'orquestra no se com sonaria en les primeres representacions, però no em va desagradar gens el passat dijous. Espero que en gaudeixis demà.
    Pel que fa al cinema, no entenc que al segle XXI hi hagi encara aquests nyaps tecnològics. Sort que no va nevar ni ploure, sinó ja sabrien a qui encolomar-li el mort.

    Gràcies per la vostra visita. Una abraçada a tots

    ResponElimina
  5. Que bonica aquesta òpera de Txaikovski! Devia-ho gaudir moltíssim!

    ResponElimina
  6. Mariàngels,

    Certament la música de Txaikovski ens encanta, tot i que d'òpera d'ell, fins ara no n'havíem vist cap en directe.

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Com sempre, un post documentat, amé i interessantíssim!!! No havia sentit mai aquesta òpera. Salutacions

    ResponElimina
  8. Francesc.

    De Txaikovski coneixiem moltes coses, però ens mancava l'òpera (només n'haviem escoltat fragments) i la veritat es que ens ho vam passar d'allò més bé.

    Una abraçada

    ResponElimina