dijous, 2 de juny de 2011

MOZART È QUESTO

Fa poc que ha sortit al mercat el darrer treball d’un dels nostres cantants preferits. Parlem de l’Ildebrando D’Arcangelo, el gran baix-baríton italià (Pescara 1969) que ha gravat per a la Deutsche Grammophon un disc dedicat exclusivament a Mozart.

Com molt bé sabeu, Mozart és una de les meves debilitats musicals, però és clar, no un Mozart qualsevol, sinó un Mozart ben cantat i que en escoltar-lo se’t posi la pell de gallina. Això no ho aconsegueix tothom, D’Arcangelo sí. En aquest disc, el cantant afronta una sèrie de rols mozartians que ha interpretat en moltes ocasions com són Don Giovanni i Leporello (Don Giovanni), Figaro i Almaviva (Le Nozze di Figaro) o Guglielmo (Così fan tutte). Al costat de les conegudíssimes àries d’aquestes òperes, en trobem d’altres molt menys conegudes. Són àries de concert que s’interpreten poc per la seva dificultat i per l’agilitat vocal que la seva interpretació requereix, però sens dubte són autèntiques joies musicals del geni de Salzburg.

foto: Uwe Arens
En paraules de l’Ildebrando D’Arcangelo, “Mozart és el meu Déu, ell és el compositor que va inspirar en mi la passió per la música i la meva carrera”, i com no podia ser menys, en aquest disc es palpa la passió que sent per la música de Mozart amb unes versions magnífiques interpretades amb gran solvència i exquisidesa. L’Orchestra del Teatro Regio di Torino sota la direcció de Gianandrea Noseda sona impecable i és el contrapunt perfecte per al cantant. El mateix Ildebrando va declarar en finalitzar la gravació, que hi havia hagut una complicitat total amb l’orquestra ja que havien “treballat com una família i Gianandrea Noseda era com el meu  germà”.

La versatilitat vocal de l’Ildebrando D’Arcangelo li ha permès sortir-se’n  amb compositors i estils tan diferents com Händel, Vivaldi, Mozart, Haydn,  Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Bizet o Puccini.

Els que hem tingut la sort de veure’l actuar en directe sabem que l’encant de l’Ildebrando D’Arcangelo no només resideix en la seva manera de cantar o d’interpretar, sinó que com a bon italià té una simpatia innata que s’accentua en les distàncies curtes.
Aquí teniu tres petis fragments del disc (tots tres pertanyen a l'òpera Don Giovanni)  

16 comentaris:

  1. Mare meva, cantar, no se si canta bé, pero que guapo es!!!!
    Es broma,eh! He escoltat els fragments que heu possat i te una veu espectacular.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Quina potència de veu!!!! (I que consti que el meu primer pensament ha estat el mateix que el de la Gemma, però no el repetiré perquè no digui ningú que només ens fixem en el físic!)

    El segon pensament ha estat: "amb aquesta veu i aquest físic, segur que es guanya bé la vida, però si es dediqués a un altre tipus de música, tindria totes tot el món (principalment dones) als seus peus!"

    Us felicito, teniu molt bon gust per la música i sabeu com fer-nos arribar aquests sentiments!
    Petons

    ResponElimina
  3. Hola, bon dia!
    Apa, doncs afegiu a una altre que ha pensat el mateix. Si li afegim que anava sentint-lo, i a més la característica innata de simpatia, ...STOP.
    Moltes gràcies per fer-nos coneixer una mica més aquest món.
    Petonets

    ResponElimina
  4. Gemma,
    El tema "guapura" ja t'ho explicarà la Glòria que te vàries fotos amb ell, jo m'abstindré d'entra-hi tot i que es veu d'una hora lluny el seu atractiu.
    Musicalment fa temps que el seguim i ens agrada molt el que fa i com ho fa.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Margarida,
    Tranquil·la que quan he posat la foto, ja m'he pensat que ningú s'hi fixaria en ell (je,je). La gent té una imatge una mica esbiaixada dels cantants d'òpera. Actualment cuiden molt la seva imatge ja que es valora que el personatge que interpreten sigui creïble. Per tant, avui en dia podem veure tant homes com dones amb una imatge força més atractiva (no vull utilitzar el terme "sexi") que el que es té per clixé.
    De la veu no cal dir que es extraordinària i la manera d'interpretar també.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Elena,
    Ens alegra que t'hagi agradat (i no sols físicament) aquest gran cantant italià.
    Al facebook de la Glòria podeu veure una foto amb ell de l'any passat que el vam veure actuar a Munic.

    http://www.facebook.com/photo.php?fbid=105495456208202&set=a.105492999541781.11798.100002432449128&type=1&theater

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Josep, una armonización perfecta entre la voz de Ildebrando y la música celestial de Mozart, decir que es perfecto es muy poco, és simplemente maravilloso, grandioso,.......abraçades paco

    ResponElimina
  8. Paco,
    Efectivament la música de Mozart és increïble i única, però si a més, està tan ben interpretada, el resultat és extraordinari.
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Vaja, no sóc l´única...quina combinació: veu i físic...no m´importaria anar a prendre unes copes amb ell... je, je, je M´he quedat impressionada musicalment parlant.

    ResponElimina
  10. Cristina,
    Celebro que t'hagi impressionat musicalment... també, perquè és un magnífic cantant!.
    Una abraçada

    ResponElimina
  11. No podia ser menys, he pensat el mateix, que és molt guapo, i a més quina veu que té. Suposo que tens raó i sempre havíem "encasillat" els cantans d' òpera amb una imatge molt diferent. Em miraré la foto de la Glòria amb ell al facebook!

    ResponElimina
  12. Ei!!..m'heu fet entrar ganes d'escoltar a aquest d'arcangelo... i això és molt,... ja sabeu que en això del bello canto a mi també m'agradaria poder sentir la gallina de piel...
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Anna,
    Això dels estereotips els tenim per a totes les coses i en l'òpera relacionem els cantants amb gent grassa i poc atractiva físicament, quan la realitat es força diferent.
    Una abraçada

    ResponElimina
  14. Alfons,
    Si va a l'adreça de la Deutsche Grammophone que tinc enllaçada en el post, podràs escoltar diferents fragments del disc. Es una veu que val molt la pena escoltar.
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. És un disc magnífic i en aquest repertori sedueix molt.
    No hauria de deixar-se temptar per rols de baix que encara li venen una mica grans, com l'Enrico de l'Anna Bolena.

    ResponElimina
  16. Joaquim,
    Totalment d'acord amb que la música de Mozart sedueix i més si està ben interpretada. Segur que tens raó quan dius que algun paper de baix encara no el domina del tot, però hi ha exemples com el Giorgio de I Puritani que va fer a Bolonya (no se si exactament es un paper per a baix-baix) que a mi em va agradar molt.
    Una abraçada

    ResponElimina