3 DIES DE MÚSICA (2) Un “elisir” exquisit

En aquest segon dia de música, canviem totalment el registre i parlarem d’òpera.

Ahir al vespre vam anar a l’Atrium de Viladecans  per assistir a la representació de L’Elisir d’amore de Gaetano Dinizetti, una òpera còmica en dos actes que es va estrenar el 12 de maig de 1832 al Teatro della Canobbiana de Milà.

Aquesta obra ha estat l’escollida pels infatigables Amics de l’Òpera de Sabadell (AAOS) per encetar la temporada 2011-2012. Mai ens cansarem de manifestar la gran tasca que duen a terme els AAOS que des de l’any 1982 tenen temporada pròpia (en aquella època, es podien comptar amb els dits d’una mà els teatres de l’Estat espanyol que en tenien), i des de l’any 1989, amb el Cicle Òpera a Catalunya, portant les seves produccions a diferents teatres del nostre país per tal de descentralitzar l’òpera i posar-la a l’abast de tothom. Seguint amb el seu costum, els AAOS realitzen un gran treball, amb uns mitjans reduïts i promocionant moltes veus sortides de l'Escola d'Òpera de Sabadell  amb uns resultats molt interessants.

En aquesta ocasió l’escenografia era de Jordi Golobart, molt correcta dins la senzillesa que caracteritza una època de crisis econòmica que tothom hauria d’interpretar de la mateixa manera. L’Orquestra Simfònica del Vallès i el cor dels AAOS van sonar realment molt bé sota l’encertada direcció de Rubén Gimeno.

Pel que fa a les veus, hem de dir que en conjunt ens han agradat molt. L’Albert Casals fa un Nemorino magnífic. Tal i com avança l’obra, es va sentint molt més còmode en el personatge i superant la seva timidesa escènica. Pel que fa a la veu, m’ha agradat molt en tots els aspectes. Encara recordo el seu Gualtiero de IlPirata, ara fa dos anys. La progressió vocal ha estat notable, i si ja em va agradar aleshores, actualment amb una veu molt més treballada, el rendiment és boníssim. Esperem amb candeletes el seu proper Romeo perquè estem convençuts que el progrés encara serà més evident. A l’Adina de l’Elisa Vélez li vaig trobar la manca d’un pèl de volum en el primer acte, no obstant això, en el segon acte va millorar i va acabar fent una molt bona actuació. Vull destacar els duets amb Nemorino i amb Dulcamara on va estar realment molt bé, al igual que els seus companys. El Toni Marsol va ser per a mi (no l’havia vist mai) una gratíssima sorpresa. Amb una gran interpretació, tan vocal com artística, es va fer seu el simpàtic i espavilat  Dulcamara des de l’inici i sense fissures. El mateix puc dir de l’esplèndid  Belcore de  Carles Daza, tot i que això no era cap sorpresa després d’haver-lo vist en diversos papers i molt especialment en el Figaro de la temporada anterior. Com sempre, l’Eugènia Montenegro, amb una gran veu va complementar perfectament els seus companys.

Una molt bona representació que segueix mantenint el gran nivell del cicle Òpera a Catalunya.

Carles Daza, Elisa Vélez, Albert Casals, Toni Marsol i Eugènia Montenegro

Com que no hi ha vídeos d’aquesta representació, tot seguit us en deixo dos d’una de les millors produccions que he vist de l’Elisir d’Amore. Es tracta de la de l’Òpera de Viena de l’any 2005 amb uns incommensurables  Rolando Villazón, Anna Netrebko, Ildebrando d’Arcangelo i Leo Nucci.

No us estranyi que no hagi inclòs l’ària més famosa d’aquesta òpera: Una furtiva lagrima. En una propera entrada en parlarem àmpliament.

MOZART È QUESTO

Fa poc que ha sortit al mercat el darrer treball d’un dels nostres cantants preferits. Parlem de l’Ildebrando D’Arcangelo, el gran baix-baríton italià (Pescara 1969) que ha gravat per a la Deutsche Grammophon un disc dedicat exclusivament a Mozart.

Com molt bé sabeu, Mozart és una de les meves debilitats musicals, però és clar, no un Mozart qualsevol, sinó un Mozart ben cantat i que en escoltar-lo se’t posi la pell de gallina. Això no ho aconsegueix tothom, D’Arcangelo sí. En aquest disc, el cantant afronta una sèrie de rols mozartians que ha interpretat en moltes ocasions com són Don Giovanni i Leporello (Don Giovanni), Figaro i Almaviva (Le Nozze di Figaro) o Guglielmo (Così fan tutte). Al costat de les conegudíssimes àries d’aquestes òperes, en trobem d’altres molt menys conegudes. Són àries de concert que s’interpreten poc per la seva dificultat i per l’agilitat vocal que la seva interpretació requereix, però sens dubte són autèntiques joies musicals del geni de Salzburg.

foto: Uwe Arens

En paraules de l’Ildebrando D’Arcangelo, “Mozart és el meu Déu, ell és el compositor que va inspirar en mi la passió per la música i la meva carrera”, i com no podia ser menys, en aquest disc es palpa la passió que sent per la música de Mozart amb unes versions magnífiques interpretades amb gran solvència i exquisidesa. L’Orchestra del Teatro Regio di Torino sota la direcció de Gianandrea Noseda sona impecable i és el contrapunt perfecte per al cantant. El mateix Ildebrando va declarar en finalitzar la gravació, que hi havia hagut una complicitat total amb l’orquestra ja que havien “treballat com una família i Gianandrea Noseda era com el meu  germà”.

La versatilitat vocal de l’Ildebrando D’Arcangelo li ha permès sortir-se’n  amb compositors i estils tan diferents com Händel, Vivaldi, Mozart, Haydn,  Rossini, Bellini, Donizetti, Verdi, Bizet o Puccini.

Els que hem tingut la sort de veure’l actuar en directe sabem que l’encant de l’Ildebrando D’Arcangelo no només resideix en la seva manera de cantar o d’interpretar, sinó que com a bon italià té una simpatia innata que s’accentua en les distàncies curtes.
Aquí teniu tres petis fragments del disc (tots tres pertanyen a l'òpera Don Giovanni)  

ILDEBRANDOooooh!

Enguany, i aprofitant la celebració del 250è aniversari de la mort de Händel, han sortit al mercat una gran quantitat de gravacions noves amb l’obra del gran músic alemany. D’aquestes gravacions, unes més afortunades que d’altres, tot s’ha de dir, aquests dies n’ha aparegut una altra, amb el gran baix-baríton italià Ildebrando D’Arcangelo, i tot i que és qüestió de gustos, per a mi, és de les millors.

Ja fa dies que volia parlar d’aquest senyor, les seves interpretacions ens han captivat des de ja fa temps i s’ha convertit en una de les nostres veus de referència. El seu darrer treball, el primer en solitari, s’anomena Händel, arie italiane per basso. Gravada amb uns músics extraordinaris, Modo Antiquo, amb l’encertada direcció de Federico Maria Sardelli.

Aquí en teniu el vídeo promocional.


El disc conté fragments de les òperes Ariodante, Agrippina, Orlando, Giulio Cesare, Ezio, Rinaldo, Rodelinda o Siroe re di Persia. També s’inclouen fragments dels oratoris Aci Galeta e Polifemo i Apollo e Dafne.

Després d’escoltar-lo (mes aviat gaudir-lo) unes quantes vegades, penso que la interpretació de totes les àries que formen part d’aquest disc és sensacional, i mostren la gran qualitat i l’alt nivell tècnic d’aquest polivalent intèrpret.

Aquí he seleccionat una de les que em semblen més difícils per la gran quantitat de canvis vocals que requereix. Es tracta de “Fra l’ombre e gl’orrori” de Aci, Galatea e Polifemo. Una ària duríssima, però amb un treball exquisit.



Tal i com explica el mateix Ildebrando, la música de Händel sempre ha ocupat un espai destacat a la seva vida, ja que el seu pare, que era organista, omplia sempre la casa de música i especialment de Händel. També explica que quan era jove, aquesta música el fascinava per la seva dificultat i que per tant, aquesta gravació d’àries del music de Halle, per a ell, ha estat un repte.

Ildebrando D’Arcangelo va néixer a Pescara l’any 1969. El 1985 va començar els estudis musicals al conservatori de la seva ciutat i més tard va seguir-los a Bolonya. Des d’aleshores ha intervingut en molts muntatges en els millors teatres d’òpera i en un grapat de gravacions tant en CD com en DVD.

Per acabar, aquí teniu el fragment Sibilar gl’angui d’Aletto de Rinaldo, una de les òperes de Händel que més ens agraden, i on l’Ildebrando demostra una vegada més la seva riquesa interpretativa. Espero que us agradi.

.