divendres, 4 de novembre de 2011

3 DIES DE MÚSICA (1) Maria Joao Pires a l'Auditori

Comencem aquests tres dies musicals amb el concert inaugural de la temporada d’Ibercamera, que la pianista portuguesa Maria Joao Pires, acompanyada per la Royal Philharmonic Orchestra conduïda pel director i violinista israelià Pinchas Zuckerman, ens van oferir ahir al vespre a l’Auditori de Barcelona, amb un programa molt atractiu:

-   Sonata per a violí i piano número 1 en re major de
   Beethoven
-   Concert per a piano i orquestra número 27 en sí bemoll    
   major de Mozart
-    Simfonia número 7 en la major de Beethoven.
        
Per cert, l’Auditori de Barcelona presentava un aspecte immillorable, ple a vessar, trencant amb altres concerts que s’hi han fet recentment en què es veia mig buit.

D’entrada, la Sonata núm. 1 per a violí i piano fou composta per Beethoven l’any 1798 i dedicada al que havia estat el seu professor Antonio Salieri. Una sonata per a dos instruments, la qual va ser interpretada amb gran coordinació per Maria Joao Pires al piano i Pinchas Zuckerman al violí, que per primera vegada actuaven plegats. Un plaer haver gaudit de dos dels grans músics de l’actualitat però això només eren els entrants del gran menú que venia a continuació.

Arribem a un dels plats forts del dia, el Concert per a piano i orquestra núm. 27 de Mozart amb la Maria Joao Pires acompanyada per la Royal Philharmonic Orchestra sota la direcció de Pinchas Zuckerman. Aquest concert, amb Mozart al piano, va ser estrenat el 4 de març de 1791 a Viena.

Maria Joao Pires surt a escena, veus una senyora menuda amb el cabell curt i amb passes decidides. Quan s’asseu davant el piano, tota l’energia que porta dins es combina amb la subtilesa i l’elegància per oferir-nos un concert meravellós. Sense fer la més mínima concessió a cap tipus de gestualitat espectacular i gratuïta, els seus dits llisquen sobre les tecles del piano a una velocitat increïble i amb una tècnica envejable que l’han dut a ser una de les més grans pianistes de les darreres dècades. Ahir, una vegada més, va saber interpretar i transmetre les emocions de l’essència musical de Mozart a un Auditori entregat en cos i ànima a la genialitat de la petita però gran pianista lusitana.



Aquí teniu l’Allegro del concert num.27 de Mozart. En el video, Maria Joao Pires està acompanyada per la Chamber Orchestra of Europe dirigida per Trevor Pinnock. (cortesia de OedipusTyrannusII)

Si teniu interès en veure i escoltar la resta d’aquest concert, aquí teniu els enllaços:



A la segona part, i per a la Simfonia núm. 7 de Beethoven, la Royal Philharmonic Orchestra es va reforçar amb una vintena més de músics dels que havien participat en el concert per a piano de Mozart. Pinchas Zuckerman va tornar a dirigir amb fermesa una orquestra que va sonar compacta i brillant en tot moment. L’èxit va ser total, Zuckerman i la RPO es van veure obligats a concedir un bis, cosa gens habitual en concerts simfònics.

Aquesta simfonia va ser estrenada el 8 de desembre de 1813 a la Universitat de Viena sota la direcció del mateix Beethoven i juntament amb La Victòria de Wellington. La sordesa de Beethoven però, havia progressat molt i sembla ser que els assajos previs a l’estrena havien estat força caòtics ja que no podia escoltar el que els músics tocaven. Alguns es van revoltar dient que aquella música no es podia interpretar. Beethoven va demanar-los que s’enduguessin la partitura a casa i l’estudiessin amb tranquil·litat. L’endemà, l’assaig va anar perfecte i el dia de l’estrena va ser un èxit tan apoteòsic que van haver de bisar l’allegretto.



Aquí teniu el famós segon moviment, l’Allegretto de la setena simfonia de Beethoven, en aquest video amb la Filarmònica de Berlin sota la magistral direcció d’Herbert Von Karajan. (cortesia de themusicdreams)


Més d’una vegada he explicat que, molt possiblement, tant Mozart com Beethoven són els dos compositors que, ja fa anys, em van fer començar a estimar la música. Les nou simfonies de Beethoven són dels cd’s més “gastats” de la meva discoteca ja que hi recorro molt sovint quan tinc una estona i vull escoltar bona música; mentre que els concerts de Mozart són els meus companys favorits per a relaxar-me o gaudir mentre llegeixo, tot i que, en més d’una ocasió, haig d’aturar la lectura perquè se’m fa difícil que la música estigui en un segon pla.

Demà, el segon dia de música

6 comentaris:

  1. Josep, escuchar las notas de Beethoven y Mozart, es como transportarte al Monte Olimpo, y olvidarte del mundo, abraçades paco

    ResponElimina
  2. Josep, tú ves fent aquestes fantàstiques cròniques, que nosaltres en gaudim...
    Que disfruteu aquets tres dies musicals!.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Coincidencia total, que bé que ens ho vam passar, oi? També plorant, perque El que jo encara no entenc es com al segon moviment li diuen Allegretto...

    ResponElimina
  4. Paco,
    Beethoven i Mozart son els meus acompanyants musicals fidels des de fa molts anys i mai podré agrair-los les satisfaccions que m'han donat.

    ResponElimina
  5. Gemma,
    Gràcies per ser tan fidel a aquestes senzilles i ràpides cròniques.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. José Luis,
    Realment ens ho vam passar de conya!! Lo del "allegretto" tampoc ho entenc, però la veritat es que escoltant-lo en tinc prou.
    Una abraçada

    ResponElimina