dijous, 24 de novembre del 2011

QUI TÉ POR DE VIRGINIA WOLF?

Feia dies que teníem entrades per anar al Romea a veure el que diuen que és un dels èxits de la temporada. I la veritat és que molt probablement ho sigui.

Anem a pams, el text de l’obra d’Edward Albee és aclaparador i depriment. La trama gira entorn el George i la Martha, ell professor d’història i ella, la seva dona, filla del rector de la universitat. Els dos viuen una vida frustrada i ofegada en l’alcohol, però una nit després d’una festa a la universitat, conviden a casa seva el Nick, un altre professor universitari, i la seva dona Honey. L’atmosfera, ja irrespirable pels retrets i insults mutus entre el George i la Martha, es veu renovada per la presència dels convidats. Aquests es veuen involucrats sense voler-ho en l’espiral autodestructiva dels propietaris de la casa, i acaben  submergint-se plenament en l’ambient d’odi i humiliacions del George i la Martha.

La interpretació dels quatre personatges em sembla extraordinària. L’Ivan Benet i la Mireia Aixelà en els papers del Nick i la Honey, són el complement perfecte de la parella protagonista. Ella, l’Emma Vilarasau, es la Martha, una dona frustrada i alcoholitzada i ell, el Pere Arquillué, encarna el cínic i odiós George. Haig de dir que els quatre estan sensacionals, tot i que per a mi, el millor de tots és el Pere Arquillué, amb una actuació plena de matisos. Pel que fa l’Emma Vilarasau, és una gran actriu, però a mi mai m’acaba de fer el pes, potser és la seva cadència al parlar, (el mateix em passa amb el Flotats o l’Espert). De totes maneres, penso que fa una sensacional interpretació ficant-se en el molt difícil paper d’una dona com la Martha.

La direcció de Daniel Veronese és encertadíssima i per descomptat molt i molt treballada, i això és clau en el magnífic resultat final.

Tots ja sabem que situacions com aquesta de personatges frustrats, que es torturen mentalment i que ofeguen les penes en alcohol existeixen. El que passa és que ens ho venen com el retrat de la societat americana del moment i l’anàlisi d’un mal nacional: l’engany a la parella. Home, potser sí que hi ha casos, o fins i tot molts casos com aquest, però d’aquí a dir que és el retrat de la societat americana, em sembla com a mínim pretensiós.

Us la recomano si voleu gaudir  d'una grandiosa interpretació, això si, dins d'un claustrofòbic i depriment malson. 

8 comentaris:

  1. Ens alegrem de que el que esperàveu, es compleixi al 100%. Sens dubte serà una de les representacions memorables d'aquesta temporada. Del mateix autor en el Lliure de Montjuïc ... "Un fràgil equilibri" que també us recomanem.

    L'Imma acaba de publicar la tercera part de la estada a Granada i ha volgut emular a la Gloria, amb una recepta de cuina.

    Una abraçada

    Imma i Miquel

    ResponElimina
  2. Ja tenia ganes d'anar-hi pero llegint la teva crónica, demá mateix compro les entrades.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Jo també l'he vist i estic totalment d'acord amb vosaltres. L'obra és excepcional! Tan pels actors, fantàstics, com per l'escenografia. Abans d'ahir vaig veure 'L'espera', amb Marta Marco i Clara Segura. Us la recomano molt i molt!! Prepareu-vos, però, per una història dura... petons

    ResponElimina
  4. Miquel,
    Ara passo per gaudir de Granada un altre vegada.

    Gemma,
    Realment paga la pena. La interpretació, senzillament genial!

    Marina,
    L'espera es una de les obres que tenim en cartell. Gràcies per la recomanació.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  5. Nosaltres hi vam anar ahir i em va agradar molt. L'Emma Vilarassau m'encanta, m'ha encantat i m'encantarà però tens raó que l'Arquillué hi fa un paper impressionant.
    Dels joves em quedo amb ella, ja que trobo que al Nick li falta una mica d'empenta.
    Però bé, vam passar una estona ben agradable.

    ResponElimina
  6. Hola Josep, m'apunto la recomanació. Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Kissumenja,
    Celebro que gaudíssiu de la representació, anar al teatre a veure segons que interpretat per segons qui, ens compensa de la molta mediocritat que ens envolta.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Maia,
    Es un text "durillo" però que val la pena viure i veure.
    Una abraçada

    ResponElimina