 |
| esquerra: Peter Mattei i Bryn Terfel centre: Daniel Baremboim dreta: Anna Netrebko, Giuseppe Filianoti i Barbara Frittoli |
Ahir era Sant’Ambroggio,
patró de Milà, i com és tradicional el Teatro
alla Scala feia la gala inaugural de
temporada. Com en anys anteriors hem tingut el plaer de poder-ho seguir en
directe a través de la retransmissió que es feia a centenars de sales de cinema
de tot Europa.
Per a inaugurar aquesta
temporada, el títol triat ha estat Don
Giovanni de W.A.Mozart. Amb un llibret de Lorenzo da Ponte, l’òpera es va
estrenar a Praga el 29 d’octubre de
1787, tot i que per a l’estrena a Viena del 7 de maig de l’any següent, Mozart
hi va afegir tres àries amb els seus recitatius.
La funció milanesa d’ahir
tenia d’entrada prous atractius per tal que els aficionats gaudíssim d’una bona
vetllada. La fitxa tècnica d’aquesta representació va ser:
Peter Mattei (Don Giovanni)
Anna Netrebko (Donna Anna)
Giuseppe Filianoti (Don Ottavio)
Bryn Terfel (Leporello)
Anna Netrebko (Donna Anna)
Giuseppe Filianoti (Don Ottavio)
Bryn Terfel (Leporello)
Barbara Frittoli (Donna Elvira)
Stefan Kocán (Masetto)
Anna Prohaska (Zerlina)
Stefan Kocán (Masetto)
Anna Prohaska (Zerlina)
Kwangchul Youn (Il Comendatore)
Direcció musical Daniel
Barenboim
Direcció escènica Robert Carsen
Direcció escènica Robert Carsen
D’entrada vull dir que
no he vist tants Don Giovanni’s com per jutjar moltes coses de les que vam
veure ahir i que molta gent ja ha comentat, per tant em limitaré a explicar el
que em va agradar i el que no com a aficionat que sóc, no tan sols a l’òpera, sinó
també i molt especialment a la música de Mozart.
El cor i l’orquestra de
l’Scala em van agradar força i no entraré en si la direcció de Baremboim va ser
més lenta del que hauria d’haver estat.
Pel que fa al treball del canadenc Robert Carsen, el vaig trobar en general original
i espectacular, tot i que hi va haver moments que no em van fer massa el pes.
Personalment em va agradar molt més la resolució de l’obra, amb la “caiguda” a
l’infern de Don Giovanni, tal i com la van plantejar fa dos mesos al MET de
Nova York.
Pel que fa als cantants,
em van agradar molt els papers femenins. Anna Netrebko esplèndida en tots els
aspectes, Barbara Frittoli (una gran intèrpret de Mozart) va superar, per al
meu gust, la seva actuació en el mateix paper a NY, i finalment, Anna Prohasca que va brodar la Zerlina, tan
actuant com cantant.
 |
| Stefan Kocán, Anna Prohasca, Barbara Frittoli, Bryn Terfel, Anna Netrebko, Giuseppe Filianoti |
La part masculina del
repartiment, al meu parer, va ser força més irregular. Peter Mattei té una veu
bonica i un cant elegant, però no el veig com el canallesc i cínic Don Giovanni.
Sí que em va agradar Bryn Terfel, però m’hauria agradat veure l’Ildebrando d’Arcangelo
en qualsevol dels dos papers, ja que farà dues funcions com Don Giovanni i sis
més com Leporello. Giuseppe Filianoti va alternar bons moments amb d’altres que
no em van agradar, i tant Kwangchul Youn com Stefan Kocán (que va fer el mateix
paper al MET) no em van acabar de fer el pes en cap moment.
Globalment però, vaig
sortir força content del cinema, llàstima del tall d’imatge i so dels darrers
minuts que ens van deixar amb les ganes de veure el sextet final i la reacció
del públic envers els protagonistes.
Haurem d’esperar a
escoltar el concert en àudio o esperar a veure el vídeo de la funció.
El Mattei, per a mi, es un Don Giovanni pasat per Escandinavia. Bé, si, tens raó, no es un canalla a l'ùs meridional, pero és pot ser un seductor desde qualsevol latitud. Coincideixo també en la valoració de la Anna Prohaska, deliciosa...te´molt de futur, aquesta noia.
ResponEliminaEl Mattei no em va desagradar (l'he vist fer coses millors, això sí) però tinc en ment un DG molt més llatí, més visceral... hauria preferit veure l'Ildebrando. Pel que fa a la Prohasca, cent x cent d'acord, em va encantar en tots els aspectes.
ResponEliminaUna abraçada