CENT ANYS DE LA VIA LAIETANA

Aquest mes de març del 2008 s’han complert 100 anys de l’inici de les obres de la que posteriorment seria coneguda com la Via Laietana. Les obres d’obertura del nou carrer van durar set anys, durant els quals es van enderrocar més de 2.000 habitatges que van deixar sense casa més de 10.000 persones que van haver de buscar-se la vida com fos.

L’objectiu oficial de l’obra era comunicar el nou Eixample de la ciutat amb el port i crear un nou centre d’activitat comercial i al mateix temps sanejar un barri vell i insalubre. L’objectiu fonamental va ser però, com acostuma a passar en aquests casos, fer negoci i especular tant com fós possible. Importava realment poc el gran cost humà de la qüestió, ja que van ser moltes les persones que van perdre el sostre. Tal com recordava fa pocs dies un reportatge de “Presència”, la publicació satírica L’Esquella de la Torratxa va publicar el març del 1908 , amb el seu to irònic característic un comentari en què s’explicava “que les rates fugen de les runes i troben refugi a l’Ajuntament, ja que és el lloc més segur, per tant si algú troba en el Palau Municipal més rates que mai, ja sap la causa: les reformes les hi han portat”.

L’ambient de l’època i el gran impacte que van tenir les obres de la Via Laietana, queden molt ben reflectits en la novela “La felicitat” (2001) de Lluís-Anton Baulenas, on tota una sèrie de personatges es mouen entre la ciutat vella i el Paral•lel, i viuen relacions d’amor i odi, frustacions i esperances, mentre cerquen la felicitat en el context històric de la Barcelona dels inicis del segle XX.

Josep