dissabte, 17 de maig del 2008

CLASSE A L'AULA DE CUINA DE LA BOQUERIA AMB L'IKER ERAUZKIN


Tota aquesta colla: Xaro Morral, Dolors, Mireia Sihuro, Glòria Vilà, Gemma Ruiz, Ester Giró, Anna Pié, Sandra Fortuny, Maria Solé, Marta Jubert, Anna Olivé, Gemma Clofent, Elisabet Carreras, Txell Pi, Kike Palau, Eva Montearriba i Glòria Moreno, varem assistir a la classe de l’Aula de Cuina de la Boqueria, a càrrec del xef bilbaí Iker Erauzkin.

L’Iker és un cuiner força reconegut que a més treballa com a assessor gastronòmic per a diversos restaurants, editorials i altres empreses relacionades amb el món de la gastronomia.

Els plats que ens va preparar l’Iker van ser una focaccia amb olives negres, tomaquets cherry i orenga fresca; una hamburguesa de sípia i rap i un pastís de xocolata trufada, amb granissat de taronja, plats que varem poder tastar en acabar la classe.

Així que varem entrar a l’Aula, el varem trobar traient els pinyols a les olives negres, d’Aragó, això sí!, per a la focaccia. Nosaltres anàvem a seure a les cadires que hi ha disposades com unes grades, però aquí ja varem tenir la primera mostra de la seva proximitat. Ens va dir que on anàvem tant lluny, res, res, a davant de tot, a tocar del taulell on ell treballava. Així doncs, el varem veure maniobrar de prop. Va ser el primer detall de la seva forma de ser, una persona molt comunicativa, molt simpàtic i amb el tarannà que defineix els bascos, sobretot, els de Bilbao.

La primera cosa que va fer va ser preparar la massa per a la focaccia, però a mà, desmitificant una mica el paper de les màquines, que a vegades són molt útils, però que no sempre cal fer-les servir. En aquesta recepta, ens va ensenyar el que hem de fer per preparar-la, i el que no hem de fer, és a dir, no ens hem de despistar a l’hora d’afegir el llevat. Com que l’ambient era molt distès i relaxat, constantment estàvem fent preguntes, comentaris i bromes i el que va passar és que es va deixar d’afegir el llevat en el moment que tocava!. Però cap problema, va tornar a començar i llestos!. Per altra banda, això també reconforta, perquè si li passa a un professional del tema, què no ens pot passar a nosaltres a casa?.

Bé, doncs va deixar aparcada la massa perquè pugés, fins que “es tornés a recordar d’ella”, i es va dedicar a fer el pastís. Aquí sí que va tenir una col•labora d’excepció. La Gemma es va oferir per ajudar-lo a preparar la planxa del pa de pessic i aquí la podeu veure en acció.

En aquest punt, també hi va haver un petit incident. Ningú no és perfecte!. Va fer servir un paper de forn que no era de la millor qualitat, tot i que hi va posar farina i què va passar?. Doncs que se li va enganxar, i què va fer?. Exactament!, tornar a començar. Llavors la col•laboradora va ser la Xaro.


Bé, superats aquests dos entrebancs, com que diuen que “no hi ha dos sense tres”, n’hi va haver un altre a l’hora de fer el granissat de taronja. Ens va dir que la manera de preparar-lo l’havia vist en un programa de televisió i, molt en la línia del caràcter basc, es va llançar a la piscina i ho va voler provar amb nosaltres, sense haver-ho assajat abans. Aquí va tenir la col•laboració d’en Kike per esprémer les taronges.

Mentre es coïa la planxa del pa de pessic, aquesta vegada amb totes les precaucions, a sobre d’un silkpad, va preparar l’hamburguesa de peix, que havia generat moltes expectatives i realment no va decebre. La va lligar sense farina ni ou, només amb un petit rajolinet d’oli i aquí va tenir la col•laboració de l’Eva i de la Gemma per presentar els plats. Ho veieu que bé que ho fan?.

Amb tot, la classe va durar gairebé tres hores i com que es feia tard, l’Anna i la Sandra van haver de marxar abans cap a Vila-rodona i Tarragona. Elles, però, varen ser les primeres de tastar la focaccia!. Eh que era boníssima, noies?.

Mentre nosaltres anàvem fent el tast de la focaccia i de l’hamburguesa de peix, delicioses les dues coses, ell va acabar de muntar el pastís que era excel•lent. L’Iker diu que a ell no li agrada especialment fer postres i aquí també va desmitificar una mica el concepte que tenim en general que per fer pastisseria no es poden variar les mides de les receptes i que tot ha de ser molt exacte. La prova que no sempre és així, la teniu aquí:


Com que ja s’havia fet molt tard, després de tastar els plats ens varem acomiadar ben de pressa, amb el convenciment que havia valgut la pena aquesta trobada, i fins la propera!.

19 comentaris:

  1. Fantàstica i detalladíssima crònica, Glòria!, i gràcies perquè m’ha semblat, mentre la llegia i anava ampliant les fotografies, que jo també estava allà entre tots vosaltres.

    De tota manera i encara que no hi fos, val a dir hi havia una molt bona representació per part dels Enrics.

    Espero que a la propera trobada hi poguem ser tots dos i també en Josep, eh?, ja que com diria una de les assistents que, segons sembla, ben aviat ens sorprendrà amb un bloc, tinc mooooooltes ganes de poder-lo conèixer personalment.

    De debò que celebro que tot, malgrat els petits entrebancs del cuiner, sortís tan rodó.

    P.S. Aquesta sípia em té el cor robat!!!

    ResponElimina
  2. Molt bona crònica Glòria, i excel·lents fotografia. Un cop més, un plaer immens poder compartir amb tu i amb la resta de la colla una tarda tan agradable.
    P.D: Gràcies per recollir-me les receptes.
    Ester

    ResponElimina
  3. Hola Gloria,
    que ràpid t'has posat a fer la crònica... totes les blogeres sou unes crac que treieu el temps d'on sigui per fer-nos arribar com ha estat tot.
    Tu, amb la teva supercàmera, fotos de tot perquè tinguem un bon record.
    Ens veiem dijous...

    ResponElimina
  4. Glòria, coincideixo amb els altres comentaris, has fet una crònica fantàstica!
    Genial la foto de la parella de Vila-Rodona :)
    Per cert, em passaràs la fotode Xocolatl?
    I ja estic ruminant com estrenar el puzzle... a les meves nebodes els ha fet molta il·lusió!

    ResponElimina
  5. Oooohh!!! La cara de la Gemma! Per fi li he pogut posar cara i ulls a la superrebostera! Fa cara de simpàtica i entremaliada alhora. (De bon rotllo, eh?). I quins plats tan bons! Quina enveja que em feu amb eixos cursos tan guais! Salutacions.

    ResponElimina
  6. Hola Glòria!!!!...Fantàstica la crònica...com sempre!!!...i les fotografies espectaculars...aq tarda t'envio les fotos!!...El curs per mi una mica fluixet...xo bé...una tarda molt entretinguda i amb la visita a la Boqueria que sempre val la pena!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. Francesc, què vols dir amb això d'entremaliada? :)

    ResponElimina
  8. Enric,

    Esperem poder trobar-nos el dijous. Això que dius d'ampliar les fotografies, és una cosa que voldríem millorar al blog perquè, com que és estret, quan hi posem text, s'estira molt i amb les fotos més grans, encara més. Ja mirarem si es pot modificar.

    A veure qui serà la primera o el primer de fer la recepta de la sípia. Potser serà l'Eva, però com que no té blog...

    Ester,

    A mi també em va agradar trobar-nos tota la colla el dijous, cada vegada hi ha més cares noves. Ah!, i a més a més de la recepta, també tinc el boli.

    Maria,

    Amb això de les fotos, sóc una mica impacient sóc la primera que vull veure com han quedat i llavors començo a triar, perquè com que en faig tantes!

    Gemma,

    Jo també he vist la teva crònica, molt bé els dos aspectes, visita i classe.

    M'alegro que les teves nebodes estiguin disposades a fer puzzle-galetes.

    Francesc,

    A la foto de la primera trobada que vàrem fer, no hi vàrem posar noms, perquè així la gent pogués endevinar qui era qui. Amb aquestes d'ara ho has tingut millor per conèixer la Gemma, eh?.

    Eva,

    Aquesta impressió teva que al curs li va faltar un puntet, crec que és una mica general, però bé, s'ha de mirar el costat positiu i també hi va haver coses bones, a més, vam passar una molt bona tarda.

    Una abraçada a tots i fins aviat

    ResponElimina
  9. ai!! quina vergonya ;)(

    M'agradat molt la cronica i les fotos una pasada, però no m'estrany amb lo preparada que vas. La focaccia bonissima, el tren va quedar una olor dels alls de l'hamburguesa hi ha la meva parella li ha encantat.

    Ja tinc ganes de repetir, fins aviat!!

    ANNA DE LA VILA

    P.D: em vaig quedar qmb les ganes de veure com feia el granitzat de taronja!!! :(

    ResponElimina
  10. Anna,

    Quina vergonya, per què?. Tothom més o menys quedem "retratats" en una o altra fotografia.

    Així que devíeu tenir lloc per seure al tren, no?. Amb l'olor d'alls potser la gent canviava de vagó, je, je!.

    No patiu, el que us vàreu perdre va ser com no va fer el granissat de taronja!. Si llegiu la recepta, veureu que havia de posar el suc dins d'una bossa i aquesta dins d'una altra, amb gel i sal i sacsejar DOS !!! minuts. Doncs, res de res, no hi va haver manera, i el granissat va anar directament al congelador. Llàstima de feina que va fer el Kike!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  11. Glòria,
    Genial aquesta super-descripció de la vetllada del dijous i va ser un plaer conèixer-vos a tots els blocaries que ben a sovint consulto.

    ResponElimina
  12. Per a mi també va ser un plaer conèixer cares noves. Jo ja m'havia passejat alguna vegada pel teu blog, recordava la fideuà que vas aprendre en un curs de cuina del Xup-xup i ara l'he tornat a buscar. Aviat la intentaré.

    Fins aviat

    ResponElimina
  13. ei!!! Veig que us ho vàreu passar d'allò més bé! Bé ara espero que poseu en pràctica alguna de les coses que heu après i la publiqueu en el bloc. jejejeje! Felicitats per la crònica

    ResponElimina
  14. S� que ens ho vam passar b� com sempre, vam riure molt i aix� tamb� �s important, a m�s d'aprendre.. A veure si aviat ens hi posem amb les receptes!.

    Fins aviat

    ResponElimina
  15. Hola Glòria! Jo també m'afegeixo a les felicitacions!! La crònica és molt detallada i reflexa molt bé com va anar la classe...ens ho vem passar molt bé veient a l'Íker fer i refer les receptes que ens havia preparat.

    Les fotos m'agraden molt!

    Anna

    ResponElimina
  16. Això de ser els tardons és molt complicat perquè els companys ja t'han dit tots els elogis que nosaltres compartim.
    Tot i així, sempre és un plaer retrobar-te, veure't interactuar amb la teva càmera, estant atenta a tot el que passa i sempre amb un somriure! Ens ho passem molt bé al teu costat.
    Petons!
    Txell i Kike
    Ah! Gràcies per la foto!
    Una última coseta: La sessió ens va agradar força, poder estar tant a prop del cuiner sempre és d'agraïr, a més, ens va donar una bona lliçó: davant les adversitats, bona cara i tornem a començar!

    ResponElimina
  17. Anna,

    Moltes gràcies. Vam passar una bona tarda i a més, com que la classe era només per nosaltres,vam poder xerrar i així ens podem conèixer una mica més.

    Txell i Kike,

    De vegades penso que en faig massa de fotos, però quan les miro, faig una bona tria i em quedo amb les que em sembla que reflexen millor la trobada.

    A mi en general també em va agradar la classe, encara que trobo que hi va faltar una miqueta.De totes maneres, s'han d'extreure els punts positius que, per descomptat, n'hi van haver, malgrat la "simpàtica anarquia" de l'Iker, almenys en la sessió del dijous.

    Fins aviat

    ResponElimina
  18. glòria,
    felicitats per la crònica i les fotos, que m`han permès conèixer a moltes de vosaltres a qui encara no havia vist mai.
    ja li he dit a la gemma que m'apunti a la pròxima, ara que ja tinc possibilitat de venir,i em té en lllista d'espera.
    fins aleshores!

    ResponElimina
  19. Manel,

    Moltes gràcies. M'alegro que les fotos t'hagin permès posar cares a les ratlles que sovint compartim.

    Per aquest dijous, si la llista d'espera no surt, no t'amoïnis, perquè n'hi haurà moltes més, de trobades. Amb la marxa que portem...

    Fins aviat

    ResponElimina