dimarts, 24 de juny del 2008

COCA DE SANT JOAN

Com mana la tradició, la nit del 23 de juny és nit de coca i petards. Jo vaig complir la primera part de la tradició, és a dir, em vaig decidir per provar de fer, per primera vegada, la coca de briox, però els petards, me’ls vaig mirar de lluny. Això ho deixo per als altres.

Aquí teniu la meva experiència:

Ingredients:
- 400 g de farina de força
- 125 g de sucre
- 80 g de mantega
- 5 g de sal
- 40 g de llevat fresc
- 1 llimona
- 2 ous
- 1 culleradeta de sucre avainillat
- 50 ml de llet
- 1 ou per pintar
- 300 g de fruites confitades (taronja, meló, cireres)
- 100 g de pinyons

Preparació:

Escalfar el forn a 200º, amb l’escalfor de baix.

Desfer el llevat en la llet una mica tèbia. Posar la farina a sobre del marbre en forma de volcà. A la circumferència exterior, escampar-hi el sucre, el sucre avainillat i la sal. Aquests tres ingredients no han de tocar el llevat directament, ja que els cristalls el fan malbé.

Al mig del volcà, posar-hi la mantega tova, els ous, la pell de la llimona ratllada i el llevat dissolt en la llet. Primer aixafar-ho amb una forquilla i després anar-hi incorporant la farina del voltant.

Treballar la massa amb les mans i quan tingui una consistència que es pugui agafar, mullar-se les mans amb oli i picar la massa a sobre del marbre, aixecant-la enlaire i tirant-la contra el marbre, durant 10 minuts.

Deixar reposar la massa en un lloc càlid, evitant les corrents d’aire, fins que dobli el volum.

Quan la massa hagi fermentat i hagi augmentat de volum, es torna a treballar una mica per treure l’aire.

Untar amb oli una llauna per anar al forn i amb les mans estirar-hi la massa, donant-li forma de coca, pintar-la amb el rovell d’ou amb una mica d’aigua, disposar a sobre les fruites confitades i els pinyons, i escampar una mica de sucre per sobre.

Coure la coca al forn a 200º, amb l’escalfor de baix, durant uns 15 o 20 minuts. Per coure el briox, cal temperatura alta i poc temps.



14 comentaris:

  1. Aquesta coca sembla de pastisseria, moltes felicitats per atrevir-te amb el brioix.
    Una abraçada
    Ester

    ResponElimina
  2. Escolta, com bé diu l'Ester, de pastisseria! Quina pinta més bona! Enhorabona. Salutacions i feliç sant Joan!!!

    ResponElimina
  3. magnífica coca, esponjosa per dins, cruixent per fora: estic d'acord que és de pastisseria

    ResponElimina
  4. L'enhorabona, Glòria!!! Jo també en vaig fer, de coca, però el llevat i jo no ens avenim gaire, i si bé es podia menjar, no em va quedar tan esponjosa com la teva. En tornaré a fer per Sant Pere seguint la teva recepta.

    ResponElimina
  5. Glòria! Quina coca més meravellosa!! Guau! de pastisseria! Com l'Enric, també les farem per sant pere!
    petons!

    ResponElimina
  6. Espectacular! Esponjoseta, com ha de ser!
    Aquests dies he estat fora i no he pogut fer la coca (ni menjar-ne!) :( Així que m'he quedat amb les ganes de fer-la... L'Enric i la Parella Vermella m'han donat la solució: les fare per Sant Pere! Per cert, quan és? el 28? Ai, ara mateix ho miro!

    ResponElimina
  7. Glòria quina pinta més bona, jo no m'he atrevit, però potser ho provo per Sant Pere, encara que no ho tinc tant clar!!!.
    Té més bona pinta que la de la pastisseria que van portar els amics.

    ResponElimina
  8. Ohhhhhhhh!!!...Quina pinta!!! L'any passat vaig fer aquesta coca, i està taaaan bona...fins i tot quan queda ja una mica reseca, sucada amb el cafè amb llet!!!! Encara que dubto que en sobrés! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  9. Com ja han dit tots "impressionant"! Me l'apunto per l'any que ve.
    Un petò
    Xaro

    ResponElimina
  10. Ostres Glòria!! Quina coca. Per ser la primera vegada t'ha quedat, com diu tothom, de pastisseria. Que bona!! Mmmmmmmmm.....
    Enhorabona.
    Susanna

    ResponElimina
  11. Ester,

    Moltes gràcies. Com que és la primera que he fet de brioix, em fan molta il·lusió totes les vostres felicitacions. Segur que la tornaré a fer, no sé si per Sant Pere, perquè qualsevol altre dia és bo!.

    Francesc,

    Moltes gràcies. M'afalaga que digueu que sembla de pastisseria. Al menys una diferència hi ha i és que jo hi vaig posar molts pinyons, perquè a les pastisseries no en posen pas tants. Espero que vosaltres també hagueu passat un bon Sant Joan.

    Manel,

    Estic força contenta del resultat. Haig de dir que el Josep, a més de les fotos, també va col·laborar a la cuina.

    Enric,

    La veritat és que com que sóc massa perfeccionista, a mi m'hauria agradat que pugés un pèl més, però tothom que la va tastar la va trobar bona.

    Txell i Kike,

    A veure si per Sant Pere feu alguna coca. Encara que no sigui tan significativa la revetlla, sempre és una excusa per menjar coca.

    Gemma,

    Així que aquest any t'has perdut la tradició, eh?. Sant Pere és el 29, així doncs, la revetlla és el 28, i com que aquest any és dissabte, va bé i tot!.

    Eva,

    Moltes gràcies. Només es tracta de tenir companyia de confiança per si no surt bé del tot, però segur que sí que et sortirà bé, si tens en compte la qüestió de no barrejar sucre, sal i llevat directament, i la corrent d'aire mentre fermenta. Ja m'explicaràs si et decideixes.

    Eva,

    Doncs mira, sí que en va sobrar una mica, els culets, i varem fer el que dius tu, per esmorzar l'endemà sucadeta a la llet. Ummmmmmmm! Que bona!, i això que a mi no m'agrada gaire fer submarins!.

    Xaro,

    Ja veuràs que val la pena provar-la. Sempre m'havia fet una mica de respecte però aquest anys vaig dir, va, ho provo, i no ha anat malament.

    Susanna,

    Moltes gràcies. Tu n'has fet alguna vegada de brioix?. Jo la que no he fet és la de llardons, perquè no agrada a tothom.

    Molts petonets per a totes i tots, i fins aviat

    ResponElimina
  12. Hola Gloria, feia dies que no obria res. Ui, quina coca més maca t'ha sortit i l'expliques que sembla fàcil de fer. A veure si em passa la calor i en tinc ganes per Sant Pere..
    Mentre llegia la crònica de la Mireia escoltava la parella Netrebko-Villazon i després en Florez i ara, per suposat, en Serrat.
    La música ho acompanya tot...
    La parella millor,gràcies. Ja condueix, amb prudència...
    Fins la propera...

    ResponElimina
  13. Maria,

    Moltes gràcies. La veritat és que no és massa difícil de fer, pel que diuen, el que és difícil és que surti bé a la primera, per això, jo vaig posar amb tot detall el que m'havien explicat a mi i no va anat malament. Si la proves qualsevol dia, ja m'ho diràs.

    Petons

    ResponElimina
  14. La photo est si belle que je craque déjà
    Une superbe recette pour moi merci

    ResponElimina