diumenge, 21 de febrer del 2010

SALVADOR ESPRIU, 25 anys després


Jo no sóc un lector de poesia i per tant el Salvador Espriu no el vaig descobrir a través de la lectura sinó de la música.

Va ser fa molts anys quan vaig escoltar Assaig de càntic en el temple en la veu d’Ovidi Montllor que em vaig adonar de la gran càrrega emocional que transmetia Salvador Espriu.

Sense cap mena de dubte va ser i sempre serà un d’aquells que anomenen “catalans universals” i és molt trist que vint i cinc anys després de la seva mort física (la seva obra és immortal), no es faci un gran homenatge a nivell nacional que és el que correspondria. Aquesta classe política que ens toca patir no en deu treure massa benefici d’aquesta mena d’homenatges, això sí, els cops de colze estan ben presents quan es tracta d’anar al Camp Nou o quan es produeix algun esdeveniment amb presència mediàtica. Tot plegat trist i lamentable.

I és que a la cultura d’un país tan pobre, brut, trist i dissortat com el nostre no li està permès que pugui enlairar-se i ser reconeguda a tots els nivells. Només cal recordar les paraules de l’escriptor suec Artur Lundquist, home clau en el jurat del Nobel i obertament hostil a Catalunya i la seva llengua, (i molt amic d’Espanya i la seva) que l’any 1983 va dir que “en vida meva, ni Espriu, ni Foix, ni cap altre català aconseguiran el Nobel de Literatura”. Aquesta cita està extreta del llibre “Jo no sóc espanyol” de Victor Alexandre. Un dels molts casos del boicot que s’ha practicat contra la cultura catalana i no solament en el terreny literari.

Per tant, és una vergonya que, no havent-hi cap pressió externa, en el nostre país hi hagi aquesta incapacitat (o deixadesa) per honorar aquells que han defensat la cultura i les tradicions que durant més de mil anys ens han fet tenir una personalitat pròpia i diferenciada.

Oh!, què cansat estic de la meva covarda,
vella, tan salvatge terra,
i com m'agradaria d'allunyar-me'n,
nord enllà, on diuen que la gent és neta,
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç.

Aleshores a la congregació,
els germans dirien desaprovant:
"Com l'ocell que deixa el niu,
així l'home que abandona el seu indret",
mentre jo ja ben lluny, em riuria,
de la llei de l'antiga saviesa
d'aquest meu àrid poble,

Però no he de seguir mai el meu somni,
i em quedaré aquí fins a la mort,
car sóc també molt covard i salvatge,
i estimo a més amb un desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu “El caminant i el mur” (1954)
.


15 comentaris:

  1. Josep,
    Precisament ahir vàrem fer un tomb pel Maresme. Feia temps que tenia ganes de visitar el cementeri d'Arenys de Mar, on hi ha una bona mostra de modernisme i d'art funerari.
    A la porta del cementiri hi ha aquesta inscripció:

    CEMENTIRI DE SINERA
    Poema últim

    Quant et deturis
    on el meu nom et crida,
    vulgues que dormi
    somniant mars en calma,
    la claror de Sinera.

    Salvador Espriu.

    Jo també sóc dels qui el va descobrir gràcies a la cançó, i estic del tot d'acord amb la teva reflexió.

    Salut.
    Manel.

    ResponElimina
  2. josep ió com amb tú vaig descobrir al espriu, gráçies a la cansó, ván ser duges cantautors, el ovidí naxcut a alcoy, el altre el raimon naxcut a xátiva, el raimon té cansóns inolvidab-bles com AL VENT, entre moltes altres, y el espriu és un escrip-tor que, con tú molt bé exposes, encara que els feixistes y altres nó vuiguin presentar´lo per al nobel ó altres prémis reconeguts, nó fá cap falta, el espriu com la caballé, sempre aurán de ser univerals....abraçades paco.......

    ResponElimina
  3. josep, a propósito de escritores "famosos", se me olvidaba decirte que si sabias que el próximo nobel de literatura, D. José Angel Rodriguez, ex- portavoz del gobierno Aznar, que ha escrito una biografia sobre su ínclito jefe, ha dicho públicamente que los Vascos y los Catalanes són de extrema derecha........ésta afirmación la vieron mis ojos y la escucharon mis oidos.....en fin................paco

    ResponElimina
  4. Josep, suposo que el súmmum per a un poeta és que versionin els seus poemes.

    La poesia està feta per ser cantada.

    Gràcies per afegir-vos a l'homenatge!

    ResponElimina
  5. Benvolgut Josep, l'Espriu és un poeta que ha escrit algunes de les poesies en català més boniques que conec. Li he dedicat un post en el meu bloc de l'institut. No sóc massa de poesia jo, però a l'Espriu el vaig descobrir gràcies al Raimon. Sempre m'emociona la versió de la poesia "He mirat aquesta terra"... Encara ara, tot escrivint aquestes lletres, se m'aborrona la pell en pensar-ho i se m'humitegen els ulls de l'emoció de sentir com va descriure de bé el nostre País, amb unes paraules precioses. Salutacions

    ResponElimina
  6. M’he anat a comprar un barret només per poder treure-me’l davant d’aquest post.
    Si senyor!

    ResponElimina
  7. Nosaltres també varem descobrir a Salvador Espriu gracies a els grans Ovidi Montllor i Raimon, per desgracia com que un homenatge per els politics no atreu vots no el creuen necessari.
    Petons

    ResponElimina
  8. Benvolgut Josep,
    Enhorabona per aquest bell post tan emotiu i tan valent. Voldria fer constar amb la millor intenció que discrepo d'en Victor quan diu que la poesia està feta per ser cantada. Jo crec que POT ser cantada però està feta per ser llegida i escoltada, altrament el poeta ja s'hauria espabilitat per fer-hi posar notes. El que sí és cert és que gràcies a les versions d'alguns cantants, la poesia ha arribat a les mans de la gent en la seva forma primigènia: el llibre que ha escrit el poeta.
    Diferenciar entre "lletristes poetes" i simplement "poetes" sense posar els uns damunt dels altres, ja seria tot un altra debat. El lletrista, ja se sap, escriu en funció d'una futura música. El poeta fa música quan escriu amb paraules.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  9. Hem coincidit amb el poema, si bé no amb el missatge. No cal dir, però, que subscric, no ja mot a mot, sinó lletra a lletra el missatge del teu. L'enhorabona pel post, Josep!

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies per aquesta entrada, sento vergonya de veure com descuidem(les entitats pertinents...)la nostra cultura, els nostres autors,els nostres artistes...però és clar, aquests no donent vots, ni tenen morbo,ni cridant,, ni insultant ni corrent darrera una pilota...Avui he llegit a La Vanguardia que nomès s'ha homenajat al Espriu a la blogosfera, dona que pensar, no? Una abraçada

    ResponElimina
  11. Maia, com a desgreuge podríem acceptar que estan treballant en el centenari del naixement, que escaurà el 2013 i que ha de sortir una reedició d'Edicions 62 de La pell de brau, que fa cinquanta anys que la va escriure Espriu.

    Sempre he pensat que hem de pensar en positiu i alegrar-nos de les coses que es fan, més que fer-nos mala sang per les que no es fan.

    ResponElimina
  12. Amic Josep,

    et felicitem pel magnífic post sobre l'homenot Espriu. Ara mateix veníem de Ca l'Assur on a els comentaris hem vist que us havíeu sumat a aquest homenatge.

    En el comentari que li hem deixat a l'Enric reivindicàvem el Nobel pel Sr. Espriu sense haver vist el teu post abans.

    En fi, que estem connectats es una cosa ben sabuda!

    ResponElimina
  13. Hola Josep,
    Ens coneixem a través de la Sara M.Aixàs, les vegades que hem vingut a les sessions de la Mireia Carbó. M'agradat molt el teu escrit, tinc especial sensibilitat per tots els temes que pertanyen al nostre país i justament fa 25 anys que visc a Arenys de Mar.
    Aquest diumenge 28 de febrer i el proper 7 de març s'organitzen unes passejades molt interessants sobre la figura i l'obra de Salvador Espriu: http://www.arenysdemar.cat/document.php?id=21255
    Vinga, tothom hi està convidat.

    Cristina Sanaüja d'Arenys de Mar

    ResponElimina
  14. Més informació:
    http://www.youtube.com/watch?v=OqYEy43lK_E

    ResponElimina