dissabte, 24 de juliol del 2010

CRÒNIQUES BAVARESES - 1 (Mozart)


Amb aquest post reprenem el contacte amb el món blocaire després d’una petita "aturada" que hem aprofitat per visitar Munic i Salzburg i anar a tres representacions d’òpera al Nationaltheater de Munic.

La primera representació a la qual vam assistir va ser Le Nozze di Figaro de W.A.Mozart. No cal que reincideixi explicant la meva debilitat per la música del geni de Salzburg, i per aquesta òpera en concret. Aquestes Nozze però, tenien diversos atractius per a nosaltres.

En primer lloc el repartiment. Teníem moltes ganes de veure en directe tant l’Ildebrando d’Arcangelo com el Mariusz Kwiecien. Les expectatives no tan sols no van decebre sinó que van ser superades. Sens dubte són dos dels millors barítons actuals.

Tant l’Ildebrando d’Arcangelo (Figaro) com el Mariusz Kwiecien (Almaviva) van estar extraordinaris, dominant la situació de principi a fi i fent-se seus uns personatges que tantes vegades hem vist representar i no sempre amb l’encert que requerien. Magnífics de veu i de gestualitat, en tot moment van transmetre tot l’encant que requereix la partitura de Mozart i el text de Lorenzo da Ponte.


La part femenina de l’obra no va estar tan brillant. Anem per parts. La Camilla Tilling va resultar una Susanna força creïble teatralment parlant, però en algun moment va faltar-li el “volum” vocal necessari. Tot i això, penso que va estar molt correcta i va tenir intervencions força encertades.

D’irregular podríem qualificar l’actuació de Barbara Frittoli com la comtessa d’Almaviva. Va alternar moments bons i moments més aviat fluixets. Molt millor en el "Dove sono" que en el "Porgi amor", però curiosament, el duet “Canzonetta sull’aria” amb la Camila Tilling va ser del millor.

Una altra cosa ben diferent va ser l’actuació d’Ana Bonitatibus (Cherubino). Per a mi, la millor de la nit juntament amb els dos barítons. Va estar sensacional actuant i especialment extraordinària amb el “Voi che sapete”. Va cantar-lo apianant la veu d’una forma magistral que el públic va saber recompensar merescudament. Va ser un moment d’aquells inoblidables. Sense desmerèixer les grans interpretacions que s’han fet d’aquest fragment, crec que la interpretació de l’Ana Bonitatitbus és un dels que més m’ha emocionat.


També molt interessants la resta dels papers secundaris, destacant la Barbarina de la jove russa Evgeniya Sotnikova.

La direcció de Juraj Valcuha va ser acurada i molt correcta i l’orquestra va sonar francament bé.

Aquestes Nozze di Figaro s’han posat en escena amb una producció austera però original i imaginativa de Dieter Dorn.

Vam sortir de la nostra primera vetllada operística a la capital bavaresa satisfets i amb un molt bon regust de boca per tot el que havíem vist i escoltat.

Contracrònica: a la sortida d’artistes del teatre, el director Juraj Valcuha i l’Evgeniya Sotnikova es van mostrar agradables i atents amb la gent que se’ls acostava. Barbara Frittoli, més guapa i jove que en escena, però “diva” en tot moment. Mariusz Kwiecien simpatiquíssim i xerraire ens va parlar d’un Don Giovanni primer a Bilbao i després a Barcelona. L’Ana Bonitatibus, afectuosa i agraïda, ens va dir que té moltes ganes de venir a Barcelona, però que no té cap oferta (a què esperen!). L’Ildebrando d’Arcangelo segueix tan seductor fora com dalt de l’escenari. No té un no per a ningú que li demana una foto i també ens va parlar de Il turco in Italia i la Sonnambula al Liceu.
.

16 comentaris:

  1. Caram!! Això sí que és una "escapadeta" bé aprofitada!!! M'ha agradat molt el post. Sobretot, la secció "xafardera" de la "contracrònica". Salutacions.

    ResponElimina
  2. Quina nit la d'aquell dia, efectivament! Com ja sabeu, coincidim plenament amb les vostres apreciacions. Encara que ja ho haveu destacat, volem subratllar, com a sorpresa de la nit, l'actuació de la Bonitatibus, que fa un Cherubino memorable, tant vocalment com teatral. L'Ildebrando d'Arcangelo i el Mariusz Kwiecien van confirmar amb escreix el que esperàvem d'ells.

    Una forta abraçada des de València.

    Cristina i Lluís.

    ResponElimina
  3. josep y glória, naturalmente no soy adivino, péro si intuia que vuestras breves vacaciones era para "ver" algo muy interesante del mundo de la ópera, celebro mucho vuestra breve ausencia bloguera, por asistir entre otras cosas a vivir estos momentos operísticos, feliz retorno..........saludos paco

    ResponElimina
  4. Francesc,
    Aquesta primera òpera va ser molt brillant en tots els aspectes. També mirarem de fer "contracrònica" de les altres dues òperes que vam veure (je,je). La veritat és que aquesta gent (primeríssimes figures mundials) son força assequibles i senzills, amb alguna excepció. Crec que avui en dia, hi ha molt més divísme en la música pop.

    Cristina i Lluís,
    Va ser una nit fantàstica. Be, realment ho ha estat tota la setmana. I és que les coses bones, amb bona companyia semblen molt més bones encara. Les òperes al Nationaltheater, les passejades per Múnic i Salzburg i les cervessetes a Can HofBräu també hi van contribuir, je,je.

    Paco,
    Ens ha alegrat molt veure que el teu bloc torna a l'activitat i per descomptat que ens visitis. Han estat uns dies molt profitosos els que hem passat a la Baviera. Ja n'anirem parlant.

    Una abraçada a tots.

    ResponElimina
  5. Hola Josep, m'agradat molt l'entrada. Una abraçada.

    ResponElimina
  6. Què bé Josep i Glòria, espero amb candeletes les altres dues cròniques i m'agrada aquesta noticia de la vinguda del Ildebrando i de Mariusz Kwiecien a can Liceu. Suposo que aquest últim, amb l'espantosa producció de Bieito, però...
    pel que fa a Bonitatibus, vaig veure-la a Pesaro i quan la vaig sentir, em va agradar,. però la veu no arribava sempre als meus oïdes. No us va semblar que té poc volum vocal?

    ResponElimina
  7. Maia,
    Com sempre, es un autèntic plaer rebre les teves visites i comentaris.

    Joaquim,
    Confiàvem que el Don Giovanni no fos el del Bieitio, no se si hi deu haver alguna altra producció en circulació d'aquesta òpera.
    Pel que fa a la Bonitatibus, no vam apreciar en cap moment manca de volum vocal, cosa que si va passar en algun moment amb la Tilling. No se si hi pot tenir a veure la bona sonoritat del teatre o que un cantant te dies bons i dolents.


    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Benvinguts!!! com sempre, la vostra crònica em fà venir ganes de veure òpera. He escoltat la mùsica pero no he vist cap representació en viu.
    Petonets

    ResponElimina
  9. Estupenda crònica Josep i Glòria! A mi en Mariusz de cognom difícil em va agradar molt quan, fa poc i per primera vegada, el vaig veure al cinema fent l'Onegin des de París. Quant a la Bonitatibus em sembla una cantant extraordinària, A veure si haurem de fer una col·lecta per llogar-la nosaltres particularment?
    Espero la resta de croniques.

    ResponElimina
  10. María,
    Si t'interessa anar a l'òpera, estem preparant, (amb algun altra blocaire també interessat) anar a una representació del cicle Òpera a Catalunya. Si et convé ja ens ho diràs.

    Glòria,
    Estem totalmeent d'acord, tant pel que fa al Mariusz Kwiecien com a l'Ana Bonitatibus.
    Suposo que el tema que no tingui cap oferta per a venir a Barcelona, deu ser qüestió dels representants, i de les relacions que aquests tenen amb els diferents teatres.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  11. Com sabeu jo no us puc parlar d'òpera perquè en desconec absolutament tot, i el poc que conec és a través vostre. Jo només puc dir-vos algunes peces musicals que m'han arribat a posar la pell de gallina i de moltes altres que no m'han suscitat cap emoció especial. Com a ignorant del tema només us puc transmetre la meva il.lusió en veure-us tant complaguts amb el què heu vist i gaudit.Sembla que ha estat un viatge ben aprofitat!! Una abraçada i bentornats!

    ResponElimina
  12. Cada cop més i més ganes, oi que m'enteneu? ;)

    ResponElimina
  13. Com celebro aquesta primera crònica, i que sigui tan positiva!

    A mi m'encanten "Les noces de Fígaro", des del començament fins al final!, i comprenc que sigui molt difícil trobar una representació on tots estiguin fantàstics (i és que Mozart és molt Mozart!), però quan hi ha un bon nivell és una òpera d'aquelles que a mida que va passant penses que estàs escoltant -en el vostre cas, a Múnic, fins i tot veient- el millor moment.

    P.S. Glòria.., d'això... Ehem, ehem... El somriure al costat d'ELL no es veu gens forçat, eh? :))

    M'ha fet molta il·lusió això de "Il turco..." al Liceu, cantada precisament per ELL.

    Una abraçada, i esperant la propera crònica.

    ResponElimina
  14. Mercè,
    El món de l'òpera és una cosa increïble, comences i no saps com, però et va enganxant de mica en mica i si veus una representació en directe que estigui bé, ja tens ganes de veure la següent. Ja parlarem.

    Òscar,
    I tant que t'entenc. Jo també en tinc ganes.

    Enric,
    Jo tinc des de sempre una predilecció especial per Le Nozze.. i com tu dius: de principi a fi no te desperdici, fins i tot m'acabaran agradan els recitatius...
    Ben segur que el somriure de la Glòria al costat d'ELL no era gens forçat. Nosaltres també esperem aquest Turco....

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  15. serà la de Bieito, no en tinguis cap dubte. El Liceu aposta en temps de crisi, per fer les seves produccions i de la mateixa manera que ja s'anuncien Le Nozze de Pasqual i Zauberflöte dels Comediants pel 2011-2012, el Don Giovanni té tota la pinta que serà el de Bieito, a part que Bieito, ens agradi o no, esgota les entrades i això el GTL ho té massa present.

    ResponElimina
  16. Joaquim,
    Si es confirma això, agafaré localitats sense visió, es a dir: gaudir de la música i les veus sense que la imatge m'ho puguin condicionar.

    ResponElimina