dimecres, 22 de setembre del 2010

LA CASA DE LA XOCOLATA


En alguna ocasió ja he explicat que m’agrada molt “barcelonejar”, és a dir, no només passejar sinó també badocar per la meva ciutat.

I “barcelonejant” pel passeig de Gràcia, sempre em sorprèn que davant de la meravellosa Casa Batlló d’Antoni Gaudí, hi hagi una munió de gent fotografiant l’edifici o fent cua per visitar-lo (malgrat els preus). En canvi, no hi ha gairebé ningú que faci cas de la casa veïna, l’Amatller, que potser no és estèticament tan trencadora com la Batlló, però des del punt de vista arquitectònic és igualment extraordinària. Per tant, com que m’agrada una mica anar a contracorrent, no parlaré de la casa Batlló, sinó de la veïna casa Amatller.


Aquesta casa va ser construïda entre el 1898 i el 1900 al número 41 del passeig de Gràcia, on l’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa va voler transformar un edifici vell de l’any 1875 que havia adquirit per traslladar-se a viure-hi. L’industrial va encarregar les obres a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, el qual va projectar un edifici amb l’aparença d’un palau gòtic, amb façana plana i un ampli pati central amb una escala d’accés a l’habitatge principal de l’immoble. A la resta de pisos de l’edifici s’hi accedia amb ascensor i van ser ocupats per diferents famílies.

Puig i Cadafalch va fer el nou edifici barrejant el gòtic català amb el dels Països Baixos, amb molts detalls d’inspiració medieval. La part superior de la façana presenta una espectacular i sorprenent forma esglaonada inspirada en l’arquitectura nòrdica i que al mateix temps recorda una clàssica tauleta de xocolata. El responsable del conjunt escultòric de la casa va ser Eusebi Arnau tot i que també hi va col•laborar Alfons Juyol.


Si ens aturem cinc minuts davant la façana, podrem observar una gran quantitat de detalls, formes i colors. Des d’escultures a forjats de ferro o mosaics plens de vida. La tribuna situada a l’alçada del primer pis a la dreta, és una autèntica meravella. Tampoc us heu de perdre el Sant Jordi matant el drac que hi ha a la porta principal d’entrada. Si entrem (actualment no recordo si s’estan fent obres a l’interior), podreu veure el pati central, l’escala que puja al primer pis i els vitralls de la claraboia del sostre o de la porta que tanca la seu del Centre del Modernisme de Barcelona. També hi ha una petita sala d’exposicions, una botiga de venda de llibres i naturalment tot tipus de xocolata.

Enfront de la casa Amatller, al terra del carrer, hi trobareu una placa amb la indicació de “quilòmetre 0” de la Ruta del Modernisme de Barcelona. Per cert, l’illa de cases del passeig de Gràcia entre els carrers d’Aragó i Consell de Cent se la coneix com “l’illa de la discòrdia”, ja que després de la construcció d’aquesta casa, Domenech i Montaner va construir al número 35 la casa Lleó Morera (1900-1902) i Antoni Gaudi al número 43, la casa Batlló (1905-1907). O sigui els tres arquitectes modernistes més representatius, tenen alguns dels seus capricis més creatius a tocar. Si en teniu ocasió, no us ho perdeu, és realment espectacular aquest museu a l’aire lliure.

22 comentaris:

  1. Ja tens raó ja que aquesta casa se li fa poc cas i es el peatge per estar a tocar de la casa Batlló. Tot i això, també hi hem passat unes quantes vegades i ens agrada donar-hi un cop d'ull a les xocolates quan passem per devant.

    :)

    ResponElimina
  2. La casa Amatller és preciosa!!! Quina sort poder "barcelonejar"!! Ja ens agradaria a més d'un/a... Nosaltres la vam visitar durant la darrera visita a la ciutat i ens va agradar moltíssim. Té detalls arquitectònics, com tu expliques beníssim, que són impressionants. Ara quan llegia el teu post me n'anava recordant i pensava que... M'ENYORE DE BARCELONA!!! Ens hi va plaure tot. A mi, especialment, els xocolates de la botiga. N'hi vam comprar uns quants. També hi pots trobar un munt de records de tota mena (des dels mes quitx fins als més refinats). Salutacions i enhorabona pel post.

    ResponElimina
  3. I enhorabona, també, per les fotos!!! És que se m'havia oblidat dir-te com ets d'artista fotogràfic. Entre tu i la Sara Maria ens feu passar molt bones estones.

    ResponElimina
  4. A mi m'agrada més la Casa Ametller que La Pedrera, sincerament ho dic. Esteticament és molt més encisadora. El reportatge fotogràfic és una meravella Josep!Un petó.

    ResponElimina
  5. Òscar,
    Has utilitzat l'expressió exacta: Peatge.

    Francesc,
    Ja sabeu que a BCN sempre us esperem amb els braços oberts!

    Mercè,
    A mi possiblement, de les cases modernistes més famoses, la que més m'agrada sigui la Batlló, però m'emprenya que l'Amatller que és maquíssima no se li faci cas i que tots els objectius enfoquin només l'altra.

    Gràcies pels vostres comentaris. Una abraçada

    ResponElimina
  6. Noi, jo penso el mateix cada vegada que passo pel Passeig de Gràcia!
    No hi he entrat mai, però ja em faig una idea amb les fotos que ens ensenyes. No sabia que tingués barreja de gòtic català i dels Països Baixos. Ara encara la trobaré més maca!

    ResponElimina
  7. Josep, a mi també m'agrada molt "barcelonejar" sempre descobreixes coses que no t'havies adonat abans. Fantàstic el reportatge de la casa Amatller, jo la trobo molt maca.

    ResponElimina
  8. Josep; Ben cert... la Casa Batlló s'ha de pagar i a més a més amb cues ... -i com molt bé dius Josep- quins preus¡¡. En canvi la Casa Ametller no...¡¡ val la pena entrar-hi i donar-li una ullada i assaborir el bon gust del modernisme.

    ResponElimina
  9. m'agrada molt el teu títol, josep, perquè per a mi, com per a molts segurament, amatller és nom de xocolata i de records d'infantesa. i realment, veient les fotos sembla que l'arquitecte volgués recordar els diferents tons de la xocolata en moltes de les parts de la casa.
    excel·lent reportatge gràfic, com sempr!

    ResponElimina
  10. Molt maco el reportatge. Jo també prefereixo la façana xocolata de Puig i Cadafalch que el merengue veí del Gaudí; la casa Batlló en canvi té una interessantíssima façana al pati d'illa. No en trobo de fotos de l'Ametller donant a l'interior, en vas poder fer? Bé, seria oportú que m'hi acostés..és una vergonya que mai hagi entrat.

    ResponElimina
  11. A mi també m'encanta barcelonejar i anar-me fixant en els edificis de la ciutat. L'altre dia, amb l'Aleix, vam fer part del recorregut que faig pel barri gòtic amb els meus alumnes i li vaig descobrir l'església de Sant Felip Neri.
    La Casa Ametller és un dels edificis que demana una aturada, però he de reconeixer que mai m'he fixat en algun dels detalls que describiu. La propera vegada, segur que me la miraré amb uns altres ulls.
    Gràcies per aquests reportatges tan interessants!
    Anna

    ResponElimina
  12. Margarida,
    La casa Amatller es molt interessant, i com a mínim és pot entrar a la planta baixa i veure el pati de llums, l'escala al principal i la botiga de franc.

    Cristina,
    M'agrada que la gent ·barceloneji". Sembla que només ho facin el turistes i en canvi comprovo que hi ha molts nadius que també ho fem.

    JosepB,
    Val la pena entrar-hi, assaborir el modernisme, i també la gran varietat de xocolates que s'hi venen.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  13. Manel,
    A mi també em porta molts records d'infantesa les xocolates Ametller. Tot i que avui tenen, pel que sembla, una producció artesanal, la gran quantitat de varietats que produeixen valen molt la pena.

    Kalamar,
    A la part interior de l'Amatller no vam poder-hi accedir. Per veure la part del darrera, espero veure-la quan visiti interiorment la Batlló, ja que ambdues estan enganxades.

    Anna,
    Benvinguda al club de "barcelonejadors". La plaça Sant Felip Neri és un autèntic oasi en mig de la ciutat. Durant els anys 80 es va degradar força, amb un ambient poco recomanable, però des de fa uns quants anys, sortosament s'ha tornat a recuperar l'aire tranquil d'abans.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  14. Com a historiadora de l'art i barcelonina de casta puc dir que sóc una enamorada de la casa Amatller, res a envejar-li a les seves companyes d'illa! Quina sort tenim de poder "barcelonejar" i que alhora encara ens quedin els nostres barris... Petons!

    ResponElimina
  15. A mi també m'agrada la Casa Amatller , m'agrada molt el modernisme . Desconeixia que tingués influència dels Països Baixos.

    M'ha agradat molt la teva entrada d'avui.

    Una abraçada

    ResponElimina
  16. A nosaltres també ens agrada descobrir la nostra BARCELONA i quan com tu dius "barcelonejem", no deixem de descobrir i quedar boca badats.
    Tens raó a la CASA AMETLLER no crec se li fagi justícia, al menys la que es mereix.
    Felicitats per el reportatge.

    ResponElimina
  17. Sandra,
    Estem totalment d'acord que la casa Amatller no té res a envejar a les seves veïnes, i si, tenim sort de "barcelonejar" i gaudir de tot el que ens ofereix la ciutat.

    Xisca,
    Jo no hi entenc massa sobre el barroc flamenc, i desconeixia que la Casa Amatller tingués elements d'aquest estil, fins que vaig llegir que Puig i Cadafalch s'hi va emmirallar.
    Nosaltres també som fans del modernisme.

    Isabel,
    Veig que això de barcelonejar i descobrir cada dia una mica més de Barcelona és una cosa que ens interessa a molts. També compartim la idea que a la casa Amateller no se li fa el cas que mereix.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  18. Quan vingui a Barcelona, t'asseguro que vindré a veure-la, me n'has fet venir ganes de fixar-m'hi bé!

    ResponElimina
  19. Quan vinc a Barcelona sempre és per fer una gestió concreta, i no tinc gaire temps de veure-la detingudament, però ja veig que val la pena per fer troballes així.

    ResponElimina
  20. Mariàngels i Anna,
    Si teniu ocasió, en alguna visita que feu a Barcelona, no us portarà gaire temps fer una petita passejada per "l'illa de la discòrdia" i podreu veure la gran quantitat de detalls que hi ha a la façana d'aquestes cases. I la casa Amatller us la recomano molt especialment ja que no es tan coneguda com la Batlló de Gaudí però no té res a envejar-li.
    Gràcies per la vostra visita i pels vostres comentaris.
    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Quan feia l'altre horari, alguna vegada, segons com m'agafava, pujava, des del Poblenou, al primer autobús que anés cap al centre i baixava on em semblava per “perdre'm”. S'hi descobreixen coses magnífiques per l'Eixample barceloní. Només és qüestió d'anar badant.

    Com que ja començo a tenir una edat (malgrat que encara no em puc jubilar) :)) m'adono que ja començo a viure de records, i un dels que m'han tornat al cap llegint i mirant les magnífiques fotografies d'aquest post ha estat la primera vegada que vaig veure aquests edificis. Jo tenia 14 o 15 anys (tingues en compte que no havia sortit com aquell qui diu de Badalona), i em vaig quedar d'una peça, i et diré, com a cosa curiosa, que la Casa Ametller em va fer tot l'efecte d'una gran casa de xocolata com les que havia vist en les il·lustracions dels contes infantils.

    ResponElimina
  22. Enric,
    Es una autèntica meravella anar badant per l'Eixample. Si un s'hi fixa una mica pot descobrir autèntiques meravelles arquitectòniques, i no estic parlant del passeig de Gràcia o de la Rambla Catalunya (carrers grans i cèntrics) sinó carrers com Casp, Ausies March, Consell de Cent, València, etc...
    Una abraçada

    ResponElimina