Del llibre La cuina et dóna joc, de la Mireia Carbó, una recepta de conill amb olives i ametlles que tornarem a fer segur. En la recepta, la Mireia deia olives verdes o negres, al gust. Jo vaig posar negres d’Aragó, conservades amb llorer, i verdes trencades conservades amb fonoll. Quin sabor més bo li van donar al conill!.
Ingredients per a 4 persones:
- 1 conill
- 2 grans d’all
- 1 ceba
- 1 got de vi blanc
- 1 got d’aigua
- 100 g d’olives verdes o negres (al gust)
- 50 g d’ametlles torrades
- 1 pessic d’orenga o farigola
- Oli d’oliva
- Sal
- Pebre
Preparació:Netejar el conill tallat a trossos petits i salpebrar-lo.
Pelar i picar la ceba i els alls ben menuts.
En una cassola baixa, escalfar un bon raig d’oli d’oliva i enrossir-hi el conill. Un cop daurat, reservar-lo en un plat. En el mateix oli, coure la ceba i l’all, a foc suau. Quan la ceba sigui tendra, torneu el conill a la cassola i banyar-lo amb el vi. Tapar la cassola i deixar-lo coure, tot remenant de tant en tant, uns 5 o 10 minuts.
Mentrestant, en el got de la batedora elèctrica triturar les ametlles amb un got d’aigua fins que quedin ben fines.
Afegir la picada a la cassola juntament amb les olives i el pessic de farigola o d’orenga i deixar-ho coure tot plegat uns 20 minuts, aproximadament. Rectificar de sal si convé.
Si la salsa quedés una mica seca durant la cocció, afegir-hi una mica més d’aigua.
Oh, Glòria, m'encanta aquest conill, guardo la recepta per que la tastarem aviat, gràcies.
ResponEliminaPetonets a tots dos
Fa setmanes que li dono voltes a fer una mica de conillet en cap de setmana. Per gaudir-lo amb tranquilitat i alegria.
ResponEliminaAquesta recepta amb doble recomanació (Mireia i cafeters noctàmbuls) és perfecte per a fer-lo!!
:)
A mi no m'agrada gaire el conill però en menjo perquè a casa me'l demanen molt sovint.
ResponEliminaM'apunto aquesta recepta perquè sens dubte el plat ha de ser ben aromàtic!
Aquesta recepta és de les que m'agraden...ummmmm...el conill és boníssim, i cuinat així amb el sofregidet, el vi i les olives ha de ser fantàstic!totes les receptes de carn haurien de ser així...l'anoto! petonets!
ResponEliminafa dies que no menjo conill, i aquesta recepta és una bona escusa, em sembla ideal perquè m'agraden tots els ingredients sols, segur que junts també!
ResponEliminaQuina combinació més deliciosa de sabors i això que no el conill no és el que més m´agrada però crec que repetiria d´aquest plat :) petonets!!
ResponEliminaQue bó i quins aromas, no? segur que va quedar molt melós. Jo també el fare aviat. Una abraçada
ResponEliminaQuina recepta més bona, m'encanta el conill y aquesta salseta boníssima!
ResponEliminaPetons
Ningú diria que a la Mireia no li agraden les olives, oi? Je je je...
ResponEliminaTrobo que ha de quedar un conill super gustós, aquesta recepta no l'he provada, però ara que l'he recordat em sembla que caurà ben aviat ;)
Des que no hi ha els meus fills, a casa de conill en faig ben poc, perquè a donya "tiquismiquis" li fan llàstima, pobrets!, però com que també tinc el llibre, tindré en compte aquestga recepta, que a la meva sogra i a mi segur que ens agradarà.
ResponEliminaFonoll, farigola, orenga, llorer... fins aquí arriba l'olor. Ha d'estar bó aixó.
ResponEliminaMuas!
El conill ens agrada i amb tots aquets ingredients te d’estar boníssim, queda anotada.
ResponEliminaPetons
Aquest és un plat de diumenge, ha de ser una delícia, no he provat mai de cuinar amb olives, ja toca no?
ResponEliminaFantástica!!!
ResponEliminaConill, el faig de tan en tan, pero reconec que admet moltes combinacions.
ResponEliminaUna bona recepta. Aquesta la faré.
Al Carles li encantan les dues coses, les olives i el conill.
Petons......
Oh! A mi m'encanta el conill i la cuina amb olives, aquesta recepta els hi he de fer als meus pares algun dia, ens encantarà segur!
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaEl conill sempre em ve de gust i les olives són el meu (millor dit, un dels meus) punt feble, així doncs em sembla que no tardaré gaires dies a provar-ho.
Una abraçada.
Carme,
ResponEliminaA veure si us agrada, ja ens ho explicaràs!.
Òscar,
Es necessita una miqueta de temps per allò del xup-xup, per tant, és recepta de cap de setmana i si en sobra per a l'endemà!.
Margarida,
Si en fas tot sovint per als de casa, al final t'agradarà i tot!. Aquest, amb el sabor de les olives i les ametlles, era molt bo.
Mercè,
A mi també m'agrada el conill, encara que no és una carn massa popular i a més, poc calòric, això interessa!.
Manel,
ResponEliminaDoncs jo ja t'he fet pensar que fa dies que no menges conill, ara et toca a tu fer servir tots els ingredients junts i llestos!..
Ma José,
Ja sé que no agrada a tothom el conill però amb una salseta, jo el trobo molt bo i aquesta va quedar ben aromàtica!.
Maia,
Sí que va quedar bo, sí, i sent de la Mireia, no podia ser d'una altra manera!.
Carme,
Era per sucar-hi pa!.
Gemma,
ResponEliminaÉs veritat! No me'n recordava que no li agraden les olives!. Sort que no li fa res fer-les servir per preparar plats tan saborosos com aquest!.
Enric,
Doncs tu i la teva sogra heu de reivindicar els plats de conill a taula!. A veure si l'Anna Maris s'anima a menjar-ne!.
Gemma,
Les herbes són ben aromàtiques i donen molt de joc, el plat va quedar ben perfumat.
Sion,
A veure si us agrada, nosaltres repetirem!.
Ma Àngels,
ResponEliminaJo havia tastat plats fora de casa i ja m'agradaven, per tant, aquest casolà encara més!.
Isabel,
Si proves aquesta recepta de la Mireia, potser en faràs tot sovint, com jo!.
Sandra/Xavi
A veure què opinen els pares, espero que els agradi.
Manel,
Així que t'he descobert un dels teus punts febles, eh?. Doncs au, a caure a la temptació!.
Com diria Mireia boníssima
ResponEliminaja ja ja
Petons
La veritat és que des que tenim un conillet a casa, he deixat de menjar conill. No és que no m'agradi, però és que em sento com fent-li un lleig al pobre animaló... Bé, si algun dia probo la recepta, hi posaré pollastre i llestos.
ResponEliminaPetons!
Les olives no les que provat mai per fer un guisat, però si em dius que li dóna molt bon sabor ho faré.
ResponEliminaFa molt goig el plat.
Fins aviat! ;)
Me encanta el conejo y los frutos secos le van de maravilla al guiso. un plato muy rico y muy sano. Saludos
ResponEliminaReme,
ResponEliminaSí, bonissíssima, je, je!.
Anna,
Entenc que no et vingui de gust menjar conill, però tal com dius, pots canviar-lo per pollastre, és una bona idea!.
Maria,
Les olives donen un gust especial, acompanyades de les herbes aromàtiques, boníssim!.
Anna,
Los platos con la típica picada de frutos secos son deliciosos, ésta es una muestra!.
Glòria, quina recepta més bona!!! a casa ens aagrada molt el conill, ara no puc, però ho deixo a pendents!
ResponEliminaPetonets
Un gust molt original ...!!
ResponEliminaEl conill li queda bé tot aixo!!
A casa faig molt poc conill, els nens es queixen que hi ha molt os i poca carn, a veure si aprofito la recepta per un dia que els tingui d'excursió, té molt bona pinta.
ResponEliminaQuina recepta més bona de conill, i amb les olives d' Aragó segur que el gust va ser molt més bo. Me l' anoto a pendents!
ResponEliminaMaria,
ResponEliminaSegur que quan estiguis en plena forma, podràs fer aquest plat. Recepta de la Mireia, garantia de bon resultat!. Ostres, he fet un rodoli!.
Dolors,
Un conill amb aroma de bosc, amb les olives i les herbetes, deliciós!.
Cristina,
I si no, per als nens carn arrebossada, així aposta segura!.
Anna,
Va molt bé comprar les olives al mercat, hi ha tantes varietats que sempre trobes la més adequada, i aquesta combinació va resultar molt bona.
Uii!!!! M'havia passat aquesta entrada sense veure, aquest conill ha de ser molt gustós . Ben segur que aquesta recepta la farem. Té molt bona pinta.
ResponEliminaUna abraçada
Quin delicia de cunill! té una pinta!! boníssim! Molts petonets
ResponEliminaGlòria, ja et vaig "amenaçar" que aquest plat cauria aviat, i avui ha estat el dia. Només tinc un però... perquè no la mostraves abans????
ResponEliminaExtraordinari.
Gràcies.
Xisca,
ResponEliminaAixò ja passa, hi ha tantes coses per veure, que alguna s'escapa, però sempre es pot recuperar, je, je.
Ingrid,
Bona pinta i bon gust!
Manel,
ResponEliminaEm fa il·lusió que t'hagi agradat aquest plat. I tens raó, per què no la vaig fer més aviat?. Però vaja, mai és tard!