En alguna altra ocasió us he parlat de la nostra amiga Carme, del Mercat d’Hostafrancs. Fa uns dies, quan vaig anar a buscar un encàrrec que tenia fet, vaig veure unes mini mandonguilles que acostumen a preparar a punt per coure, i vaig pensar que anirien molt bé com a tapa per a un pica-pica. La Carme em va recomanar fer-les tal com us les explico, i eren bones, bones, bones!.
Ingredients:
Mini mandonguilles
Ceba
Vi blanc
Oli
Sal
Preparació:
Amb la massa que tingueu per costum fer les mandonguilles, preparar-ne de ben petites.
Posar oli en una paella i sofregir-hi la ceba tallada ben petita. Quan aquesta comenci a canviar de color, afegir-hi les mini mandonguilles, salar una mica, posar-hi un raig de vi blanc, tapar la paella i deixar que s’acabin de coure, el temps just que tarda el vi a reduir-se.
Per sucar-hi pa
ResponEliminaUna abraçada
Ester
no sé perquè però sempre va bé escoltar a les dependentes del mercat!!! quina tapeta més bona! petonets guapa
ResponEliminaMai he probat les mandonguilles amb salsa de ceba però tenen una pinta per llepar-ne el plat i tot! Em deixo la recepta ben apuntada :)
ResponEliminaS'assemblen a les que feia la meva mare, m'encanten!!!! Sobretot sucar-hi pa en aquesta salsa ummmmm.
ResponEliminaPetonets
Les mandonguilles sempre les faig a casa, comprant la carn picada. Però per una ocasió com aquesta, en plan minis i com a tapes, em sembla molt bon recurs aprofitar les que prepara la nostra carnisseria de confiança. Fer les mandonguilles tan petites demana molta paciència, je je je... ;)
ResponEliminaNo enfarines gens les mandonguilles abans de coure-les?
Ha de quedar un platillo sensacional pel vermut d'un dinar de diumenge d'entaular-se molt bé!
Ja m'ho estic imaginant... que bones! Fa temps que no faig mandonguilles, ara m'heu fet ganes. Una abraçada.
ResponEliminaEstà clar que si surten d'Hostafrancs han de ser boníssimes per força!! I amb aquesta salseta de ceba... m'encanten! Quan dius que em convideu a un pica-pica? ;)
ResponEliminaPetonets!
Sandra
Una meravella!
ResponEliminaQue bones aquestes mandonguilles, si si ..per sucar-hi pa!!!
ResponEliminaA mi les mandonguilles m´agraden així petitones, la propera vegada les prepararé com ens expliques, penso que han de ser ben gustoses...un petonet
ResponEliminaEm semblen celestials, m'agrada tant el color d'aquesta salseta...
ResponEliminaM'encanten les mandonguilles... Aquestes mini, tenen una pinta fabulosa. Amb cebeta, vinet... Guau! Les provaré de fer!
ResponEliminaPetons!
Ummm, un mos de luxe! Què booones! Per copiar la idea un dia amb temps i paciència, jiji!
ResponEliminaPetonets per en Josep i per tu, guapa!
Marina
Deuen estar boníssimes! A veure quan les provo!
ResponEliminaQuines mandonguilles mes apetitosses!
ResponEliminaUna salseta hum.... per sucari pa.
T'ha quedat alguna?
Petonets
M'apunto la recepta que amb aquesta salseta ... ha d'estar per sucar-hi molt de pa!! Petonets
ResponEliminaEster,
ResponEliminaSempre estem a punt per sucar-hi pa, les salsetes s'ho valen!.
Judith,
A mi m'encanta endur-me a més de bons productes, bones recomanacions!.
Anna,
Doncs si les tastes, segur que repetiràs, eren delicioses, amb la ceba caramelitzada, ummmm!.
Carmen,
ResponEliminaSí, sí, no ens podem resistir a sucar-hi pa, encara que... per què resistir-nos?
Gemma,
Jo normalment també les faig a casa però quan compro les mandonguilles fetes, les compro amb tota confiança, és com si les fes jo a casa, però m'estalvien feina.
Jo no les arrebosso perquè les venen ja arrebossades amb farina de galeta.
Asela,
Segur que si es fan com a plat principal amb aquesta recepta, queden ben bones.
Sandra,
ResponEliminaI tant, si són d'Hostafrancs, garantia segura!. A més, fem barri, eh?
Núria,
Un bon suggeriment per a un dia de festa!.
Mercè,
Són un petit caprici!.
M. José,
Així petites, són temptadores, amb la salseta de ceba!
M. Àngels,
ResponEliminaQueda una salseta caramelitzada amb el gustet de vi, boníssima!.
Marina,
Si t'animes, ja m'ho explicaràs!.
Marina,
És qüestió de posar-hi i fer-ne unes quantes per tenir reserva al congelador, je, je.
Cristina,
Les has de tastar, valen la pena!.
Isabel,
Em sap greu, no en va quedar cap, picant, picant, es van acabar!.
Elena,
Si hi ha salseta de sobres, millor, per sucar-hi pa!
Unes minis que fan un GRAN plat!, un entrant-primer-segon fantàstic!, i a sobre s'hi pot sucar "llesquetes" de pa!...Una abraçada.
ResponEliminaSón les que jo em penso oi?.
ResponEliminaBoníssssssimes
Mercè,
ResponEliminaAixí petites, jo me les quedo com a entrant, ara que la recepta es pot adaptar per a un segon plat, i llavors sí, a sucar-hi pa!.
Joaquim,
Sí, són les que tu et penses!. Gràcies per donar fe que són bonísssssimes!
Unes bones mandonguilletes com a tapa van molt bé, però sempre em demanen pa, quan les preparo, així amb ceba las provaré la propera vegada que vinguin els nois, tenen d’estar boníssimes.
ResponEliminaPetons
Boníssimes!!!! jo les començo mini i desprès les vaig fer més grans...
ResponEliminaPetonets
M´encanten les mandonguilles. Jo aquest plat que proposeu me´l menjaria acompanyat de llesquetes de pa amb tomàquet...hi seria al setè cel.
ResponEliminaPer plats com aquests (i per la qualitat del producte) val la pena gastar-se els durus al mercat i no comprar-ho tot al super!
ResponEliminaPer sucar-hi pa!
Un 'platillu' de bandera que ho te tot per a ser una grandíssima tapa. El sabor, la mida i l'aliment.
ResponEliminaPerfecte!! :))
estas minimandonguilles estan de un no parar.sencilla y buenisimaaaaaaaaaaaaaa
ResponEliminapeto
miquel
abans de llegir-ho, t'hauria dit de seguida que aquest era un 'platillo' de mercat. m'encanten aquestes preparacions senzilles i saboroses, i per un pica-pica com suggereixes tu, ideals. en fem un amb les teves minimandonguilles i les meves minihamburgueses?
ResponEliminaGlória; ...si el que es senzill, ho és... i si a sobra - o a sota- son mendonguilles -mini- amb ceba... que vagi de gust Glória¡¡ :-D
ResponEliminaSion,
ResponEliminaDoncs ja em diràs que us han semblat, amb una barra de bon pa al costat!.
Maria,
Això és que vols acabar aviat la feina, eh?.
Cristina,
Veus?, amb pa amb tomàquet no se m'havia acudit!. Un nou suggeriment!.
Jordi,
Els mercats i les parades de confiança són una garantia de bons productes. A nosaltres ens agrada comprar al mercat i a més, el tenim prop de casa!.
Òscar,
Quina definició que has fet, segur que a la Carme li agradarà!.
Miquel,
Són temptadores, així petitetes, vas fent, vas fent, i te'n menges un munt!.
Manel,
Doncs has encertat, platillo de mercat 100% !. I això del pica-pica amb les teves minihamburgueses i les meves minimandonguilles... fet !. Només cal posar data!.
Josep,
És l'encant de les coses senzilles, però no per això menys saboroses.
Hola estimats!
ResponEliminaAquesta és una d'aquelles receptes que m'encanten. Fàcil de fer, senzilla i -com ja heu dit diversos cops- ben bona. Buf, excel·lent!
Per cert, que ja m'imagino uns espaguettis bollits afegits i tenim un plat únic per al tuper de la feina sense esforç i deliciós!
Aquesta la provo segur, segur! Gràcies per compartir-la!
Salut!
Massitet,
ResponEliminaGràcies a tu per compartir la teva idea dels espaguettis. Saps que no està gens malament?. Jo també ho provaré!
Les venedores de les parades dels mercats són una font inesgotable de bones receptes. I les heu materialitzat a la perfecció. Quina delícia de "platillo". :)
ResponEliminaPetons!
A nosaltres ens agrada la vida dels mercats i si a més hi ha amistat amb les venedores, i ens expliquen receptes bones de veritat, no es pot demanar més!
ResponEliminaavui, st Medir, dia festiu en alguns llocs .... doncs, per celebrar-ho , avui un esmorzar de forquilla... i aquestes mini mandonguilles per punxar-les amb la forquilla, em semblen molt encetades....
ResponEliminauna abraçada
Hola:
ResponEliminaVengo a tu blog, con la recomendación que me ha dado josep, del blog de Menja De Bacallá.
Apenas había entrado en tu blog, y ahora al verlo con más calma, me doy cuenta, del porque me lo recomienda.
Me gusta, es bueno y espero seguir leyéndote y viéndote con más frecuencia.
Ha sido un placer descubrirte.
Un saludo
CUATRO ESPECIAS
Trobar una parada on puguis comprar aquestes coses fetes de tota confiança és ideal i permet dedicar-t´hi més tems i si a sobre et donen la recepta tan senzilla i surten bones ja és el millor , un platillo d´allò més bo i complert, sobre tot per mi que en sóc una incondicional de les mandonguilles.
ResponEliminaabraçades
Es un bon aperitiu per començar un àpat amb bon peu!
ResponEliminaAlfons,
ResponEliminaJo no estic acostumada als esmorzars de forquilla, però ara que ho dius, potser començant així m'hi acostumaria.
Elena,
Bienvenida al blog y encantada de compartirlo contigo. Hasta pronto!.
Mai,
De confiança total, d'aquelles parades que no et piquen la carn fins l'últim moment, si fas un encàrrec, és l'última cosa que fan quan vas a recollir-lo. Com pots veure, ens en podem fiar del tot i a més, ens donen receptes ben bones!.
Anna,
Són un caprici total!
Sempre recordo les mandonguilles de la mare. Aquesta recepta senzilla però bona, ummmmmm!
ResponEliminaBona cuina
Narcís,
ResponEliminaÉs una recepta senzilla però d'aquelles que dóna molt bon resultat!
hola gloria,
ResponEliminaa vegadas també las compro al mercat del costat de casa meva (de la concepcio). Com ja saps que m'agrada tot el que es petiton, donç....aquestas mandonguilles em semblen perfectes jajjajaj
petonets als dues
Quina pinta que tenen a la foto! Deuen estar boníssimes.
ResponEliminaUna abraçada parella!
Astrid,
ResponEliminaTu ets la reina de la cuina en miniatura, així que no m'estranya que coneguis aquestes mandonguilles, i comprades a un mercat, millor que millor!
Xavier,
Bonísimes i capricioses!.
Glòria,
ResponEliminaLa ceba confitada lliga molt bé tant amb carns com amb peixos. Aquestes petites mandonguilles tenen una pinta!. Em sembla que ja faig tard, oi?
Una abraçada.