LA CASA DE LA PAPALLONA

Jo quan era petit vivia a l’Eixample i les tardes d’estiu, quan teníem festa a l’escola, la meva mare ens portava als meus germans i a mi a jugar a Montjuïc. En aquell trajecte, sempre hi havia una cosa que em cridava l’atenció i que em tenia fascinat. Era la gran papallona que coronava una casa d’un carrer que hi havia entre Montjuïc i casa meva. M’hi aturava i em quedava admirant-la fins que la veu de la mare “vinga que no arribarem mai!” em treia de l’abstracció en què estava sumit.

Amb els anys he sabut que aquella casa està catalogada com a edifici d’interès històric, que està situada al número 20 del carrer de Llançà i que va ser restaurada per Josep Graner i Prat l’any 1912, seguint un encàrrec de remodelació del seu propietari Silvio Fajol. L’arquitecte va coronar l’edifici amb una papallona de grans proporcions, feta amb la tècnica del trencadís i antenes metàl·liques.

Lamentablement, amb la remodelació de Las Arenas i la construcció dels monstres que han alçat a davant seu, la papallona costa més de veure, però quan fa poc vaig anar al nou centre comercial, el primer que vaig fer va ser buscar per on podia veure aquella papallona que de petit tant m’agradava i em deixava astorat.

Si passejant per Barcelona arribeu a la plaça d’Espanya o simplement aneu al nou centre comercial, atureu-vos un moment al carrer Llançà entre el Parc de l’Escorxador i la Gran Via i al número 20 hi trobareu la meravellosa papallona modernista que l’any vinent farà cent anys.