Confesso que mai no havia fet melmelada. Generalment, acostumem a fer el que hem vist fer a casa i com que la meva mare no en tenia costum, a mi sempre m’havia fet una mica de respecte això de “barallar-me” amb els pots, esterilitzar-los, fer en buit... i si no em queda bé?, i si no se’m conserva?, i si... Tot eren interrogants!. Jo preguntava, llegia, però mai no m’acabava de decidir, de totes maneres, un dia o altre ho hauria d’intentar. La Mònica , la Judith i l’Yves, des de les Memòries d’una cuinera, em van donar l’empenta final i val a dir que l’experiència ha valgut la pena, repetiré!. Volia fer melmelada d’alguna fruita de primavera per tant, tenint en compte que m’agraden molt les cireres, l’elecció era fàcil: melmelada de cireres.
Ingredients:
La polpa de mitja llimona
Una beina de vainilla
Treure els pinyols de les cireres. Va molt bé utilitzar un estri adequat per a aquesta finalitat. Pelar la llimona procurant que no quedi gens de pell ni groga ni blanca, i afegir la polpa a les cireres.
Posar la fruita amb el sucre i la vainilla en una cassola i coure-la a foc lent, remenant de tant en tant, fins que la fruita es desfaci, durant uns 45 minuts.
Per veure si la melmelada està feta, posar-ne una gota en un plat i si li costa de relliscar, vol dir que la melmelada ja està llesta.
Retirar la cassola del foc, treure la beina de vainilla i immediatament omplir els pots amb la melmelada ben calenta, tapar-los i posar-los cap per avall (per fer el buit) fins que es refredin.
Gloria, he llamado a mi mujer para que viera tu receta de mermelada de cerezas, puesto que a ella le gustan mucho, y mira por donde mañana yá tengo trabajo, así que te la copio......abraçades paco
ResponEliminaMmmm Em sembla que aquesta nit ja sé que sommiar! No pararia de menjar-ne!
ResponEliminaPetons
Que bona aquesta melmelada! La vainilla li ha de donar un toc boníssim! A casa la meva mare i àvia sí que en feien de melmelades. Sobretot de mores que anàvem a collir a l'estiu a la muntanya! També de cirera, de taronja... mmmnnn! Són tant bones!
ResponEliminaGran elecció per ser la primera que fas! M'encanta!
ptns!
Alaaaaaaaa que receta mas buena!
ResponEliminaPásate por mi blog y recoge un premio el que mas te guste. Un beso
Glòria, jeje t'has llançat a la piscina amb un resultat fantàstic!!! Ja ho crec que repetiràs! ;)
ResponEliminaPetons!
Ole, ole i ole!!!!! Per fi. Mira que t'ha costat decidir-te, jajaja.
ResponEliminaAra será un no parar, ja ho veurás.
Petonets.
ooooooooo! quina il·lusió que em fa la vostra participació!!!! gràcies guapos. Estava segura que no farieu melmelada peqruè el Josep em va comentar que no li agradava, i quina ha sigut la meva sorpesa!!!!! una fantàstica proposta!!! milions de gràcies guapos. Petonets
ResponEliminaQuina melmelada mes bona!!! Deu ser gustossisima!!! Una gran eleccio!!!
ResponEliminaUn petonet
Sònia (Encontrar la feliciada en los peqieños detalles)
Jo com la Judith pensava que no en faríeu! jajajaja Però i tant que sí... i de les més bones!! En vindré a buscar un potet!!
ResponEliminaPetonets!
Sandra
Hola,
ResponEliminaM'acaben de regalar quilos de cireres.. i demà volia fer melmelada. T'agafo aquesta idea de posar-li la beina de la vainilla que m'ha encantat. Petonets
Paco,
ResponEliminaDoncs ja ho saps, demà, a treballar, amb una bona música de fons, i a fer melmelada!. I és que les cireres són taaaaant bones!.
Silvia,
En aquest cas, és fàcil fer realitat un somni, només es tracta de posar-te a la cuina una estoneta!.
Nuni,
Això de fer melmelada és tota una experiència a compartir, eh?. Ara n'hauré de fer a marxes forçades per recuperar el temps perdut, je, je.
Trini,
Muchas gracias!. Me hace ilusión que te guste mi primera mermelada!.
Mercè,
ResponEliminaRecordes que a la darrera trobada varem parlar de com feies tu les melmelades?. Al final m'he decidit!.
Gemma,
Em sembla que sí que serà un vici!.
Judith,
El Josep no és gaire amic de les melmelades però jo sí!!!! i les Memòries d'una cuinera ha estat una bona raó per estrenar-me i amb cireres, que m'agraden molt!. Ja espero la propera proposta!.
Sonia,
Jo l'he trobada molt bona, seré objectiva?. Em sembla que sí, perquè més aviat sóc força crítica amb mi mateixa, així que per ser la primera vegada, estic molt contenta!
Sandra,
He tardat però al final l'he feta i en tornaré a fer!!!. Aquesta tarda parlava amb una amiga que en fa de raïm negre, em sembla que també ho provaré!.
Elena,
Quin regal!!!!. Doncs ja ho saps, a preparar uns quants potets de melmelada de cireres, a veure si duren gaire o desapareixen ràpidament, perquè segur que seran una temptació!.
A veure si vaig a collir cireres i aquesta recpta cau...
ResponEliminaPtnts
La melmelada de cireres és una de les meves preferides. I amb la vainilla ha de lligar molt bé.
ResponEliminaA casa fem melmelades en poca quantitat, de manera que la guardem a la nevera i s'acaba aviat. Així que no faig mai la feina d'esterilitzar els pots...
Doncs per ser la primera vegada t´ha quedat molt bé. Aquesta és, com dic, jo molt primaveral. Deliciosa.
ResponEliminaDoncs sort que us hi heu posat perquè t'ha quedat fantàstica!! I de cireres, la que més m'agrada!
ResponEliminaOstres!! Quina bona idea melmelada de cirera!! Jo he fet melmelada de moltes fruites però mai de cirera, sempre he pensat que no quedaria bé però veient la teva, que t'ha quedat tan bé, no tin excusa, je,je amb la quantitat de cireres que tinc al camp!!! Gràcies Una abraçada
ResponEliminala meva preferida .. pero jo encara no m'he possat amb aixo de les melmelades .. tot i que si pesco un bon grapat de cireres d'aquelles negretes.... et copio la recepta segur!!
ResponEliminaUna abraçada
Ara diguem Sacrílega, que tindrás raó, però jo em monto unes malmalades amb el microondes en cosa de 15 minus que "t'hi cagues".
ResponEliminaPetonets
Escolta, quina recepta més bona!!! Tinc un estri d'aquells de treure'n el pinyol i és molt fàcil de fer. A veure si m'anime a fer-ne que a mi això de les melmelades em ve una mica amunt... Salutacions
ResponEliminaGloria te ha quedado muy bien y el sabor con la vainilla genial me encanta asi
ResponEliminamiquel
Ummmmmm,
ResponEliminaadoro las cerezas.
Me encanta esta mermelada.
Un saludo.
se'm fa la boca aigua....un cop proves les mermelades casolanes les comprades les trobes taaan dolces...
ResponEliminaI de cireres ha d'estar boníssim!!!
Petuents,
Eva.
ummmmmm m'han vingut unes ganes de provar-ho increïbles. Intentarem fer la recepta el mes aviat possible. Ja us comentarem si els resultats han estat els esperats. Una abraçada
ResponEliminaT'ha quedat estupenda!!! jo també les faig en poca quantitat per a casa. De cireres encara no he fet mai, veient el teu resultat no crec que deixi pasar "el temps de les cireres" per a fer-ne!
ResponEliminaPetonets
Nosaltres també en vam fer de cireres però sense vainilla i ens va encantar!!!!!!!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies per participar al memòries.
cuantos días sin saber nada de tí, la verdad es que yo no he parado.
ResponEliminavarias citas médicas, más pruebas, más opiniones y sigo en el mismo punto de partida, pero mucho más animada, creo que por mi sola, voy superando este mal trance acabe como acabe.
Tu mermelada, es una delicia, la verdad es que el propio sabor de la fruta es una delicia y tal y como nos la pones...ummmm lista para una tostada
un fuerte abrazo
Ahora que ya están las cerezas en los mercados, esta no me la pierdo! Te he encontrado a través de Memories :) Muy muy rica esta mermelada que has preparado!
ResponEliminaUn besito!
Quin color que te...tinc que tastar-la...ja la he vist a alguns blocaires i tinc ganes de fer-la
ResponEliminauna abraçada
Estic buscant receptes amb cireres per la blogesfera i he arribat al teu blog. Es que m'han regalat una caixa sencera i buscava idees. Gràcies per aquesta recepta! M'anirà genial!
ResponEliminaMarta,
ResponEliminaQuina sort tenir les cireres tan a mà, així són fresques, fresques!.
Gemma,
També és una opció que em sembla que provaré. Però aquesta vegada que era la primera, havia de fer tot el procés, no et sembla?
Cristina,
La melmelada de cireres és la que més m'agrada, i si en queden trossets que es trobin, millor!.
Albota,
La veritat és que no em queixo de com m'ha quedat, i mira que he tardat a decidir-me a fer-ne!.
Mercè,
Doncs si necessites ajuda per consumir-les, ja saps on sóc, je, je.
Alfons,
Ja veus que mai no és tard, mira jo, al final m'he llençat a la piscina!. I les cireres negres i fortes... quina temptació!.
Estrella,
ResponEliminaDoncs ja remenaré pel teu bloc, a veure si trobo les teves melmelades express, que això també és interessant. Ja t'ho explicaré!.
Francesc,
Doncs si t'hi poses, a veure si et passa com a mi, que ara em sap greu no haver-ne fet abans. Hauré de fer hores extres per recuperar el temps perdut!.
Miquel,
La vainilla li dóna un perfum molt suau però que es fa present, trobo que li queda molt bé.
Isabel,
Las cerezas son mi perdición, y cuanto más negras, mejor!.
Eva,
Jo no n'havia fet fins ara, però quan tinguem el recull de les Memòries d'una cuinera, imagina't les que tindré per triar!. I a mi també m'agrada que no siguin molt dolces.
Miquel,
ResponEliminaA veure si en feu i us agrada, a mi m'encanta!. Avui mateix me'n posaré una cullerada al iogurt per postres de sopar.
MaryLou,
No t'ho pensis gaire, que les cireres duren tant poc, i tan bones com són!!!.
Mònica,
És un plaer participar en la vostra iniciativa, i ja ho dic en el post, em vareu donar l'empenta final per llançar-me a fer melmelada. Gràcies!!!!.
Elena,
Me alegro de verte más animada y con ganas de dar una vuelta por los blogs. Si te gustan las cerezas, no hay duda, mermelada de cerezas y a disfrutar!.
Rosilet,
Bienvenida al Cafè de Nit!. La iniciativa de les Memòries nos da la oportunidad de conocer blogs que no habíamos descubierto. Pasaré tranquilamente por el tuyo, seguro que encontraré cosas interesantes. Hasta pronto!
Neus,
És que és atractiva només de veure-la i de cireres negres, millor que millor!. Les meves no ho eren del tot!.
Laia,
Benvinguda al Cafè de Nit!. Me n'alegro que t'hagi agradat la meva recepta. He vist que també tens un bloc, aniré a visitar-lo amb calma, segur que hi trobaré coses ben bones!. Fins aviat!
CHAMPIONNNNNNNNNNNNNNNNNNSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS
ResponEliminaOé, oé, oé, oéééééé!
ResponEliminaQuina melmelada més bona! de cireres només l'he provat una vegada però em va encantar, i amb el toc de la vainilla ha de ser boníssima!
ResponEliminaBet,
ResponEliminaEl gust de la vainilla es nota i li dóna un altre aire, prova-ho!
Nosaltres som dels que a cada època fem la melmelada de la fruita correspònent. La de cireres agrada però és "emprenyador" treure els pinyols, la veritat, Però sempre n'acabo fent. M'apunto la idea de posar-hi vainilla, segur que li dona un puntet diferent.
ResponEliminaPTNTS
DSolça