IMMORTAL FIGARO

Il Barbiere di Siviglia és una de les òperes que hem vist representada en més ocasions i la veritat és que no ens en cansaríem mai de veure-la i escoltar-la. La música de Rossini és una meravella, ja sabeu que és una de les meves dèries i com que cada representació és diferent, sempre ve de gust de tornar a assaborir--la. En aquesta ocasió es tractava de la darrera òpera del cicle “Òpera a Catalunya” que com cada temporada organitzen els Amics de l’Òpera de Sabadell. Una vegada més cal destacar la magnífica posada en escena en tots els aspectes.

En primer lloc la interpretació. Dos dels papers protagonistes d’aquesta producció s’han encomanat a dos dels cantants que l’any passat tan bé ho van fer en el Cosí fan tutte de Mozart. Estem parlant del baríton Carles Daza en el paper de Figaro i del tenor Albert Casals en el del Conte d’Almaviva. Tan l’un com l’altre van fer una interpretació molt digna conferint als seus personatges respectius una personalitat pròpia. El Figaro de Carles Daza va tenir moments molt brillants en l’aspecte vocal i molt divertits en l’aspecte interpretatiu. Tant l’ària de Figaro (Largo al factotum de la citta) com els duets amb Casals-Almaviva (All’idea de quel metallo) com amb Gavrilan-Rossina (Dunque io son) van ser dels millors moments de la nit. 

Carles Daza en el paper de Figaro

Per la seva banda, l’Albert Casals va confirmar les expectatives dipositades en ell. Tal i com avançava l’obra va donar la impressió de trobar-se més còmode, arribant a la difícil “Cessa di più resistere” amb forces suficients per fer una interpretació més que correcta. Cal recordar que aquesta ària no s’interpreta sempre i que hi ha molts cantants que no s’atreveixen a encarar-la. El paper de Rossina el va interpretar la moldava Natalia Gavrilan. Molt bé de veu, especialment en els aguts, va fer una bona interpretació global, tot i que la  vaig trobar un pel accelerada en ”Una voce poco fa”, i amb els mateixos problemes de fraseig de moltes cantants femenines. El veterà Enric Serra va fer un Don Bartolo ple de recursos i és que l’experiència proporciona molts punts a favor. El Marc Pujol va composar un magnífic Don Basilio. Amb una veu de baix clara i potent, va fer una interpretació molt interessant i convincent de la coneguda ària de la “Calunnia”. Molt bé l’Eugènia Montenegro en el paper de Berta igual que l’Eduard Moreno en el de Fiorello.

De dalt a baix amb Marc Pujol,
Carles Daza i Albert Casals.

La direcció musical de Daniel Gil de Tejada molt dinàmica (en algun moment excessivament com hem comentat) però traient tot el suc de l’Orquestra Simfònica del Vallès i del cor dels AAOS.

La direcció escènica de Pau Monterde, com sempre molt correcta intentant treure el màxim dels recursos amb els que compta. L’escenari molt ben  resolt, fent-lo girar quan l’acció era dins o fora de la casa i amb la novetat de situar l’acció dins la Setmana Santa sevillana.

En resum una bona vetllada musical amb un grapat de bones veus joves que s’han de seguir per a veure fins on poden arribar, ja que les perspectives son d’allò més bones.

Contracrònica – Vam tenir ocasió de saludar Mirna Lacambra, fundadora dels AAOS, a qui vam felicitar per les temporades operístiques que ens estan oferint, (ja son 28 anys), de poder gaudir de l’òpera a diferents llocs de Catalunya i per promocionar gent jove amb molt futur. També vam conèixer i felicitar el Carles Daza pel seu Figaro i l’Abert Casals i el Marc Pujol, (aquests ja són “vells coneguts”) amb els quals vam estar xerrant d’aquest "Barbiere". Per cert, si algú vol veure-la, encara es representarà a Sant Cugat (27/5), Vic (29/5), Reus (31/5) i Mataró (3/6). Per cert, en la propera temporada dels AAOS hi ha anunciats: L’Elisir d’amore, Aida i Roméo et Juliette, sens dubte una molt bona selecció.