dimarts, 21 de juny del 2011

LA CIUTAT ETERNA (1)

Roma és una d’aquelles ciutats que ens apassiona, per tant, i després d’uns quants anys sense haver-hi anat, no vam tenir cap dubte a l’hora d’escollir la destinació per a fer una escapada.

A l’habitual caos circulatori de la ciutat, s’ha d’afegir el “plus” de la construcció d’una nova línia del metro, amb la qual cosa, circular en cotxe o autobús és gairebé una odissea que posa a prova el nivell de paciència del  ciutadà romà. Per això el transport privat per excel·lència és el ciclomotor o l’Smart, que s’ha convertit en una nova icona de la ciutat. Del transport públic millor no parlar-ne, autobusos abarrotats de gent i un metro que tanca a les 9 del vespre perquè es treballa durant la nit en la construcció de la nova línia.

Malgrat tot, els atractius que ofereix la ciutat són moltíssims i nosaltres ens vam proposar gaudir-los des del primer moment. Aquí intentarem parlar-ne d’uns quants, però fugint dels més tòpics que tothom coneix, Fontana de Trevi, Colosseo, Piazza Navona o els Musei Vaticani.

Començarem per la Roma més antiga ja que són molt nombrosos els vestigis que es conserven d’un imperi que durant gairebé 1.000 anys va arribar a dominar mitja Europa i el nord d’Àfrica. Encara que molts d’aquests edificis estan “descarnats”, perquè van ser saquejats i les pedres, i especialment el marbre, reutilitzats per a la construcció d’esglésies i palaus, podem trobar autèntiques meravelles arquitectòniques que amb una mica d’imaginació ens transporten als temps més esplendorosos de Roma. Deixant de banda les visites obligades als diferents fòrums o als amfiteatres com el Colosseo, volem recomanar quatre llocs imprescindibles de visitar. En primer lloc el Pantheon, per a mi, un dels edificis més perfectes, arquitectònicament parlant, que he vist mai. L’edifici, un temple dedicat a tots els deus, va ser construït per Agripa l’any 27 a.C., tot i que va ser reconstruït per l’emperador Adrià l’any 120. La cúpula estava recoberta de bronze, però va ser desmuntada per Constantí al segle VII, per endur-se el material a Constantinopla i mil anys més tard, el marbre del temple també es va desmuntar per a la construcció del baldaquí de San Pietro del Vaticà. Tot i la gentada que sempre hi ha, mereix una visita.


La segona recomanació són els Mercats de Trajà. Es tracta d’un gran complex de botigues (tabernae) on venien oli, vi, peix i marisc, fruites i verdures i altres aliments, i també d’oficines, que es va construir entre els anys 107 i 110 durant el regnat de l’emperador Trajà. L’any 1.200 se li va afegir una torre de defensa i posteriorment s’hi va edificar un convent que va ser desmuntat a inicis del segle XX per tal de recuperar l’edificació original. Enfront d’aquests “mercats” podem admirar la imponent “columna Trajana” que es va erigir l’any 114 i on es poden veure en relleus (molt ben conservats) les campanyes victorioses de l’emperador a Dacia. La columna té una alçada de 38 metres des de la base. Es diu que a la mort de Trajà, les seves cendres es van dipositar en una urna d’or a la base de la columna. Evidentment ni les cendres, ni l’urna ja no hi són. 


La tercera obra de l’antiguitat que ressaltaríem, són les Terme di Caracalla, uns banys públics de proporcions grandioses i que podien albergar més de 1.600 persones. En realitat, més que uns banys públics, era un centre lúdic ja que hi havia, a banda de les sales de banys calents, tebis i freds, sales de gimnàs, biblioteques i llocs de reunió. Grans estàtues, com el grandiós conjunt del “Toro Farnesse” de marbre van ser “traslladades” per a ornamentar fonts i palaus de les famílies més influents de l’edat mitjana. Vint i dues de les seves columnes de marbre es van dur a l’església de Santa Maria del Trastevere el segle XII. Tot i aquest espoli, avui encara podem admirar molts fragments de mosaics i per descomptat fer-nos idea de les grans proporcions de la construcció.


La darrera visita que recomanem és l’anomenada “Ara Pacis”, un monument commemoratiu de la “Pax Augusta” que  es va construir entre els anys 13 i 9 a.C. en temps de l’emperador August. Es tracta d’un altar de 10 x 11 metres d’amplada, i amb una alçada de 4,6 metres, tot fet en marbre de Carrara. El més destacat són les representacions que fan referència a la fundació de Roma i en els frisos laterals, la desfilada de molts personatges de l’època, començant per la família d’August i seguit per amics, magistrats i senadors. Tot plegat, denota una clara influència de la Grecia clàssica, i molt especialment del Partenó d’Atenes. En els darrers anys, i per tal de protegir aquesta meravella, s’ha construït un edifici de línies minimalistes dissenyat per l’arquitecte novaiorquès Richard Meier, on s’ha ubicat aquest “altar de la pau”, a més d’altres sales per a exposicions temporals.


Com que no vull allargar-me massa, en el proper post us recomanarem altres llocs de la capital romana que ens han agradat molt, però sempre intentant fugir de les típiques icones de la ciutat.

25 comentaris:

  1. Jo també sóc una enamorada de Roma i també fa uns quants anys que hi vaig estar...8 dies que varen donar per molt. Els indrets que recomaneu en aquesta entrada també els vaig visitar i, em quedo amb el Pantheon que em va impressionar arquitectonicament parlant.

    ResponElimina
  2. Hola,
    Jo soc una enamorada d'Itàlia.
    És molt curiós... quan estic a alguna ciutat italiana tinc una sensació estranya; la mateixa que tens quan tornes a casa desprès d'estar fora. Aquells segons en que dius o penses, per molt bé que hagis estat fora, "ja estic a casa, que bé", dons aquesta mateixa sensació quan trepitjo Itàlia.
    Salutacions i molt macos els llocs triats al post.

    ResponElimina
  3. Nosaltres varem estar a Roma fa dos anys i jo mi vaig enamorar...
    Llegint la teva fantástica crónica, es com si hi hages tornat una miqueta....
    Petonets.

    ResponElimina
  4. A mi em va encantar Roma i m'has fet recordar moltes coses.
    Gràcies per la crònica

    ResponElimina
  5. Una sola vegada, quatre dies i, com deia Kui_netes, com a casa. Ens va agradar tot el que vam veure, i el Panteó de les coses que mes, una meravella de proporcions i elegància. Vam jalar de nassos a tots els nivells, i hi tornaria demà per tornar a baixar al costat dels pins de la Villa Borghese i veure la parella de Bernini, i anar a petar a un restaurant com de poble al Trastevere, i tot això que ens has mostrat ara. Esperaré el segón capitol.

    ResponElimina
  6. Cristina,
    Nosaltres es la tercera vegada que hi anem a Roma. També hi hem estat una setmana, no hem parat i ens ho hem passat de conya. Es difícil trobar una ciutat amb tanta història com aquesta i per a un "malalt" de la història, això es una mina!

    Kui Netes,
    Nosaltres també som uns enamorats d'Itàlia i ens passa el mateix que a tu: ens hi trobem com a casa!.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  7. Gemma, Núria, Eva,

    Gràcies pels vostres comentaris. Pel que es veu, les vostres experiències italianes han estat tan bones com les nostres.

    Una abraçada

    ResponElimina
  8. José Luis,
    Nosaltres som reincidents, tant a Roma com a altres ciutats italianes. Estic totalment d'acord amb tu pel que fa al Panteó (una meravella) i al Trastevere on et poses les botes menjant!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  9. Ai Roma... la meva ciutat preferida! No em cansaria mai de passejar pels seus carrers i anar-me trobant racons especials a cada cantonada!
    Els indrets que heu triat són més que fantàstics! Per mi el Panteó i la columna trajana són espectaculars, hem van enamorar tant a Història de l'Art com quan els vaig veure en directe!
    No sabeu l'enveja que em feu! jejeje
    Petonets!
    Sandra

    ResponElimina
  10. Lleigint el post he retornat a Roma...quina ciutat més captivadora...
    Enveja sana!!
    Ptnts
    M

    ResponElimina
  11. A Oreto i a mi també ens agrada molt Roma... Heu fet un post preciós!!! Les fotos són una passada!!! A veure si per a Reis demane una càmera d'aquelles més bones i puc aprendre una mica de fotografia. M'agradaria molt poder fer fotos de l'alçada que fas tu o la Sara Maria. Salutacions

    ResponElimina
  12. A nosaltres també ens agrada molt Roma,l'ambient, la història, el menjar,... tot! Però ens falta anar-hi pplegats (amb l'Alba) que no hi hem anat mai junts! Ens encanten les vostres cròniques!

    ResponElimina
  13. Sandra,
    Roma també és la nostra ciutat preferida (juntament amb Venècia). Es impossible trobar en un altra lloc tanta història per metre quadrat.

    Marta,
    Totalment d'acord, captivadora crec que es un adjectiu que defineix molt bé la ciutat.

    Francesc,
    Hem fet unes 1.200 fotos en una setmana, i això porta una feinada per fer tria i arxivar-les correctament (a mi m'agrada tenir-les ben classificades), però ja firmaria tenir aquesta feina cada dos per tres.

    Jordi,
    Roma son moltes ciutats, la romana, la cristiana, la renaixentista, la moderna.... i cada una d'elles te un encant especial i que enganxa. Per descomptat que la gastronomia també puntua molt.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  14. Jo diria que Roma té un problema, el romans, de llarg els italians més antipàtics. Succeeix una mica com amb París.
    És una ciutat per assaborir-la lluny de l'agost en que ho vaig fer jo, però amb atractius suficients per caure desmaiat en qualsevol racó o plaça que descobreixes de sobte, a part dels monuments que no t'acabes mai.
    Feliç retorn

    ResponElimina
  15. M'encanten aquestes recomanacions, esperaré les properes!

    ResponElimina
  16. A mi m'encanta però em posa de molt mal humor veure com han fet servir moltes meravelles per a construir esglèsies i San Pietros.

    En tot cas, sempre em fa gracia veure la columna Trajana, ja que al costat de casa dels pares, a Mèrida, hi tenim el 'arco de Trajano'. Construit per aquest emperador a la capital en aquells moments de la meitat oest de la península ibèrica.

    :)

    ResponElimina
  17. Joaquim,
    Jo recordo que la primera vegada que vaig anar a Paris, els parisencs em van semblar molt antipàtics, 10 anys mes tard ja no m'ho semblaven tant i 10 anys després menys. A Roma nosaltres no hem tingut mai cap problema i ara menys i estic d'acord que s'ha d'assaborir (si es pot) lluny de l'agost, tot i que deu n'hi do de la gent que hi havia la setmana passada. Malgrat tot, es una ciutat que ens encanta i que, com molt be dius, no te l'acabes mai.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Mariàngels,
    A veure si tinc temps i demà fem una segona tanda de visites altament recomanables.

    Òscar,
    A mi també em fa mal a la vista veure l'espoli que ha fet l'església catòlica al llarg de la història, però això es el que ha fet tothom i l'església com a poder terrenal també. Per molt que intentin inculcar que la seva missió es espiritual, només cal veure el que ha passat els darrers dos mil anys per a veure que d'espiritual te molt poc i de poder econòmic i polític molt. D'aquest tema en podriem parlar durant hores...
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Genial, Josep!!!

    De fet Roma és una ciutat que per moltes vegades que hi vagis sempre t´ha de sorprendre. Roma vaser el meu primer destí de vacances i no volia marxar d´allà sense haver fet la ruta de la "Tosca", tot i que jo la vaig començar pel tercer acte... coses de planificació d´itineris...

    M´agrada que recomanis la visita a les Termes de Caracall, una de les quals, entre d´altres visites, que em vaig quedar sense fer... Anar a Roma i no anar a l´origen del meu amor per l´òpera és imperdonable... però no vaig tenir temps.

    Espero que serà a la propera vegada. Ja tinc ganes de llegir el següent post amb més recomancions.

    Moltes gràcies Josep per fer-nos-en partíceps.

    Una abraçada ben formta,

    brunilda

    ResponElimina
  20. Brunilda,

    Gràcies pel teu comentari. La veritat es que Roma es tot un món, hi ha tanta història escampada pels seus carrers, places, esglésies, palaus, i forums que es fa difícil trobar una altra ciutat tan plena i rica d'esdeveniments com aquesta. Per a nosaltres ha estat la tercera visita, i l'hem aprofitat fins l'extenuació, ja que el cansament d'hores i hores de caminar, es veia àmpliament compensat per tot allò que la ciutat ens regalava.

    Una abraçada

    ResponElimina
  21. Ostres! coneixent una mica els vostres gustos segur que vau gaudir moltíssim de l'escapada!
    Jo també recordo especialment el trànsit de la ciutat, tothom amb moto i ningú respectava els passos de vianants...em vaig endur un bon ensurt creuant-ne un tota confiada.
    Aquest primer post m'ha agradat molt. Espero les properes entregues!!

    petonets!

    ResponElimina
  22. Alba,
    Tens tota la raó. Jo per descomptat no m'atreviria a conduir per Roma. Els cotxes van per tot arreu, això si, respecten molt els passos de zebra per a vianants (cosa que ens va sorprendre molt).
    I també l'has encertat en que ens ho vam passar de conya. Jo soc un "fanàtic" de la història i la Glòria de l'art, i on millor que a Roma podem trobar tant i tant de les dues coses?
    Una abraçada

    ResponElimina
  23. Tinc un molt bon amic italià, ja retirat, nascut a Nàpols, criat a Roma i que ha viscut tota la seva vida laboral a Palerm i que coneix tot Itàlia de pam a pam, al qual li vaig preguntar quina era la ciutat del seu país que més li agradava, i em va contestar immediatament que Roma, perquè només és en aquella ciutat, segons em va dir, on hi ha totes les empremtes que al llarg de la història han anat conformant aquest estat relativament modern que avui coneixem com Itàlia.

    Esperaré amb candeletes tots els interessants reportatges que d'aquest darrer viatge anireu publicant sobre la Ciutat Eterna.

    ResponElimina
  24. Enric,
    Jo estic força d'acord amb el teu amic. Soc un "fan" incondicional d'Itàlia, de la història, de l'art, de l'òpera i de la gastronomia. Roma ho reuneix tot i en el meu top-ten particular, només Venècia li fa ombra.
    Una abraçada

    ResponElimina