CARRER DE PETRITXOL

Avui vull parlar d’un dels carrers més tradicionals de la Barcelona antiga, el carrer de Petritxol. Un carrer estret que va del carrer de la Portaferrissa fins a la plaça del Pi. Però d’on venen aquests noms?. Hem consultat la web de l’Ajuntament de Barcelona on hi ha un apartat en què s’explica l’origen dels noms dels carrers i places de la ciutat, i aquest és el resultat.

El nom del carrer de la Portaferrissa ve de la porta fortament clavetejada situada en el portal que es va construir quan es va alçar la muralla de la Rambla (1260). L’any 1374, ja es menciona un alberg prop de la “porta ferrissa”, per tant, el nom data com a mínim del segle XIV.

La plaça del Pi té aquest nom perquè segons una antiga llegenda hi havia un bosc de pins on es venerava una imatge de la Verge Maria posada en un altar. També hi ha testimonis documentals que diuen que l’any 958 ja hi havia una capella al mateix lloc, ombrejada per un corpulent pi.

Segons l’inventari d’elements del paisatge urbà, el carrer de Petritxol té una llargada de 129 metres amb una amplada mitjana de 3,16. Originàriament el carrer no tenia sortida i estava envoltat d'horts. El carrer fou obert l'any 1465, travessant les finques propietat del senyor Petritxol, per comunicar-lo amb el carrer de la Portaferrisa, per tal d'anar més fàcilment a l'església del Pi. Moltes de les seves cases foren construïdes durant els segles XVII-XVIII, malgrat que la majoria de les construccions que podem veure avui són del segle XIX. En una de les cases d'aquest carrer hi havia hagut una gran cara de pedra, que indicava l'existència d'un bordell, senyal necessari en una època en què l'analfabetisme era molt corrent. El carrer té el record ciutadà i literari entranyable de la figura del popular dramaturg del segle XIX Àngel Guimerà (1847-1924) que hi va viure. I més darrerament, en un habitatge d'aquest carrer, hi hagué l'estudi d'assaig de la soprano Montserrat Caballé; una placa n'és testimoni.

Aquest carrer és un dels racons més acollidors de la part vella de Barcelona. Està ple de comerços antics i tradicionals com la llibreria Quera, situada en el número 2, especialitzada en llibres i guies d’excursionisme i viatges, que va ser oberta l’any 1916 per l’aventurer Josep Quera. Al número 5 hi trobem la Sala Parés, la més antiga de Barcelona. Inaugurada l’any 1840 per Joan Baptista Parés com a botiga per articles de belles arts, l’any 1877 ja es va convertir en galeria d’art i en les seves sales hi han exposat grans noms de la pintura com Urgell, Rossinyol, Cases, Mir, Nonell, Hugué o Dalí. També va ser sala de subhastes i subministradors d’obres d’art per a grans museus. Al número 8 hi ha la Galeria Trama una de les més prestigioses de l’actualitat.  I qui no ha anat mai a berenar a la Granja La Pallaresa?. Aquest local, situat al número 11 del carrer, tal i com el coneixem avui, va ser inaugurat per Magí Cases l’any 1947. Abans, durant molts anys havia estat una lleteria. Avui és lloc obligat per a fer una aturada i prendre un suís o una xocolata desfeta amb melindros. Al mateix carrer podem trobar la Granja Dulcinea al número 2 i la Petritxol (antiga Xocoa) al costat mateix de La Pallaresa.

Hi ha molts més comerços, botigues de regal, de roba o joieries, però també una altra cosa molt interessant, un grapat de mosaics a les parets que n’expliquen la història i que son els que il·lustren aquesta entrada. A més, l’any 1959 es van eliminar les voreres i es va convertir en el primer carrer de la ciutat de Barcelona només per a vianants.


En resum, un carrer que convida a passejar i badar.