WAGNER SIMFÒNIC

Canvi de papers aquesta setmana pel que fa a les dues grans formacions simfòniques de la nostra ciutat. Mentre l’OBC, amb el seu titular Pablo González, es traslladava al Liceu per a les tres representacions de La Flauta Màgica de Mozart, l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu ha fet el camí invers, i durant tres dies s’ha instal·lat, a l’Auditori de Barcelona per oferir-nos una tanda de concerts simfònics totalment “wagnerians” sota la direcció de Josep Pons, que serà el director titular de la formació a partir del mes de setembre.

Aquesta vegada no hem anat a veure l’òpera de Mozart perquè aquest mateix muntatge ja l’havíem vist dues vegades anteriorment. En canvi sí que hem anat avui a l’Auditori, per escoltar i fruir de la música de Wagner.

Com ja sabeu, jo no sóc el que podríem dir un addicte a l’opera de Wagner. En primer lloc, la temàtica mitològica (i més l’alemanya) no m’atrau massa i em costa de pair i en segon lloc, se’m fa molt difícil assimilar les veus, ja que Wagner les concep com uns instruments musicals més de les seves orquestracions. Dit això, la música de Wagner, encara que sembli una contradicció m’agrada força i per tant aquest concert, que es presentava amb el títol de “El Wagner més simfònic” , és a dir, sense veus, em semblava a priori, molt atractiu.

Richard Wagner (1813-1883)

El programa ha estat format, en la primera part, per l’obertura de “Els mestres cantaires de Nuremberg”, els encantaments del Divendres Sant  de “Parsifal” i el preludi i mort d’Isolda de “Tristany i Isolda”. En la segona part s’han interpretat diversos fragments de “El capvespre del déus”.

M’ha agradat la tasca de Josep Pons dirigint una orquestra reforçada (es necessitaven gairebé un centenar de músics), principalment i de manera molt especial en els fragments més lírics, com en el preludi i mort d’Isolda, que ha sonat extraordinàriament bé, destacant l’execució d’uns crescendo i descrecendo impecables i plens de sensibilitat musical. Els fragments més “heroics” tot i no assolir el mateix nivell, també han sonat molt brillants, i així ho ha entès el públic que ha obsequiat l’orquestra amb llargs aplaudiments en finalitzar cadascuna de les dues parts.

En definitiva, un concert que no ha decebut en absolut les perspectives prèvies i que ens ha permès gaudir d’un dels grans genis de la història de la música.