Dos anys després de la
novel·la Se sabrà tot, el periodista
Xavier Bosch (Barcelona 1967) ha publicat la nova entrega de les aventures del
periodista Dani Santana, Homes d’honor.
En aquesta publicació es
barregen tres trames simultànies força realistes. La primera protagonitzada per
l’escriptora italiana Tuzza Talese, esposa d’un sicari de la màfia empresonat,
i que ha escrit un llibre que treu a la llum els draps bruts de la cosa nostra, per la qual cosa està
permanentment amenaçada de mort i ha de canviar contínuament de residència. El
periodista Dani Santana no solament l’entrevistarà en el seu programa Punt de Vista del canal TV10, sinó que a
més viurà una relació força accidentada amb ella.
La segona trama està
relacionada amb el retorn a Catalunya d’un valuós quadre d’en Fortuny que es va
salvar de la guerra civil gràcies a l’heroi nacional Manuel Negrier, pare de
l’alcalde de Barcelona. L’equip del programa de Santana posarà al descobert que
la vida de Negrier ni va ser tan heroica ni tan exemplar.
Xavier Bosch |
La tercera història està
relacionada amb l’incendi del Gran Teatre del Liceu de l’any 1994. Un testimoni present aquell dia explica a
Santana que les coses no són ni de bon tros com es van explicar i que el judici
posterior va ser una farsa.
Encara que els
personatges que apareixen en el llibre són ficticis, alguns d’ells són
identificables amb personatges reals. Sense anar més lluny, Dani Santana té
moltes semblances amb l’autor, ja que ambdós van dirigir un diari per poc temps
i després van passar a tenir un programa d’entrevistes a la televisió. La
directora del canal televisiu TV10 també se la podria identificar amb una altra
directora.
El llibre es llegeix
molt ràpidament i enganxa des de l’inici. Estructurat en capítols curts però
intensos, plens d’acció i amb el relat detallat de les vicissituds del dia a
dia dels equips d’investigació periodístics.
Una lectura molt amena i
plena d’intrigues que ens durà a un final totalment imprevist i sorprenent.
L'estic llegint, la setmana vinent l'acabo.
ResponEliminaJa us diré que m'ha smeblat.
La Glòria també l'està lleginta ara. De moment li agrada. Ja ens diràs que t'ha semblat.
EliminaUna abraçada
A mi, curiosament, Se sabrà tot em va decebre, potser perquè esperava que m'atrapes i no ho va fer. El dia de Sant Jordi vaig tenir aquest llibre a les mans i finalment no em vaig decidir. Potser li donarem una oportunitat si dius que aquest atrapa. Una abraçada.
ResponEliminaAquest "Homes d'honor" m'ha agradat força més que "Se sabrà tot".
EliminaAra bé, això suposo que es una qüestió de gustos i per descomptat, de la percepció personal de cadascú en el moment de llegir-lo.
Una abraçada
Vaja, no m ´he llegit ni l´un ni l´altre per allò d' autor mediàtic. Ara m´heu fet venir les ganes amb els vostres comentaris.
ResponEliminaCrec que de "mediàtics" n'hi ha de diferents categories, i no es poden posar en el mateix sac gent com Montserrat Roig, Terenci Moix o Maria de la Pau Jener, pel simple fet d'haver presentat en el seu dia un programa per la tele, que el paio/a que sense cap substància es posa a escriure (o li escriuen) qualsevol cosa per tal de vendre-la aprofitant-se de la seva popularitat. El Xavier Bosch crec que, pertany clarament a la primera categoria.
EliminaUna abraçada
Jo també el vaig fullejar per Sant Jordi i no em vaig acabar de decidir, em feia una mica de por perquè no en tenia referències. El poso a la llista de pendents!!
ResponEliminapetonets
Si tens ocasió de llegir-lo, segur que t'agrada.
EliminaUna abraçada
A mi m'agrada molt la novel·la negra, però li demano uns mínims. Tinc la impressió que aquest home (amb qui només comparteixo cognom, espero) ha escrit a raig -amb una sintaxi justíssima, digna d'alumne post-retallada educativa- sobre una història que a ell li deu resultar interessant.
ResponEliminaEm sap greu començar així al teu blog, i prometo no ser tan càustic el proper cop. El gènere negre va justet en català, i les grans editorials no donen garanties. Prò tot i això et deixo una recomanació: Agustí Vehí, "Abans del silenci", Pagès editors. Tampoc no et desmaiaràs, però és correcte. I al damunt, l'autor és un guàrdia urbanu de Figueres.
Benvingut Lluís. Tinc la impressió que els mínims que demanes son força difícils d'assolir en els temps actuals. Parles de sintaxi justíssima, jo afegiria que l'ortografía tampoc és per a llençar coets, però les editorials no poden corregir minimament aquests errors abans de llençar un llibre al mercat?.
EliminaPel que fa a l'interés o no de la història, això, penso jo, ja és més personal. A mi em va agradar. Jo quan llegia aquest llibre em distreia i m'ho vaig passar bé, naturalment no demanava una obra literaria amb una sintaxi acadèmica i un vocabulari ric, per això hi ha altres tipus de lectura.
Prenc nota del llibre que esmentes "Abans del silenci" i t'agraeixo molt, tant la recomanació com el comentari que has fet sobre "Homes d'honor".
Una abraçada i fins aviat