En aquest disc podem
gaudir d’una magnífica selecció de clàssics del jazz, a més de versions no
menys clàssiques de temes tan coneguts com How
insensitive (Antonio Carlos Jobim), Moon river (Henry Mancini), Hallelujah
(Leonard Cohen) o Bésame mucho (Consuelo Velázquez). En aquest període de dos
anys entre el primer disc (Joan Chamorro
presenta Andrea Motis) i aquest, podem apreciar l’evolució de la jove
cantant i instrumentista sorgida de la Sant Andreu Jazz Band.
foto: Alex Garcia |
La part negativa d’aquest
disc, si n’hi ha alguna, és precisament el “directe”. Trobo que el so no té la
nitidesa ni la qualitat d’una gravació d’estudi. És clar que tot el que es perd
per aquest costat queda compensat per la frescor i el risc de què he parlat
abans. En el disc es recullen actuacions fetes entre els mesos de febrer i agost
de 2012 i compta, com ja és costum, amb la col·laboració d’una colla de grans
músics com Ignasi Terraza, Josep Traver, Esteve Pi, David Mengual i Scott
Robinson apart dels membres de la Sant Andreu Jazz Band Eva Fernández, Iscle
Datzira, Joan Martí, Eduard Ferrer, Marçal Perramon, Carles Vázquez, Èlia
Bastida, Alba Esteban, Alba Armengou, Jaume Ferrer i Carla Motis, a més del
Quartet Ressonància format per Edurne Vila, Marc Armengol, Joan Ignasi Ferrer i
Esther Vila.
Precisament divendres passat
2 de novembre i dins del 44è Festival de Jazz de Barcelona, aquest disc va ser
presentat en un abarrotat Palau de la
Música Catalana. I és que el poder de convocatòria de Joan Chamorro i Andrea
Motis és impressionant. Si tenim en compte que en els temps que corren costa
molt i molt omplir mínimament un teatre, ells han omplert dues vegades el Palau
i una el Coliseum en els darrers dotze mesos. Cal dir res més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada