Aquests dies, dos dels
grans genis de la pintura europea comparteixen sales d’exposicions al recinte
del CaixaForum de Barcelona. D’una banda tenim Francisco de Goya (1746-1828) i
de l’altra Eugène Delacroix (1798-1863).
Enguany se celebra el
desè aniversari del CaixaForum Barcelona i per celebrar-ho, l’Obra Social La
Caixa i el Museo Nacional de El Prado han organitzat una exposició única, Goya, llums i ombres, que permet
observar un total de noranta-sis obres de l’artista procedents de la col·lecció
d’aquest museu. Entre aquestes, podem veure alguns dels quadres més coneguts
del geni aragonès, com El ninot, La maja
vestida, la gallina cega o l’autoretrat
de 1815. La mostra també inclou una àmplia selecció de retrats de cort,
d’un gran virtuosisme i delicadesa, que contrasten amb la màgia obscura dels Desastres de la guerra, dels Capritxos o de les terribles escenes de
la Tauromàquia i Els somnis en què l’art de Goya pren un caràcter visionari i
s’avança al seu temps.
Goya, nascut al poblet
de Fuendetodos, proper a Saragossa, va iniciar la seva trajectòria artística
sota el domini del barroc tardà. Arrel del viatge fet a Itàlia el 1770, va
conèixer el neoclassicisme emergent que poc després s’acabaria imposant també a
la cort espanyola. Goya desenvolupa una pintura on es nota la influència de la
realitat política i especialment els ideals de la il·lustració. Després de la
guerra del Francès, pinta i dibuixa la fam, la destrucció i la mort amb atacs
molt concrets contra l’estament clerical i la Inquisició. També es posiciona
clarament contra la repressió de Ferran VII fins el punt d’haver de marxar cap
a Bordeus, ciutat on va passar els darrers anys de la seva vida. En moltes de
les obres que formen part d’aquesta exposició, podem veure l’esperit crític de
Goya i la seva capacitat per a renovar-se constantment i fer evolucionar l’art
sense límits ni fronteres. Aquesta exposició romandrà oberta fins el proper 24
de juny.
En una altra sala, podem
trobar l’exposició dedicada a Delacroix, organitzada per la Fundació La Caixa i
el Museu del Louvre. Un dels atractius de l’exposició és el fet de tenir
l’oportunitat de contemplar obres que s’han convertit en referents de la
pintura. Com Grècia expirant sobre les
ruïnes de Missolonghi, procedent del Museu de Belles Arts de Bordeus, o un
dels esbossos de la Mort de Sardanàpal
i Dones d’Alger a les seves habitacions,
ambdós del Museu del Louvre de París. El nom de Delacroix s’acostuma a associar
a composicions de tema històric, plenes de dramatisme, moviment i color. Va ser
un artista revolucionari que es va enfrontar als convencionalismes de l’època,
dominats pel neoclassicisme. L’any 1832, va viatjar al Marroc passant per
Sevilla, Càdis i Algesires. “Tot Goya
bategava al meu voltant” va escriure a un amic d’infància. Eugène
Delacroix, va ser una de les primeres persones que va tenir accés a França a la
sèrie Els capricis de Goya.
L’any 2009 es va fer una
nova publicació del Diari de Delacroix,
amb la qual cosa s’ha obert una nova perspectiva sobre la seva vida i obra, per
tant aquesta exposició, que romandrà al CaixaForum fins el proper 20 de maig, té un caràcter de plena actualitat i ens
permet apreciar les diverses etapes de la producció del pintor.
