LES MEVES BARCELONES

Ja fa temps que no intervinc en el bloc, perquè estic enfeinat en el meu altre bloc de fotografia

http://www.clic-clac-foto.blogspot.com  al que dedico tot el temps possible.

Una de les coses que m’ha fet mes il·lusió en els darrers temps ha estat haver pogut enllestir el meu primer llibre de fotos, anomenat “Les meves Barcelones” del qual podeu veure aquí el resultat:

les meves Barcelones | Make Your Own Book

Com haureu observat, sóc un enamorat de la meva ciutat i per això una bona part de les fotos que faig retraten el paisatge urbà i alguns dels seus habitants.

En el llibre podreu trobar moltes fotos de les que diàriament publico en el bloc i en el meu Facebook  https://www.facebook.com/ClicClacFoto.

No em puc queixar de com van les coses, sense anar més lluny, he guanyat la foto del mes d’un grup de fotògrafs d’una pàgina de Facebook de la qual en sóc membre, la qual cosa m’ha omplert de satisfacció.

Espero que us agradi la meva manera de “mirar” Barcelona i que de tant en tant em feu alguna visita.

CONÈIXER ÉS ESTIMAR

Aquesta és una de les frases que Francesc Català-Roca va dir en una entrevista que li van fer poc temps abans de morir i que recull perfectament el seu pensament.

Va néixer a Valls l’any 1922. L’afició a la fotografia li venia de ben petit ja que el seu pare Pere Català i Pic també era fotògraf. L’any 1948 però, es va independitzar obrint el seu propi estudi i començant a treballar amb fotografies per a cartells de cinema. El 1953 va fer la primera exposició sobre el seu treball i posteriorment va rebre nombrosos encàrrecs i va treballar per a publicacions com Destino, La Gaceta Ilustrada o La Vanguardia.

Va ser un dels noms més destacats de la fotografia europea contemporània i un renovador pel que fa a la plasmació de la vida quotidiana de l’època, sent un testimoni d’excepció dels canvis que lentament s’anaven produint al país.

Algunes de les seves frases:

“El fotògraf sempre dubta:  quin angle cal agafar, quin diafragma, quina velocitat o quina pel·lícula cal triar... Però no ha de dubtar mai a l’hora de disparar”

“Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies”.

Francesc Català i Roca va morir a Barcelona l’any 1988.

Ara i fins el proper 25 de setembre, a La Pedrera i amb entrada lliure, es pot apreciar un extens catàleg de la seva obra complementada amb un parell de documentals que retraten perfectament el pensament i el treball d’un home que va aportar nous registres al llenguatge de la imatge i que constitueix la pedra angular de la fotografia documental.