Va néixer a Valls l’any 1922. L’afició a la fotografia li venia de ben petit ja que el seu pare Pere Català i Pic també era fotògraf. L’any 1948 però, es va independitzar obrint el seu propi estudi i començant a treballar amb fotografies per a cartells de cinema. El 1953 va fer la primera exposició sobre el seu treball i posteriorment va rebre nombrosos encàrrecs i va treballar per a publicacions com Destino, La Gaceta Ilustrada o La Vanguardia.
Va ser un dels noms més destacats de la fotografia europea contemporània i un renovador pel que fa a la plasmació de la vida quotidiana de l’època, sent un testimoni d’excepció dels canvis que lentament s’anaven produint al país.
Algunes de les seves frases:
“El fotògraf sempre dubta: quin angle cal agafar, quin diafragma, quina velocitat o quina pel·lícula cal triar... Però no ha de dubtar mai a l’hora de disparar”
“Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies”.
Francesc Català i Roca va morir a Barcelona l’any 1988.
Ara i fins el proper 25 de setembre, a La Pedrera i amb entrada lliure, es pot apreciar un extens catàleg de la seva obra complementada amb un parell de documentals que retraten perfectament el pensament i el treball d’un home que va aportar nous registres al llenguatge de la imatge i que constitueix la pedra angular de la fotografia documental.
