dilluns, 2 de novembre del 2009

IL PIRATA


L’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell ha inaugurat el 22è cicle d’Òpera a Catalunya amb la posada en escena d’una obra que no es representava a Catalunya des de l’any 1971. Es tracta de Il Pirata de Vincenzo Bellini, una òpera amb llibret de Felice Romani que va ser estrenada amb gran èxit al teatre Alla Scala de Milà l’any 1827, interpretada per Giovanni Rubini, el tenor més famós de l’època.

L’acció està ambientada en la Sicília del segle XIII, on Gualtiero, seguidor de Frederic II està enfrontat amb Ernesto partidari de Carles d’Anjou. Gualtiero i els seus seguidors han de fugir i convertits en pirates inicien una lluita per recuperar el poder. L’obra comença quan després d’un naufragi del vaixell pirata, Gualtiero arriba al castell de Cadalora on s’enfrontarà a Ernesto, senyor del castell i actual marit d’Imogene. Gualtiero donarà mort a Ernesto, ja que aquest va obligar la seva estimada Imogene a casar-se amb ell sota l’amenaça de matar el seu pare, seguidor com Gualtiero, de Frederic II.
Gualtiero posteriorment serà jutjat i condemnat a mort mentre Imogene embogeix de dolor. En aquesta versió de Il Pirata s’inclou una escena final (sembla ser que l’original), on es veu la mort de Gualtiero.


Il Pirata està estructurada en només dos actes, però tot i això és una de les òperes més llargues de Bellini i es caracteritza, com és habitual en el compositor sicilià, per una música extraordinàriament melòdica no exempta del romanticisme dramàtic de l’època. No obstant això, ha estat una obra poc representada, segurament per la dificultat vocal, tal i com va explicar en roda de premsa Mirna Lacambra, presidenta de l’AAOS i per aquest motiu se’ls ha d’agrair la seva posada en escena després de tants anys.



Nosaltres ja fa uns quants anys que assistim a representacions de l’AAOS, habitualment a Sabadell o Sant Cugat, però aquesta vegada ho vam fer per primera vegada a l’ Atrium de Viladecans.

L’escenografia, amb una escalinata de rigorós vermell, per la qual circulaven tots els cantants, no em va desagradar, és més, la prefereixo a molts del muntatges que amb molts més mitjans econòmics es fan en altres teatres i que em fan pensar que no saben què fer-ne amb els diners de què disposen. L'únic problema és que els cantants anaven molt (massa) en compte de no ensopegar, cosa que hauria estat molt fàcil amb l'innecesàriament feixuc vestuari que duien.

L’orquestra no em va acabar de convèncer, tot i que llegint cròniques del dia de l’estrena, sembla que s’han corregit errors, igual que la interpretació del cor que em va semblar molt acceptable.



Pel que fa als cantants, crec que el nivell general va ser correcte, però voldria destacar en primer lloc Ismael Pons, molt solvent en el paper d’Ernesto, sabent en tot moment el què i el com ho ha de fer. El barceloní Albert Casals amb un timbre de veu preciós, va anar de menys a més en el paper de Gualtiero, un rol prou complicat, que va resoldre sense prendre riscos però transmetent bones sensacions cara al futur. I finalment, Saioa Hernández, a la que ja coneixíem del concurs de cant Manuel Ausensi que va guanyar fa uns mesos precisament amb l’ària final de Il Pirata. Va ser una Imogene amb veu potent i segura que va transmetre emocions en molts moments. No oblidem que el paper d’Imogene és molt complicat i no està a l’abast de moltes veus. La Saioa se’n va sortir perfectament i, tal i com estava escrit, va ser la triomfadora de la nit. L’única “pega” que hi posaria, és que en general la teatralitat de tothom va ser mol “asèptica”, no sé si per imposició de la direcció escènica o perquè aquesta mateixa direcció no va saber trobar la vena dramàtica als protagonistes.

Finalment només cal felicitar a l’AAOS per aquest 22è cicle d’Òpera a Catalunya, per portar l’òpera a diferents comarques catalanes i per muntar espectacles tan dignes amb pressupostos ajustats. Tot un exemple.
.

10 comentaris:

  1. hayyyy josep, que quieres que te diga de tu redacción, pues eso fantástica, y en cuanto al juan diego florez su voz, ligerisima sublime encantadora...y la montse, siempre será la Caballé...gracias josep..........abraçádes paco

    ResponElimina
  2. Em confesso una total ignorant en la matèria però com m´agrada llegir les vostres entrades musicals...sempre s´aprén alguna coseta...aquesta vegada no he pogut passar sense dir-ho...petonets

    ResponElimina
  3. Ei, és que a Sabadell hi tenim bons cantaires, eh? Per ser un cor no professional, el cor de l'AAOS té un nivell molt alt! :)
    D'ensopegades us en podria explicar una... a un Don Giovani (també de l'AAOS) van posar un terra de rajoles que, amb la cera de les esplemes de l'escenografia va provar més d'una reslliscada i fins i tot un cop de cul!

    ResponElimina
  4. Paco,
    Tens raó, la Caballé és eterna i el Juan Diego Flórez, ara per ara és el millor en el seu estil.
    Una abraçada

    Maria Jose,
    Ens encanta rebre sempre la teva visita i si a sobre ens deixes els amables comentaris que sempre fas, encara millor, je,je. La veritat és que visites com la teva son les que ajuden a dedicar temps al bloc.

    Gemma,
    Suposo que la gent que canta en cors (tu crec que també ho has fet) ha de tenir mil i una anècdotes per explicar.
    La veritat és que quan es viuen ho passes malament peò quan ho recordes et deus fer un fart de riure.

    Gràcies per la visita i una abraçada.

    ResponElimina
  5. Josep,
    Sóc molt amant de Bellini -ja saps que fa poc varem parlar d' "A te o cara" però de "Il pirata" només en coneixia algunes aries soltes com ara les que has penjat per tan bons intèrprets.
    S'ha de valorar el que fa aquesta colla d'Amics de l'Òpera de Sabadell que treballen amb presupostos ajustats i passegen la bella música per localitats on, si no fos per ells, no hi arribaria mai de manera directe.
    Gràcies un cop més i una abraçada.

    ResponElimina
  6. Josep; Juan Diego Florez, no puc dir res que no s'hagi dit, meravellós... i la Caballé sempre la Montserrat Caballé. Gràcies per apropar-nos aquesta música tant i tant romàntica.
    L'AAOS, amb poc,fa molt...¡¡ Josepb.

    ResponElimina
  7. Josep, com m'agradan les teves entrades. Una abraçada

    ResponElimina
  8. Glòria,
    Nosaltres també coneixiem només un parell o 3 d'àries d'Il Pirata, i la veritat és que sense arribar a ser com I Puritani, te moments realment extraordinaris. Totalment d'acord amb la tasca dels AAOS.
    Una abraçada

    Josep,
    El Flórez és avui per avui, el número 1 en Rossini i Bellini. A mi particularment aquests compositors juntament amb Donizetti, Verdi i Mozart són els que més m'agraden.

    Maia,
    Grácies per l'afalac. Visites com la teva son la raó de ser d'un bloc com el nostre.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  9. Hola Glòria i Josep,
    per fi els llibres de l'Albert Torras: Llegendes, misteris i crònica negra de Sants, Hostafrancs i la Bordeta i La Festa Major de Sants s'han editat.
    No estan a la venta, però fins a fi de existencies en podeu recollir un exemplar a la Secretaria de les Cotxeres de Sants.
    Es una pena que iniciatives aixi no tinguint més ressó i que tot quedi en un marc només de barri, estic segura que molta gent estaria interessada si en tinguessint informació.
    Trobo que es tant important saber la nostra història!
    En fi, si us interessant no trigueu a passar per Cotxeres, no crec que hagint fet una tirada massa gran...per desgracia!

    ResponElimina
  10. Maia,
    Gràcies per la informació, avui intentaré passar-hi. Una abraçada

    ResponElimina