dimecres, 15 de desembre del 2010

LA SETMANA “V”

Per a nosaltres la passada setmana va estar marcada per la lletra V.

Anem a pams, la primera V correspon a València, on vam passar quatre dies molt intensos en companyia de bons amics valencians. Vam passejar pel Mercat Central, vam enlluernar-nos (una vegada més) amb la meravella gòtica de la Llotja o amb les tres portes de la catedral, tan diferents d’estil com riques en detalls. Vam passejar pel barri del Carme i vam visitar la seu de la Fundació Sorolla on hi ha exposat actualment l’encantador “Elena a la platja” pintat per Sorolla el 1909. La plaça de la Reina, la plaça Redona, el carrer de Cavallers, les torres de Quart o les de Serrans, l’església de Santa Catalina,  la de Sant Joan de l’Hospital o la Universitat de València també van formar part de la tourné per la capital valenciana. El temps passa volant i més quan estàs en bona companyia, però tot i així, entre xerrades i passejades, també vam tenir temps d’anar a l’Albufera i per descomptat, cruspir-nos un bon arròs a banda i un altra de negre, que no sabria dir quin era més bo.




Aprofitant l’estada valenciana, vam anar també a veure òpera al cinema. En aquesta ocasió, va ser La Valquiria (una altra V) de Richard Wagner que inaugurava la temporada de la Scala de Milà. Wagner, tot i no ser un compositor que ens cridi massa, cada dia ens agrada una mica més, i aquesta Valquíria va significar un abans i un després en la nostra valoració del  genial músic alemany. El repartiment femení va ser extraordinari, destacant una Nina Stemme sensacional i una direcció contundent i brillantíssima de Daniel Baremboim, que abans de començar va llegir un encès manifest en contra de les retallades als pressupostos de cultura que s’estan fent “aprofitant” la crisi. A la resta del repartiment hi va haver de tot. Una Waltraud Meier que encara que no és la gran soprano wagneriana de fa uns anys, segueix donant uns resultats extraordinaris fruit de la seva experiència i bona tècnica. El Wotan de Vitalij Kowaljow, per al meu gust va mancar-li teatralitat, tot i que musicalment em va agradar força. Una altra agradable sorpresa va ser la potent Fricka que ens va oferir la jove Ekaterina Gubanova. A l’altra costat de la balança podem situar el veterà John Tomlinson, que va complir justet i Simon O’neill que no va estar gens encertat ni en la veu (especialment en el segon acte) ni molt menys en l’aspecte interpretatiu. A més, la seva “gran” presència física (està massa gras aquest noi) no ajudava a fer creïble el personatge.

AQUÍ PODEU VEURE EL DISCURS DEL MESTRE.BARENBOIM EN DEFENSA DE LA CULTURA, TOT SEGUIT L’HIMNE ITALÍÀ QUE VA SONAR DE MERAVELLA I L’OBERTURA DEL PRIMER ACTE DE LA VALQUIRIA.



La darrera Vde la setmana correspon a Verdi, ja que dissabte passat, ja a  Barcelona, vam anar a veure una altra “òpera de cine”. En aquesta ocasió es tractava del Don Carlo que es transmetia en directe des del MET de Nova York. 


El repartiment era estel·lar, amb un Roberto Alagna, sens dubte un dels millors per no dir el millor Don Carlo de l’actualitat, que va estar magnífic durant tota la representació, tot i que se’l va notar una mica cansat en el darrer acte. Al seu costat, Marina Poplavskaia (Elisabet de Valois) va estar extraordinària en tot moment, amb un timbre de veu molt agradable i una gran tècnica per “apianar-la”, cosa que no tothom és capaç de fer. Per a mi però, les actuacions de Simon Keenlyside (Rodrigo) i de Ferruccio Furlanetto (Felip II) van ser encara millors, van ratllar la perfecció tant pel que fa a les veus com per la força dramàtica que van donar als seus personatges. La veu de Keenlyside és de les que més m’agraden actualment per la seva brillantor i versatilitat, i el veterà Furlanetto va demostrar un estat de forma fantàstic, fent un retrat totalment creïble del rei Felip II. Molt bé i temperamental l’Anna Smirnova (princesa d’Éboli), i força bo el retrat decrèpit que va fer l’Eric Halfvason (Gran Inquisidor). La Direcció de Yannick Nézet-Séguin va ser ferma i acurada fent que l’orquestra sonés (com de costum) a un altíssim nivell, mentre que l’escenografia, que en general no em va desagradar, va resultar en alguns moments excessivament colorista i llampant.  En resum, una molt bona representació (típicament MET), d’aquelles que se’n parlarà durant força temps i que va posar la cirereta a una setmana viscuda molt intensament.

AQUÍ PODEU VEURE UN PETIT FRAGMENT DE l’ÀRIA DE CARLO I RODRIGO, DEL PRIMER ACTE, AMB ROBERTO ALAGNA I SIMON KEENLYSIDE.

22 comentaris:

  1. ben estimats Gloria y Josep, me alegro muchísimo de vuestra visita a Valencia, por lo que habeis escrito denoto que vuestros amigos sabian muy bién lo que teniais que visitar, es una lástima que no hayais coincidido con la vista del tribunal de las aguas, péro a buén seguro que vuestros amigos os lo hayan explicado, otro si, he visto la alocución de Barenboim que ha hecho en la scala, se necesita categoria y valentia para hacer eso en dicho teatro, y por supuesto el maestro tiene de sobra ambas cosas, lo felicito de veras, y por último DON CARLO, Josep de las óperas vistas o escuchadas por mi, es la que más me gusta desde la primera hasta la última nota, molt grat per tot amics.......salutaçións........paco

    ResponElimina
  2. Quina setmana més ben aprofitada! A veure si acabem aquesta amb una VICTÒRIA del Barça (o Varça?);)

    ResponElimina
  3. Efectivament, una setmana molt intensa i ben aprofitada. Gràcies a la vostra companyia, hem gaudit també nosaltres de la nostra ciutat, de la qual ja sou uns experts coneixedors. La Valquíria en companyia va ser un gran esdeveniment i coincidència gairebé total pel que fa al Don Carlo. Encara que, a hores d'ara, un altre Don Carlo sembla afermar-se amb força. (!!)


    Petonets valencians

    ResponElimina
  4. Caram, quina setmaneta tan bona. Josep i Gloria, on es pot consultar per avançat els programes de Òpera al cinema?

    Merci :)

    ResponElimina
  5. Paco,

    El Tribunal de les Aigues de València ja el vam veure actuar fa dos anys en una visita anterior.
    A la Scala, joi també crec que el mestre Barenboim va estar genial, i pel que fa a Don Carlo, no es una de les óperes de Verdi que més he escoltat, però realment (com tota l'obra verdiana), és una meravella.

    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Mariàngels,
    La setmana passada realment va estar molt ben aprofitada, ara toca arrodonir aquest cap de setmana amb la "V" que falta, je,je.

    Manel,
    Si senyor: Visca!

    Cristina, Lluís,
    Van ser uns dies molt ben aprofitats. Compartir-los amb vosaltres, un autèntic plaer, i passejar per una ciutat tan interessant com València en bona companyia i amb les mil i una explicacions que vosaltres sempre feu, la fa doblement interessant. I ja no parlem dels arrossos!.
    Sobre la Valquíria em sembla que ja ho vam comentar tot al Kinepolis, i sobre el Don Carlo, només dir que crec que va ser d'aquelles representacions que en sentirem a parlar durant molt de temps.
    Molts petons des de Catalunya (País Valencià del Nord).

    ResponElimina
  7. Òscar,

    Aquí et deixo els dos enllaços de les cadenes on projecten òperes. La primera es Yelmo

    http://www.yelmocines.es/informacion/temporada-de-opera-2010

    Aquí normalment fan les òperes en directe des de NY (normalment a les 7 de la tarda dels dissabtes). De la programació que queda pendent fins a final de temporada, jo recomanaria per als que no esteu molt acostumats a escoltar òpera: el 19/3 Lucia di Lammemoor (Donizetti),
    el 9/4 Le Comte Ory (Rossini) o el 30/4 Il Trovatore (Verdi).

    L'altre cadena es Cinesa

    http://www.cinesa.es/eventos/opera.aspx

    Les sessions son entre semana i normalment a les 8 del vespre. Els preus son diferents si la retransmissió es en directe o en difertit.

    Si tens algun dubte, ja saps la meva adreça electrònica.

    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  8. Us ha quedat un post ben original. València (la Vella) és una ciutat preciosa, la Valkíria de la Stemme, magnífica i Verdi al Met, molt bó. BraVVVo!

    ResponElimina
  9. Amiga kalamar,
    Això de l'òpera al cinema cada dia m'agrada més.
    De moment sorprèn el so, però t'hi acostumes aviat, i et permet veure les produccions de diferents teatres sense moure't de casa. A més fa que et trobis amb amics i puguis intercanviar opinions. En resum, tota una troballa.
    Una abraçada i fins la propera sessió.

    ResponElimina
  10. Josep esto es saber exprimir unos dias de ocio en todos los sentidos."Viva la vida"
    Una abraçada
    miquel

    ResponElimina
  11. Això jo en dic viure el moment! Una setmana ben aprofitada.
    Una forta abraçada i bon cap de setmana.

    ResponElimina
  12. Miquel,
    Tens tota la raó, es tracta de treure-li el màxim suc al temps, i "viva la vida" com diuen Coldplay.

    Gemma,
    Intentem viure cada "escapada" preparant-la a fons, tot i que sempre surten "imprevistos", tot i que a València hi anàvem sobre segur, primer perquè ens la coneixem força bé i després pels nostres amics que ens cuiden molt bé.

    Una abraçada pels dos

    ResponElimina
  13. Hola!!
    He entrat aquí per casualitat i ja hi duc una bona estona! Teniu un bloc fantàstic!! Enhorabona! Amb el vostre permís m'he apuntat un parell de receptes!!Jo fa molt poc que he començat en aquest món blocaire. M' ha agradat molt el post de Venècia; jo hi vaig anar fa dos anys i em va encantar, però el que record amb més encant és precissament una passetjada que vàrem fer per uns carrerons perduts, on gairebé no hi havia gent...quin encant, quins racons!! Com que m'agradat molt el vostre bloc, vendré més a prendre cafè...si em convidau, és clar!! Un petó! Paula (http://bontiberi.blogspot.com)

    ResponElimina
  14. Que xulo que us ha quedat el bloc, i tant nevadet!
    Quina escapada ben bona que heu fet...
    Mil petons i molt bones festes!

    ResponElimina
  15. Paula,
    Benvinguda al nostre cafè. Ens alegra molt que t'hagi agradat el passeig que has fet i ja saps que sempre seràs ben rebuda (et reservem taula a partir d'ara). Tot seguit passem a visitar el teu bloc, que promet ser molt interessant.
    Una abraçada

    Maragda,
    Efectivament l'escapadeta que vam fer la setmana passada va ser tan interessant con intensa.
    Una abraçada ben forta i que tingueu molt bones festes!!

    ResponElimina
  16. si em cocediu la incorrecció, jo tinc la quarta :.... Vravo!!

    una abraçada

    ResponElimina
  17. Alfons,
    Quan es tracta d'una cosa positiva, l'ortografia sempre passa a un segon terme.
    Una abraçada

    ResponElimina
  18. Quina setmana tan ben aprofitada amb totes aquests " V" fabuloses

    ResponElimina
  19. Anna,
    Efectivament: "faVulosament" aprofitada.
    Una abraçada

    ResponElimina
  20. Una visita ben aprofitada!! Unes fotos precioses, marca de la casa!!! Josep, a cada vegada et superes!!! Enhorabona!!!

    ResponElimina
  21. Francesc,
    Hi ha vegades que "la cosa" que es fotografia es tan bonica que gairebé es impossible que la foto surti malament. La ciutat de València, i molt especialment la part antiga, esta plena d'aquestes "coses".
    Una abraçada

    ResponElimina