dimecres, 15 d’octubre del 2008

“BARCELONEJAR”

Per a nosaltres “barcelonejar” vol dir passejar, embadocar-se i encantar-se en qualsevol racó de Barcelona, un edifici, un museu o uns músics que en una cantonada interpreten Vivaldi, Gershwin o Dylan.

Malauradament, no ho podem fer sovint, això de “barcelonejar”, ja que sempre anem de pet d’un lloc a l’altre i amb el temps just. Però a vegades, quan sortim amb un amic que ve de fora per exemple, pensem, aquesta és la nostra, no només per mostrar la ciutat, sinó també per a gaudir-ne.

I això va passar la setmana passada quan l’Oreto i el Francesc van venir des del País Valencià per a la trobada de blocaires del Museu Egipci i passar el cap de setmana a Barcelona.

Quan vaig parlar telefònicament amb el Francesc i em va dir que els agradaria visitar el Museu Marés, ens va semblar perfecte, ja que feia uns quants anys que no hi havíem estat.

Així doncs, ens trobem de bon matí l’Oreto, el Francesc, la Glòria i jo i ja ens teniu cap el Museu Frederic Marés que té en la seva col·lecció permanent un impressionant fons d’escultures que van de l’època preromànica fins el segle XX, principalment peces de l’edat mitjana i talles policromades religioses. Cal destacar la gran portada romànica d’Anzano (Osca) del segle XIII. Però el Museu té moltes més col·leccions, vidre, jocs, ventalls, joies, quadres i tota classe d’estris. Impressionant i esgotador!. Per tant, en sortir, vàrem fer un cafetó a l’acollidor raconet que hi ha al pati del museu.

Tot seguit, vàrem anar cap a la plaça del Rei, i el que deia al principi de “barcelonejar”, entrem al Palau del lloctinent (arxiu de la corona d’Aragó) i allí mateix, un grup de turistes italians, molts d’ells formant part d’una coral del nord d’Itàlia, ens van obsequiar a tots els que érem presents amb una mostra de cant coral en aquell magnífic pati gòtic central del palau.

Després, cap a la plaça de Sant Jaume i al carrer Paradís, per admirar les impressionants restes del que va ser el temple d’August.

Com que el matí havia estat un pel esgotador, decidim fer una treva i anar a dinar al restaurant La Lluna, on per un preu molt raonable, es pot menjar força bé i en un ambient molt agradable. Com que ens agrada la gastronomia, detallaré algun dels plats que vàrem tastar: la crema de coliflor amb parmesà, amanida grega, uns magnífics popets amb oli d’alfàbrega, ratjada amb oli d’escabetx, el tradicional fricandó i per postres, una deliciosa mousse de iogurt, un tatin de plàtan o un volcà de xocolata amb amaretto i gelat de iogurt.

Després de dinar tornem a la càrrega. Vam anar al Museu d’història de la ciutat per poder veure, en el subsòl, les restes de l’antiga Barcino en un viatge de més de 2.000 anys enrere. I per acabar, una visió de les antigues muralles romanes vigilades permanentment per Ramon Berenguer III, anomenat el gran.

Feia setmanes que no havíem “barcelonejat” tant, però ha pagat la pena fer-ho, i ens fem el ferm propòsit de practicar-ho més sovint. Més tard vàrem anar a berenar i després a la trobada de blocaires al Museu Egipci.

L’endemà, vàrem quedar a les dues del migdia per dinar al Restaurant Madrid-Barcelona amb l’Oreto i el Francesc, la Txell i el Kike i la Sara Maria. Va ser un dinar que, amb sobretaula inclosa, va durar gairebé fins les sis de la tarda. Vàrem xerrar de tot i més, i naturalment vàrem endrapar ben a gust. Algun dels plats que ens cruspírem van ser: caneló de marisc trufat, paperina de verdures fregides, arròs negre, cogollos amb alvocat i espàrrecs, galets farcits de verdures, tall de tonyina, sípia de platja amb ceps, ànec amb figues o cap i pota. Per postres: Canigó (merenga) amb gelat de cafè, sorbet de llimona, coca de Llavaneres o pastís de les tres xocolates. Com podeu veure, gaire res, però la roba segueix minvant ... i no aconseguim saber-ne el motiu!.

Com heu pogut comprovar ens agrada “barcelonejar” i també entaular-nos, i si bé això té un preu, el fet de fer-ho en bona companyia és impagable.
-

13 comentaris:

  1. Parella, no pareu, eh?
    Fa dos dies que no remeno al vostre blog, l'obro i de cop ja me'n trobo dues noves entrades. Apa com us cuideu i sempre amb bona companyia. I vosaltres... quin secret teniu que la roba no us minva?
    Quin pastís més maco el de xocolata i taronja i quina pinta...

    ResponElimina
  2. Quina paraula més bonica: barcelonejar!!! I és que Bcn dóna molt per molt...i val la pensa "perdre's" de tant en tant, oi???? I quina menjars nois!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  3. Amics, quin cap de setmana més lluit! nosaltres el recordem amb molta alegria (tot i el dolor de la meva cama)!
    Gràcies per deixar-nos venir, va ser un luxe!

    ResponElimina
  4. Maria,
    Hem posat avris posts seguits perquè teniem moltes coses pendents del darrer cap de setmana, i sobre això de que la roba no minva, ho dius tu que ens mires amb bons ulls, je,je.

    Eva,
    Crec que vius en una ciutat magnífica i plena d'atractius, i que quan pots també deus "terrassejar", o no?

    Amics vermells,
    Us agraïm molt la vosta presència, lo còmode hauria estat (tornant de Berlín) quedar-vos a casa, cansats com devieu estar, i no solament vàreu venir a l'Egipci, sinó que al dia següent torneu a BCN, malgrat la ciàtica i... la moto.

    Una abraçada a tothom

    ResponElimina
  5. Nosaltres enlloc de "barcelonejar" en diem "fer barcelonades" i ens encanta! Però, com voslatres, no ho podem fer tan sovint com ens agradaria... I és que Barcelona és preciosa!!!!!
    Prenc nota del restaurant La LLuna, té molt bona pinta!
    I no m'estranya que us minvi la roba amb aquests dinars... i si per berenar us preneu un tall de pastís de xocolata i taronja... ja no vegis! ;)

    ResponElimina
  6. Si no visqués a Reus, m'agradaria viure a Barcelona. Per tot això, per lo que expliqueu, per lo que heu gaudit, pel que es pot menjar, olorar, viure, sentir.

    Salut!!!!!!

    ResponElimina
  7. Gemma,
    El dia que us vagi de gust fer una "barcelonada" posem-nos d'acord que ho passarem bé!

    Amiga reusenca, suposo que per Reus també és poden fer passejades "wuapes", nosaltres vàrem fer-ne l'any passat i ens va encantar.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  8. renoi, l'oreto i el francesc devien marxar ben contents de la vostra hospitalitat, els vau oferir un cap de setmana ben complert, i us el vareu regalar a vosaltres mateixos.
    a mi també m'agrada barcelonejar, el que passa és que cansa molt i t'obliga a fer moltes parades, menjar de tot i força, i la roba vinga minvar.

    ResponElimina
  9. Ja volia jo apuntar-me aquesta trobada al museu, quina passada de cap de setmana,molt maques les fotografies, fins aviat

    ResponElimina
  10. Àngels,
    Va ser un cap de setmana molt complet i amb la companya de bons amics. Esperem que et puguis afegir en la propera. Ens veiem a la Fundació Alicia no?

    Fins aviat

    ResponElimina
  11. Malgrat que em fa una mandra terrible haver d'anar cada dia a Barcelona a treballar -i això que només tinc una mica més de mitja hora de casa a la feina (sempre i quan a "donya RENFE Rodalies" li vingui de gust anar a l'hora-, un cop hi sóc em sento privilegiat de poder tenir accés, encara que no em calgui utilitzar-ho, a tantes coses com només s'ofereixen a les grans urbs.

    Quan treballava de matins, algunes tardes agafava el primer autobús que venia, i baixava on em semblava per "perdre'm". Si hi ha temps, recomano fer-ho.

    No cal dir que vau estar uns magnífics amfitrions per a aquesta parella que surten a tantes fotografies. ;)

    ResponElimina
  12. Enric,
    Tens tota la raó, la millor manera de coneixer una ciutat es "perdre's" i anar descobrinr racons. La manca de temps és el gran enemic per poder-ho fer i per tant s'han d'aprofitar els dies de festa, ponts, vacances....
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. Manel
    Perdona, la meva resposta no va quedar gravada pel que sembla. Es cert que el que anomenem "barcelonejar" es cansat, però pots menjar molt be i sense endrapar calories si no vols. Ah! i la roba deu minvar perqué al rentar-la encongeix (vull creure).
    Una abraçada

    ResponElimina