dimarts, 28 de juliol del 2009

TURANDOT

Jo no sóc precisament un verista, però l’audició de Turandot sempre m’ha semblat una autèntica delícia. Per a mi és l’òpera més grandiosa (en tots els aspectes) de Puccini, amb una força i musicalitat que en molts moments et fa posar la pell de gallina. A més, és una d’aquelles obres que conté àries conegudíssimes i per tant, apta per a tots els públics i molt especialment per a aquells que es vulguin iniciar en aquest meravellós món de l’òpera. Però ja dic, per els que ja n’hem escoltat unes quantes d’òperes, sempre és una experiència inoblidable tornar a traslladar-se a la mil·lenària Xina i gaudir d’aquest conte.

Nosaltres teníem les entrades per a la sessió d’ahir dilluns, des de feia ja uns quants mesos, però tot i així vam seguir en directe la retransmissió televisiva que es va fer el passat divendres.

La veritat és que la interpretació em va decebre una mica. La Guleghina em va semblar lluny dels seus millors registres, el Berti molt fluixet i la sorpresa agradable va ser l’Ainhoa Arteta, que acostumats a veure-la en situacions que poc tenen a veure amb el cant, sembla que quan s’hi posa ha de ser una mica bluff, però res més lluny d’això.

Per tant, amb aquestes sensacions poc positives vam afrontar ahir la funció al Liceu, això si, amb l’esperança que la cosa millorés respecte al que vam veure per televisió.

D’entrada vull dir que l’escenografia de la Núria Espert és magnífica i tot i tenir ja uns anys de rodatge, segueix tan fresca i espectacular com el primer dia.

Pel que fa als intèrprets, crec que la Maria Guleghina va millorar respecte a la funció del divendres. Tot i no allargar excessivament les notes, se la va notar més fresca i amb més convicció per afrontar un personatge tan exigent com el de la princesa Turandot. La seva In questa reggia no va ser excepcional, però sí que va sonar més potent i segura.

L’Ainhoa Arteta va tornar a ser la triomfadora de la nit, i per golejada. Va vestir la seva Liú de tendresa, de patiment i de sensibilitat. Esperem amb ganes les seves futures intervencions al Liceu, si no estic mal informat, amb la Bohéme i Carmen en les properes temporades.

El Calaf del Marco Berti no em va agradar el divendres i ahir va tornar a no agradar-me gens. Trobo que té veu, però li flueix amb poca fixació i sovint a un pas de la desafinació. A les notes més altes hi arriba bé, però les escurça, com va fer tant divendres com ahir al final de l’esperat Nessun Dorma. Potser és que estic acostumat a escoltar grans Calaf i poso el llistó molt alt, però crec que Berti va estar molt per sota, al menys, del que jo esperava. I no vull parlar del seu notori i desesperant estaticisme escènic.

La resta del repartiment, em va semblar molt correcte i eficient. Menció especial per als cors del Gran Teatre del Liceu, sensacionals i espectaculars, amb l’extraordinària col·laboració de la Polifònica de Puig-reig i del Cor Infantil de l’Escola de Música Municipal de Nou Barris.

En resum, una gran vetllada en la que una vegada més vam poder gaudir d’aquesta joia de Puccini anomenada Turandot.

Aquí us deixo una de les millors intèrprets de Liú de sempre.
La Montserrat Caballé va interpretar aquest Signore ascolta
en un Concert Puccini l’any 1975 al Liceu.

-

10 comentaris:

  1. Sensacional la Caballé com sempre! Em fa posar la pell de gallina!
    Turandot és una òpera esplèndida, amb una partitura digna del conte que explica i sempre m’ha semblat que Puccini iniciava un nou camí amb aquesta òpera que, per desgracia, no va poder anar més enllà.
    No he pogut veure ( ni per la tele, ja se sap, les vacances….) la Liu de l’Arteta però tinc entrades per aquest divendres amb l’Armiliato, la Dessí i Anna Shafajinskaia que espero poder gaudir. A més, com bé dius, és una òpera especialment indicada per aquells ,que no han assistit mai a una representació en directe, s’acostin al teatre. Jo la viuré així, envoltada d’una colla de gent que ha volgut gaudir de l’òpera per primer cop. Espero que s’ho passin tant bé com per guardar-ne un bon record. Turandot és un bon principi per ells i una deliciosa manera d’acabar la temporada.
    Petons.

    ResponElimina
  2. Teresa,
    Nosaltres vam intentar trobar entrades per a demà per escoltar l'Armiliato (ens va deixar mal sabor de boca el Calaf del Sr.Berti), peró no quedava res.
    Per tant espero i desitjo que us ho passeu molt bé, i que la gent nova s'hi enganxi (no ho dubto, ja que Turandot crea addició).
    Una abraçada i fins aviat

    ResponElimina
  3. Josep,
    La crònica que fas la podria signar jo quant a la teva opinió dels intèrprets. En Berti és molt mal actor i, malgrat tenir una veu bonica i molt clara, mo n'hi treu cap profit perquè no dramatitza el personatge i, a més a més, desafina. La Guleghina talla just però se'n surt. Gràcies a aquests oponents, l'Arteta brilla més del que li tocaria amb companys més brillants. Fa una liù, com tu dius, plena de patiment i tendresa.
    Estic segura que la funció Armiliato-Dessí serà prou bona atès que ambdós són excel·lents intèrprets. Ell, una mica pla, però pot anar pertot i ella molt digna amb tot el que li he sentit cantar.
    Esperem que la Tosca ens faci cinc cèntims del que veurà el divendres.
    Corroboro també la bellesa de la posada en escena de gran força teatral i la labor del coro, impecable.
    Salutacions afectuoses per tu i la Glòria!

    ResponElimina
  4. Glòria
    Estic d'acord amb el que dius. El Berti te una veu bonica i arriba prou bé a les notes agudes, però a les notes mitges es perd i si no desfina poc li falta. De la Guleghina n'esperava molt més, no crec que estigui en un bon moment, i es clar l'Arteta triomfa, en part perquè fa molt bé la Liú i en part perquè no té una bona rèplica.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. No vareu notar una certa lluita entre el director i Berti?. Sembla ser que l'ambient intern no és gaire bo amb el "dire". Si pot, el tapa o els tapa.
    És veritat que Carella va tornar a ser protestat?

    ResponElimina
  6. Joaquim,
    Si que va ser pitat novament el director. Es veritat que en algunes ocasions, l'orquestra tapava les veus, per tant jo no se si l'inseguretat de la Guleghina era degut això o a que no està en un bon moment. El Berti potser li passava quelcom semblant, però on jo el vaig notar pitjor no va ser en les notes altes, sinó en les mitges. No hi havia pensat però és molt probable que el que tu dius sobre el mal rotllo amb el Carella sigui veritat. És un director conflictiu? o simplement "va d'estrella"?
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Josep, és un director sorollós, molt amant del volum, oblidant sovint que està dirigint una òpera i a les òperes hi ha cantants, uns amb veu més voluminosa que altres.
    Recordo de mala manera la seva pèssima direcció de la Norma i també una Tosca poc lluïda. No m'agrada Carella i em sembla que a Guleghina i Berti, tampoc.
    Precisament és en les notes mitges on el cantant no hauria de forçar mai la veu per fer-se sentir i si el director no ajuda, el més probable és que sigui el cantant el que rebi la pitjor part.
    No dic pas que Berti sigui un grandíssim tenor, però que en altres circumstàncies faci un bon Calaf, si. Malgrat tot, el seu vinceró dura el que diu la partitura, altre cosa és que hi ha tenors que aquesta nota, si poden, l'allargassen fins a límits impossibles.
    Armiliato (o la seva diva-senyora), amb menys volum que Berti, serà capaç de convèncer a Carella? Demà ho veurem.

    ResponElimina
  8. Prenem nota, pensem que el Turandot seria una manera d'iniciar-nos, oi?
    Petons amics!

    ResponElimina
  9. Josep i Glória; estava escoltant a la Montserrat Caballé, amb quina facilitat canta aquesta ària, sembla que parli.

    ResponElimina
  10. Txell, Kike,

    Estimats amics, a veure quan quedem i anem plegats l'òpera.
    Una abraçada ben forta i fins aviat.

    Josep,

    La Caballé, ho ha fet gairebé tot bé. Aquesta ària li va que ni pintada. Jo tinc una gravació en la que al final fa un "pianíssim" estratosfèric, dels que posen la pell de galina. Per a treure's el barret (si en portessim, es clar).
    Una abraçada

    ResponElimina