Divendres passat vam gaudir de l’Oratori “Elies” de Felix Mendelssohn (1809-1847) al Gran Teatre del Liceu. Jo era la primera vegada que l’escoltava en directe i em va impressionar.
L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu es van veure reforçats per la Polifònica de Puig-reig, en total 110 veus. Jo no conec l’obra per opinar tècnicament però, calien tantes veus?. Això sí, el cor va sonar potent i majestuós, per a mi va ser el millor de la nit. Els solistes van ser la soprano sueca Camilla Tilling, la mezzosoprano també sueca Katarina Karneus, el tenor bavarès Werner Güra i el baix alemany René Pape en el paper d’Elies, sens dubte el millor de tots. També va tenir un paper curt però força destacat la jove Meritxell Argenté. La direcció de tot va anar a càrrec d’Antoni Ros Marbà.
Mentre escoltava l’obra, que per a molts és considerada com l’òpera que mai va escriure Mendelssohn, anava seguint el subtítols que narrava la història del profeta Elies tal i com ve explicada en l’Antic Testament, i me’n anava recordant d’un magnífic llibre que vaig llegir ja fa uns anys.
L’Orquestra Simfònica i el Cor del Gran Teatre del Liceu es van veure reforçats per la Polifònica de Puig-reig, en total 110 veus. Jo no conec l’obra per opinar tècnicament però, calien tantes veus?. Això sí, el cor va sonar potent i majestuós, per a mi va ser el millor de la nit. Els solistes van ser la soprano sueca Camilla Tilling, la mezzosoprano també sueca Katarina Karneus, el tenor bavarès Werner Güra i el baix alemany René Pape en el paper d’Elies, sens dubte el millor de tots. També va tenir un paper curt però força destacat la jove Meritxell Argenté. La direcció de tot va anar a càrrec d’Antoni Ros Marbà.
Mentre escoltava l’obra, que per a molts és considerada com l’òpera que mai va escriure Mendelssohn, anava seguint el subtítols que narrava la història del profeta Elies tal i com ve explicada en l’Antic Testament, i me’n anava recordant d’un magnífic llibre que vaig llegir ja fa uns anys.
El llibre en qüestió és “Crònica d’una reina” d’Anna Tortajada. En aquest llibre es fa una revisió de la figura de Jezabel, una princesa fenícia que va esdevenir reina d’Israel arrel del seu matrimoni amb el rei Ajab. El curiós del llibre és que els fets relatats estan explicats per Ierussa, serventa i confident de Jezabel.És evident que hi ha una gran dificultat en resoldre l’entrellat del que realment va passar en aquella llunyana època (s.IX aC.), i més si tenim com a únic referent “Els llibres dels reis I i II” de l’Antic Testament. No discutirem si els reis eren uns tirans o no, però com en totes les narracions amb rerefons religiós, els aspectes socials queden en un segon terme i només compten les suposades “virtuts” de personatges com el profeta Elies, que entre altres mèrits per “a guanyar el cel” hi ha l’exaltació de les masses fins dur-les a una guerra civil (naturalment una guerra santa) o “l’aniquilació” de centenars de sacerdots i seguidors del Déu Baal, ja que el Déu únic era Jahvé.
El llibre de l’Anna Tortajada reivindica la figura de Jezabel, com a dona influent, amb fermes creences i una gran personalitat, i tot i que ha estat presentada per la història com una encarnació demoníaca, dona una visió alternativa d’aquell període que, tot i ser una llicència literària, és força més creïble que l’oficial que ens ha deixat l’integrisme religiós.
.
mendelssohn, per a mi es un compos-sitor, exiquit, melodiós y plé de fineça musical, moltes vegades oblidat, peró sempre nes-sari per al plaer dels sentiments mus-sicals......magestuosa la tégua crónica josep.....abrasades paco
ResponEliminaDe tot d'una que he llegit el teu post m'han vingut dues "Jezabels". L'una, la de la pel·lícula de Bette Davis i, l'altra, la de la cançó "Jézebel" de l'Edit Piaf. No en sabia res del que expliques i m'ha semblat molt i molt instructiu el teu apunt. Salutacions
ResponEliminaCom semprè interessant i com diu en Francesc, instructiu. Un plaer llegirte.
ResponEliminaPaco,
ResponEliminaTens raó en tot el que dius de Mendelssohn. No és un dels compositors més coneguts però té coses extraordinaries, com la simfonia italiana o aquest oratori, entre les més conegudes.
Francesc,
A mi la història m'agrada molt, i la història antiga encara més. La de l'Israel antic és especialment interessant tot i que les fonts son escasses i força interessades. A la pobre Jezabel l'Antic Testament la posa a parir (no dic que fos una santa), però es clar, per els escriptors d'aquests llibres, tothom que no adorés Yahvé era el mateix diable.
Maia,
Gràcies pels teus elogis, encara em faràs posar vermell. Encantat de saber que hi ha gent tan amable com tu en algun lloc de la xarxa.
Una abraçada a tothom
Com sempre, molt interessant, tant la part musical com la literària!
ResponEliminaEl llibre me l'apunto. Les històries de l'Antic Testament, amb la seva força narrativa, m'han captivat des de petita!
Bon cap de setmana
prenc nota de tot... de l'oratori, del llibre i de la història... entrar al teu bloc és sempre respirar una novetat entre tanta recepta de cuina,... crec que un dia d'aquests, sonara aquest Elies a la cuina de casa acompanyant el xup xup dels fogons... ja t'explicarè la combinació
ResponEliminaMargarida,
ResponEliminaA mi el llibre em va agradar força perquè la història s'explica des d'una perspectiva totalment diferent del que estem acostumats. A mi em passa el mateix que a tu, la història antiga, i aquí incloc l'Antic Testament, sempre m'ha captivat.
Alfons,
Aquest oratori de Mendelsshon és una meravella i estic segur que a la cuina s'hi treballa molt mnillor amb l'acompanyament de bona música. A el cafè de nit fa molt temps que ho fem.
Una abraçada als dos
El que més fan notar les escriptures és que la Jezabel era dolentíssima i sexualment amoral fins al vici. Jo tinc la Jezabel associada, com en Francesc, a la película de Bette Davis i s'empra aquest nom per significar una dona malvada. També us pux dir que un ex company de feina meu, quan fa més de vint anys va ser pare, va voler posar Jezzabel a la nena. Doncs va haver de voltar moltes esglesies perquè un nombre important de capellans li varen negar batejar-la amb el nom de "la dona més dolenta de la Bíblia". Finalment en va trobar un de menys radical. Li diuen Jezza.
ResponEliminaGlòria,
ResponEliminaL'anècdota que expliques confirma el que haviem dit, que la pobra Jezabel (deixant de banda que fos més bona o més dolenta), tenia molt "mala prensa".
Una abraçada
Una dona, la Jezabel, bellíssima, intel·ligent, influent i amb una gran personalitat... El suficient perquè se l'estigmatitzi!, i pel que fa a l'altre, a l'Elies, mira quines “alabances” he trobat que diuen d'ell en una d'aquestes pàgines que parlen de sants: “Quien flageló a los tiranos, dio muerte a los sacrílegos, cerró con su palabra las nubes y tornólas a abrir, ungió Reyes e instituyó Profetas defensores.” No crec que sobre aquesta "alabança" calgui fer cap comentari.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaPer això em va agradar aquest llibre, perquè la visió que és dona de Jezabel es totalment diferent de "l'oficial" de l'Antic Testament. Ja sabem que aquests llibres els van escriure propagandistes i ideòlegs fanàtics, i es clar, com no van permetre cap altra versió, els fets que ens han arribat molt probablement no tenen res a veure amb la història real.