dimarts, 10 de maig del 2011

TARTALETA D’ESPÀRRECS I PEBROTS

Aquesta recepta la vaig veure al bloc Les receptes de St Hilari, de l’amic Alfons. Ara que és temps d’espàrrecs, és un bon moment per fer-la. A més de bona, queda molt bonica per la combinació de colors.

En aquesta ocasió, per allò d’anar una mica més de pressa, enlloc d’escalivar i confitar els pebrots, en vaig comprar un pot de la marca Ferrer, totalment recomanable. Però a la propera, els confitaré jo, tal com s’explica a la recepta.

Ingredients: 

- 1 base de pasta brisa
- 1 paquet espàrrecs verds
- Sal i pebre
- 3 pebrots semi-confitats
- 1 ou
- 2 rovells d'ou
- 200ml nata per cuinar
- Un pessic de nou moscada
- 1 gra d’all, llorer, farigola, romaní i pebre en gra

Per a la pasta brisa

- 125 grams de farina fluixa
- 60 grams de mantega
- 30 ml d’aigua
- 1/2 culleradeta de sal

Per fer la pasta brisa, vaig seguir la recepta que faig sempre i que us explico aquí.

Per seguir amb la preparació de la tartaleta, escalivar el pebrots, pelar-los i treure’ls les llavors. Posar-los en un cassó petit coberts amb oli d’oliva, amb un gra d’all sense pelar, una mica de farigola, romaní, un grapadet de grans de pebre mig picats, sal i una fulla de llorer. Cuinar a foc molt baix durant uns 30 minuts.

Preescalfar el forn a 180º. Estirar la massa i folrar el motlle. Punxar la superfície amb una forquilla, cobrir-la amb paper de forn i omplir-lo amb cigrons crus i coure-ho en sec, durant uns 15 minuts. Retirar els cigrons i tornar el motlle al forn durant uns 5 minuts més. Reservar-ho.

Coure els espàrrecs en aigua bullint fins que estiguin tendres. Tallar la cocció amb aigua freda, i tallar-los perquè tinguin la mateixa mida del motlle.

Tallar els pebrots i estendre’ls fent una capa sobre la base de la tartaleta. Barrejar l'ou, els rovells i la nata, salpebrar-ho i afegir-hi la nou moscada. Posar uns tres quarts d'aquesta barreja sobre els pebrots, a continuació posar-hi els espàrrecs al damunt i, amb molta cura, abocar-hi la resta de la barreja d’ous per sobre.

Coure-ho uns 30 minuts i deixar-ho reposar uns 20 minuts més abans de desemmotllar-ho.

20 comentaris:

  1. Gloria quina bona pinta!!. Amb aquets motllos queden la mar de bé aquets tipus de tartaletes.
    Petonets.

    ResponElimina
  2. quin tall més maco! Us ha quedat fantàstica i segur que estava boníssima!!! petonets parella

    ResponElimina
  3. Jo he volgut veure el procediment de la pasta brisa i no ho he sabut obrir (no eltrobo a on posa 'aquí'). Sóc jo o es que no hi és? :)

    ResponElimina
  4. Boníssima! és que l'Alfons té unes receptes que fan salivar, oi?

    ResponElimina
  5. Molt bona ESTA LARGA TARTETA Y LAS FOTOS ESTUPENDAS EL CORTE LO DICE TODO
    UNA ABRAÇADA PARELLA
    MIQUEL

    ResponElimina
  6. Quina quiche o tarteleta mes bona, m'encanten tots el ingredients.
    Aquesta me l'apunto per fer-la aviat.
    T'ha quedat mol maca i segur que boníssima.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Quina pintassa, a casa ens encanta!! Si és recepta de l'Alfons i passada per la vostra ma no pot fallar! ;)
    Petonets
    Sandra

    ResponElimina
  8. Aquesta tartaleta ha quedat genial!! Mmmm...com m'agradaria ara poder-ne menjar!!!
    Un petó!

    ResponElimina
  9. Gloria, tu tartaleta es un espectáculo verla, y a buen seguro, de un sabor excepcional.......saludos paco

    ResponElimina
  10. Ei, jo també he sopat tartaleta d'espàrrecs però amb una altra combinació, i és que els espàrrecs donen per molt, m'agrada aquesta recepta!

    ResponElimina
  11. Glòria quina tartaleta més maca de colors i de gust deu d'estar insuperable! apa, a la llibreta de pendents...

    ResponElimina
  12. Quina preciositat de tartaleta amb aquests colors! I a més boníssima, es clar! Petonets

    ResponElimina
  13. Aquestes tartaletes vénen molt de gust ara...a més són un comodí: per dinar, per sopar, i perquè no ér esmorzar i berenar.

    ResponElimina
  14. És veritat que a més de bo és un plat molt bonic. Us ha quedat una tartaleta molt apetitosa i acolorida! Us agafo la idea!

    Fins aviat!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  15. Quina tartaleta, d'això se'n diu una tartalassa, que gran i bonica. Això del pebrot confitat m'ha agradat molt, no l'he fet mai així. Ho provaré. Fins aviat!

    ResponElimina
  16. Ja recordo la tartaleta del'Alfons, a mi també em va entrar pels ulls.
    I amb pebrot del piquillo? També t'estalvies feina i tenen un punt de dolçor deliciós..

    ResponElimina
  17. Una tartaleta molt acolorida i que ha d’estar deliciosa
    Petons

    ResponElimina
  18. Quin goig que fa aquesta tartaleta!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  19. M'has fet agafar ganes de comprar-me un motlle com el que has fet servir per a aquesta tartaleta, ja que estic ben segur que amb un de rodó no faria ni la meitat de goig que fa aquest.

    ResponElimina