LA CIUTAT ETERNA (i 3)

el barri del Trastevere

Per acabar aquesta sèrie d’entrades sobre Roma, avui parlarem una mica d’altres aspectes de la ciutat.

En primer lloc volem destacar les meravelloses fontane que hi ha escampades per tota la ciutat. Algú ha qualificat les fonts de Roma com les més belles del món, i per descomptat no seré jo qui ho desmenteixi. N’hi ha d’espectaculars, de polèmiques i de petites i poc conegudes, però la majoria d’elles són autèntiques obres d’art. Entre les més espectaculars i també les més turístiques, podem destacar la de Trevi de  Nicola Salvi (1762) o la meravellosa fontana di fiumi projectada pel gran Bernini a la piazza Navona. Entre les polèmiques hi ha la de Moises, amb una figura del profeta que pretén emular la de Michelangelo, però amb un resultat molt poc afortunat. Una altra font que va crear polèmica quan es va inaugurar l’any 1901, va ser la fontane delle Naiadi a la Piazza de la Repubblica. La polèmica la van crear les figures nues de les quatre precioses nimfes de bronze que donen nom a la font. Per a mi, una de les fonts més belles de la ciutat. Una altra de les que més m’agraden és la fontana delle tartarughe, una petita font amagada en una acollidora placeta prop de Campo de Fiori que, com que no surt a moltes guies, no té massa visitants.

detalls de la fontana delle tartarughe, de la fontana delle Naiadi i de l'obelisc de Ramsès II a la Piazza del Popolo

Un altre dels atractius per als amants de la història i l’art són els obeliscos egipcis que hi ha a la ciutat. Ara bé, cal distingir entre els egipcis autèntics i les còpies romanes o medievals. Els millors són sens dubte el que hi ha davant l’església de San Giovanni Laterano de l’època de Tutmosis III (s.XV a.C.) i de 45 metres d’alçada, i el de la Piazza del Popolo de més de 35 metres d’alçada i que pertany a l’època de Seti I i Ramsès II (s.XIV a.C.). Altres obeliscos egipcis són el de la Piazza de Montecitorio (s.VI a.C.), el de la Piazza della Rotonda (també de l’època de Ramsès II) i el de la Piazza de Santa Maria Sopra Minerva (s.VI a.C.), que Bernini va col·locar sobre un elefant. El del Vaticà també és egipci però no té ni un sol gravat, per tant la seva qualitat artística és molt baixa. Entre els obeliscos no egipcis (còpies romanes), trobem els de la Piazza Navona, Quirinale o Santa Maria Maggiore.

Detall de la capella Sixtina i un tram del "passetto"

Cal destacar també els museus de Roma. Nosaltres vam estar al Vaticà, amb una impressionant col·lecció egípcia i babilònica, malgrat que moltes peces estan molt mal identificades. Les col·leccions de mosaics, escultures i pintures són inabastables per a una visita de poques hores. El que sí que és una autèntica meravella i sempre hi tornem, és l’increïble espectacle d’observar la Capella Sixtina, una de les obres mestres de la història de l’art de tots els temps. Una de les curiositats de l’Estat Vaticà, és l’anomenat “il passetto”, un corredor que hi ha entre el Palau Vaticà i el Castel Sant’Angelo, paral·lel a la Via dei Corridori, el qual més d’un Papa va haver de travessar a correcuita per protegir-se de les ires dels súbdits.

Altres museus que vam visitar van ser els Capitolins amb peces tan famoses com la “llopa capitolina” que va alimentar els bessons Ròmul i Remus, segons la llegenda.

el museu de la Civilità a l'EUR, el Campo de Fiori i un dels "missatges" dels comerciants romans

Cal mencionar altres punts de la ciutat com la “decadent” Via Veneto, malgrat el seu glamour durant els anys 60 i 70 del segle passat, la Via dei Condotti, amb les seves botigues de luxe, el molt interessant Campo de Fiori amb el seu mercat diari o el barri de l’EUR amb la seva característica arquitectura “feixista”. Tal i com ja vam comentar en el nostre primer post sobre Roma, aquesta plaça és l’única de tot Roma que no té cap església, una autèntica raresa. I per acabar, si voleu tastar dos dels millors cafès del món, no dubteu en anar a La Tazza d’Oro, al costat de la Piazza della Rotonda, o al Caffé San Eustache, a la plaça del mateix nom. Per cert, en aquest darrer local, t’avisen mitjançant cartells que el cafè el serveixen  ja ensucrat, per tant si no vols sucre els has d’avisar abans que te’l serveixin.

Una altra cosa molt característica dels romans és penjar missatges amb força gràcia en els aparadors. Un parell d’exemples, una botiga situada prop de la “Fontana de Trevi” amb un cartell informant els milers de turistes que hi passen a diari: “per tutelare la nostra salute, NON DIAMO INFORMAZIONE”. Un altre, escrit a la pissarra d’un restaurant de l’acollidor barri del Trastevere deia: “We are against war and tourist menu”, escrit en anglès per tal que tothom ho entengui.

En resum, Roma és tot això i mil coses més que ens deixem al tinter i que ens podria dur moltes hores de xerrameca.