dimarts, 28 de juny del 2011

LA CIUTAT ETERNA (i 3)

el barri del Trastevere
Per acabar aquesta sèrie d’entrades sobre Roma, avui parlarem una mica d’altres aspectes de la ciutat.

En primer lloc volem destacar les meravelloses fontane que hi ha escampades per tota la ciutat. Algú ha qualificat les fonts de Roma com les més belles del món, i per descomptat no seré jo qui ho desmenteixi. N’hi ha d’espectaculars, de polèmiques i de petites i poc conegudes, però la majoria d’elles són autèntiques obres d’art. Entre les més espectaculars i també les més turístiques, podem destacar la de Trevi de  Nicola Salvi (1762) o la meravellosa fontana di fiumi projectada pel gran Bernini a la piazza Navona. Entre les polèmiques hi ha la de Moises, amb una figura del profeta que pretén emular la de Michelangelo, però amb un resultat molt poc afortunat. Una altra font que va crear polèmica quan es va inaugurar l’any 1901, va ser la fontane delle Naiadi a la Piazza de la Repubblica. La polèmica la van crear les figures nues de les quatre precioses nimfes de bronze que donen nom a la font. Per a mi, una de les fonts més belles de la ciutat. Una altra de les que més m’agraden és la fontana delle tartarughe, una petita font amagada en una acollidora placeta prop de Campo de Fiori que, com que no surt a moltes guies, no té massa visitants.

detalls de la fontana delle tartarughe, de la fontana delle Naiadi i de l'obelisc de Ramsès II a la Piazza del Popolo

Un altre dels atractius per als amants de la història i l’art són els obeliscos egipcis que hi ha a la ciutat. Ara bé, cal distingir entre els egipcis autèntics i les còpies romanes o medievals. Els millors són sens dubte el que hi ha davant l’església de San Giovanni Laterano de l’època de Tutmosis III (s.XV a.C.) i de 45 metres d’alçada, i el de la Piazza del Popolo de més de 35 metres d’alçada i que pertany a l’època de Seti I i Ramsès II (s.XIV a.C.). Altres obeliscos egipcis són el de la Piazza de Montecitorio (s.VI a.C.), el de la Piazza della Rotonda (també de l’època de Ramsès II) i el de la Piazza de Santa Maria Sopra Minerva (s.VI a.C.), que Bernini va col·locar sobre un elefant. El del Vaticà també és egipci però no té ni un sol gravat, per tant la seva qualitat artística és molt baixa. Entre els obeliscos no egipcis (còpies romanes), trobem els de la Piazza Navona, Quirinale o Santa Maria Maggiore.

Detall de la capella Sixtina i un tram del "passetto"

Cal destacar també els museus de Roma. Nosaltres vam estar al Vaticà, amb una impressionant col·lecció egípcia i babilònica, malgrat que moltes peces estan molt mal identificades. Les col·leccions de mosaics, escultures i pintures són inabastables per a una visita de poques hores. El que sí que és una autèntica meravella i sempre hi tornem, és l’increïble espectacle d’observar la Capella Sixtina, una de les obres mestres de la història de l’art de tots els temps. Una de les curiositats de l’Estat Vaticà, és l’anomenat “il passetto”, un corredor que hi ha entre el Palau Vaticà i el Castel Sant’Angelo, paral·lel a la Via dei Corridori, el qual més d’un Papa va haver de travessar a correcuita per protegir-se de les ires dels súbdits.

Altres museus que vam visitar van ser els Capitolins amb peces tan famoses com la “llopa capitolina” que va alimentar els bessons Ròmul i Remus, segons la llegenda.

el museu de la Civilità a l'EUR, el Campo de Fiori i un dels "missatges" dels comerciants romans

Cal mencionar altres punts de la ciutat com la “decadent” Via Veneto, malgrat el seu glamour durant els anys 60 i 70 del segle passat, la Via dei Condotti, amb les seves botigues de luxe, el molt interessant Campo de Fiori amb el seu mercat diari o el barri de l’EUR amb la seva característica arquitectura “feixista”. Tal i com ja vam comentar en el nostre primer post sobre Roma, aquesta plaça és l’única de tot Roma que no té cap església, una autèntica raresa. I per acabar, si voleu tastar dos dels millors cafès del món, no dubteu en anar a La Tazza d’Oro, al costat de la Piazza della Rotonda, o al Caffé San Eustache, a la plaça del mateix nom. Per cert, en aquest darrer local, t’avisen mitjançant cartells que el cafè el serveixen  ja ensucrat, per tant si no vols sucre els has d’avisar abans que te’l serveixin.

Una altra cosa molt característica dels romans és penjar missatges amb força gràcia en els aparadors. Un parell d’exemples, una botiga situada prop de la “Fontana de Trevi” amb un cartell informant els milers de turistes que hi passen a diari: “per tutelare la nostra salute, NON DIAMO INFORMAZIONE”. Un altre, escrit a la pissarra d’un restaurant de l’acollidor barri del Trastevere deia: “We are against war and tourist menu”, escrit en anglès per tal que tothom ho entengui.

En resum, Roma és tot això i mil coses més que ens deixem al tinter i que ens podria dur moltes hores de xerrameca.

29 comentaris:

  1. Les dents llargues, m'heu possat!!!!!!!
    Que guapos que esteu tot prenent un cafetó...o es un caputxino..
    Petonets.

    ResponElimina
  2. Que bé que us ho passeu, gràcies per aquesta guia tan detallada de la ciutat eterna!

    ResponElimina
  3. Gemma,
    Caputxino, caputxino!!
    I que bons!!!

    Mariàngels,
    Ha estat un autèntic plaer reviure el viatge.

    Una abraçada a les dues

    ResponElimina
  4. Hola parella, magnífica feina. Per aixó sou unics.
    Quins reporters¡¡¡¡ jo em guardo les 3 entrades, ja que no descartem tornar aviat a Roma i ens serviran per no deixar ningun racó de aquesta marevellosa i monumental ciutat per veure.
    Gràcies i una forta abraçada

    ResponElimina
  5. Me puedo aguantar la envidia sobre la ciudad porque estuve dos veces...pero la foto esa con los capuccinos me ha dolido ;)))))))))))

    Un abrazo !!

    ResponElimina
  6. Fantàstic, Josep! quina sana enveja...

    Recordo especialment l´obelisc de la Piazza delpopolo i la fantàstica perspectiva, amb l´oblesic a l´esquena, del Trident...espectacular...

    També la Fontana de Trevi que tant em va impressionar. En fi, sóc una enamorada de Roma, què hi farem...

    Gràcies per compartir-ho.

    Una abraçada,

    brunilda

    ResponElimina
  7. Hola, bon dia...
    Ains que no ho entenc... m'he perdut l'entrada I i II? Aquest estiu si tot va bé tenir previst anar-hi, o sigui que no em cal cap guia, si aquí ja ho tinc tot!
    Petonets

    ResponElimina
  8. Isabel,
    Ens satisfà molt que les nostres petites orientacions et pugui arribar a fer servei.
    Una abraçada

    Kenderina,
    Yo también siento envidia cuando veo amigos que han estado en alguna de mis ciudades preferidas, però reconozco que lo del capuccino es de juzgado de guardia.
    Un abrazo

    ResponElimina
  9. Brunilda,
    Jo com amant del Egipte antic, realment em vaig emocionar amb l'obelisc de la Piazza del Popolo, el tinc fotografiat per tots costats i amb detall.
    Veig que som molts els enamorats de Roma, serà qüestió de tornar-hi tan aviat com sigui possible.

    Elena,
    Hem intentat resumir en tres entrades les moltes i moltes sensacions que no es poden explicar, quan veus coses com les que Roma t'ofereix. Que us vagi molt bé i ja ens ho explicareu.

    Una abraçada per les dues

    ResponElimina
  10. A Trevi no m'ho podia creure: Es mes gran la font que la plaça. Però si torno, ja tinc una bona llista de fonts i no fonts per visitar i tastar.

    ResponElimina
  11. José Luis,
    La darrera vegada que vam estar a Roma, teníem l'hotel a 2 minuts de Trevi i molts dies anàvem a la font a les 8 del matí (abans d'esmorzar) per no trobar ningú. La resta del dia es impossible acostar-s'hi (ja no parlem del mes d'agost). D'altra banda la font es impressionant, però Roma n'està ple de fonts i racons petits i encantadors,. per això ens agrada tant i tant.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. i ja no hi haurà més entrades de Roma???? ooooooooo, bueno esperarem el següent viatge!! Molts petonets

    ResponElimina
  13. A mi aquesta ciutat em va enamorar. Sempre somio en tornar-hi. I veient el vostre súper reportatge me n'entren unes ganes..
    Petonarros!

    ResponElimina
  14. Hi ha un lloc meravellós, amb una vista fantàstica i un museu encantador, o m'ho he passat o no l'heu anomenat.
    Villa Borghese, amb un parc i unes fonts de somni, però és que el Museu (Galleria Borghese) és d'obligada visita.
    Us deixo l'enllaç
    http://www.galleriaborghese.it/borghese/en/edefault.htm

    ResponElimina
  15. Quina pena...finito, oi? Què seria Roma sense les fontanes. Trobar-te amb una placeta amb fontana dóna molta pau com més lluny de l´enrenou millor. La de la piazza Navonna és espectacular..D'aquesta plaça recordo l´església de Santa Cecilia amb la música de fons. JO estic enamorada de la plaça Sant Felip Neri de Barcelona...

    Com us han dit la Galleria Borghese és visita obligada pels Bernini que hi té com per ex: L' Apolo i Daphe, una escultura que et deixa sense paraules...Magnífica.

    Arrivederci.

    ResponElimina
  16. Judith,
    Els posts sobre Roma efectivament ja s'han acabat. Això no vol dir que més endavant parlem d'alguna cosa en concret i amb més detall. Però com tu dius, haurem d'esperar una altra escapada. A veure si per la segona part de les vacances fem alguna coseta.

    Marina,
    A nosaltres, Roma també ens va enamorar al primer cop de vista. Hi havíem estat dues vegades abans, però ara feia temps que no l'havíem trepitjat i en teníem moltes ganes. Esperem que no tardem tant en tornar-hi.

    Una abraçada per les dues,

    ResponElimina
  17. Joaquim,
    Efectivament a la Villa Borghese aquesta vegada no hi hem estat (el temps ja no donava per més) i es una de les dues o tres coses que ens van quedar pendents. Els jardins els coneixem de l'anterior estada a Roma. Un motiu més per tornar-hi.

    Cristina,
    Roma sense les fonts, sens dubte no seria la mateixa. L'església que hi ha a la Piazza Navona, es la de Santa Agnesse, Santa Cecilia està al Trastevere, i tens raó, es un racó tranquil i encantador que recorda Sant Felip Neri. De totes maneres, amb tantes i tantes esglésies, es molt fàcil fer-se un embolic amb els noms.

    Una abraçada a tots dos

    ResponElimina
  18. Quina llàstima que s'acabe ací la vostra crònica. M'han agradat molt els teus escrits sobre aquesta ciutat tan bonica. Esteu molt guapos a la foto. Salutacions

    ResponElimina
  19. Francesc,
    Ara esperarem a veure quan podem fer una altra escapadeta i per descomptat l'explicarem.
    Una abraçada i gràcies per seguir aquests petis apunts de viatge.

    ResponElimina
  20. Parella, m'han encantat les vostres cròniques sobre la ciutat eterna i m'ha fet reviure molts moments que hi he passat amb els meus alumnes de clàssiques. La meva plaça preferida la de Campo de Fiori quan hi ha mercat, i la font més entranyable, la de les tartarughe.

    Una abraçada!
    Anna

    ResponElimina
  21. Anna,
    Roma té molts encants, lamentablement alguns estan massa explotats. Per això m'agrada que coincidim amb racons que no entren en les rutes més turístiques però que son tan meravellosos o més que els altres.
    Una abraçada

    ResponElimina
  22. Fem un mos Sión

    Desprès d’aquestes informacions ara nomes queda anar a Roma.
    Petons

    ResponElimina
  23. Sion,
    Sempre es un bon moment per anar a Roma, a més la ciutat no canvia, son massa anys de història difícils d'esborrar d'un dia per l'altra.
    Una abraçada

    ResponElimina
  24. En aquest darrer apunt m'ha semblat veure ben bé el reflex de la sensació que teníeu al final del vostre viatge: Hi ha tantes, tantes, però tantes coses per veure, que l'ull, delerós, no deixa escapar ni el més mínim detall, com ara els cartells penjats als aparadors de les botigues romanes!

    Quin viatge tan formidable! Gràcies per fer-no-en partíceps!

    P.S. Josep: Ja vas estar “ben al tantu”, al Trastevere, si la “Ceci”, ni que fos en esperit, rondava per allà dins? :))

    ResponElimina
  25. Enric,
    Realment es fa molt, però molt difícil explicar una setmana (molt ben aprofitada, això si) a Roma.
    podríem dir mil coses més sobre el que hem vist, i lamentablement també, sobre el que ens ha quedat per veure. Però això es bo, ja que es l'excusa perfecta per tornar-hi.
    Tot i que l'Academia Nacional de Santa Cecília va estar durant el segle XVII al Trastevere, a la nostra "Ceci" no la vam veure, tot i que el seu "esperit" (això si, en format mp3) si que era ben present.
    Una abraçada

    ResponElimina
  26. magnifica aquesta trilogia de la ciutat eterna ... per més vegades que hi vagis, sempre queden coses noves per descobrir-hi ... i et sents sempre com a casa ... jo també vull vacances!!!
    Una abraçada

    ResponElimina
  27. Alfons,
    Estic totalment d'acord amb tu. Roma es d'aquelles ciutats que per moltes vegades que la visitis, sempre et queden coses per a descobrir i a més et sents com a casa. Fa poc que hem tornat però ja tenim ganes de tornar-hi.
    Una abraçada

    ResponElimina
  28. Gloria i Josep.... m'he llegit els 3 posts de Roma i m'han agradat molt...i es que Italia en la seva totalitat es meravellosa. Tinc ganes de tornar a Roma..i la veritat es que ho tinc força fàcil, perquè allà viu la meva neboda. Meu fet posar les dents llargues...i es que tot el que es refereix a VIATJAR es superior a mi.... jo a vegades crec que estic malalt del virus "voltaire".

    Una forta abraçada als dos

    ResponElimina
  29. Miquel,
    Estem totalment d'acord en que Itàlia es meravellosa. Nosaltres ens hi trobem com a casa i sempre que hi tornem la gaudim d'alló més.
    Una abraçada voltaires,

    ResponElimina