Sovint les cremes són un bon recurs per deixar preparacions fetes per endavant, tant per menjar fredes a l’estiu com calentes a l’hivern.
Del llibre Gaspatxos i Cremes fredes, de la Mariona Quadrada, del qual ja us n’he parlat en alguna altra ocasió, vaig fer aquesta crema de remolatxa, que té la particularitat que s’espesseix a partir d’un roux, és a dir, amb mantega i farina. Queda molt bonica, amb un intens color rosat, que la fa molt atractiva al plat. A veure què us sembla!.
Ingredients per a 6 persones:
2 cebes
1 paquet de remolatxes bullides envasades al buit
Oli
50 g de mantega
Sal
100 g de farina
2 l i ½ d’aigua
200 cc de crema de llet
Per a l’acompanyament: 3 ous durs, una ceba petita i cogombrets en vinagre
Posar oli en una olla, saltar-hi la ceba tallada fina i abans que agafi color, s’hi desfà la mantega i s’hi afegeix la farina. Es remena i es va dissolent amb l’aigua. S’hi afegeix la remolatxa tallada a trossets i sal i es fa bullir 10 o 15 minuts. Es trinxa tot fins que quedi una crema fina i es deixa refredar.
Abans de servir-la, afegir-hi la crema de llet . Fer un trinxadet menut amb els ous durs, la ceba i els cogombrets, salar-ho i amanir-ho amb oli i vinagre. Servir-ho a part perquè cadascú se’n posi.
Glòria quina bona pensada, aquesta me l'apunto.
ResponEliminaM'agrada molt aquest acolorit tan maco.
El sabor de la remolatxa no ho se, ja que no ting costum de fer-ne.
Avui mateix en compro.
Petons
Llàstima que es mengi freda pq ara amb el temps que fa a mi ja em venen de gust plats ben calentons! Però me l'apunto per l'estiu...que amb aquest color vermell és molt atractiva!! :)
ResponEliminaPetunets,
Eva.
Aquesta crema me la prepara mun pare a l'estiu i és divina. El color és una passada oi, guanya tant per la vista..... Jo et recomano acompanyar-la de formatge fresc de cabra amb encenalls de pernil salat. ;)
ResponEliminagloria, una crema muy buena y llena de colorido, debe de tener un sabor especial........paco
ResponEliminaM'hi tiraria de cap... quin color més bonic que té!!!
ResponEliminaPetons
Sandra
Maca, vistosa, bona i de la Mariona Quadrada... perfecte, no?
ResponEliminaPTNTS
Dolça
M'agrada el color de la crema. La remolatxa no la he provat mai, per tant no se si m'agradarà...
ResponEliminaPetonets.
M'encanta la remolatxa i en crema queda molt bona i molt vistosa. Us ha quedat amb un color precios!
ResponEliminaCrec que no he fet mai un roux per espessir una crema, normalment ja m'agraden com queden d'espesses per si soles. Pero es un bon recurs a tenir en compte ;)
La probaré, sembla senzilla de fer i a més, aquest color fucsia és preciós! merci.
ResponEliminaPreciosa!Em sabria greu ficar-hi la cullera...o no? je, je, je...No sembla gaire complicada de fer. Ho has explicat molt bé.
ResponEliminaLa remolatxa fa dels plats una festa de color!, aquesta crema m'agrada, crec que "te la prenc"...Una abraçada macos!!!
ResponEliminaEl color és tan i tan preciós, i segur que ha de ser boníssima!
ResponEliminaQuin color més bonic!!!
ResponEliminaJo acostumo a comprar remolatxa i ens la mengem en amanides, sempre crua. Però aquesta opció de fer-ne puré, m'ha semblat fantàstica!
Petons
saps que no he cuinat mai una remolatxa? de fet, gairebé ni n'he menjat. però ahir a la nit vaig tastar una amanida amb remolatxa especiada cuita al forn que em va agradar força, i aquesta cremeta amb aquet color tan viu segur que també m'agradaria. i servida en un gotet?
ResponEliminaIsabel,
ResponEliminaEl sabor de la remolatxa és una miqueta dolç, fa una crema molt suau i vistosa. Val la pena provar-ho, què t'he de dir jo que la vaig ver i em va agradar molt, je, je.
Eva,
No, no és només freda, es pot menjar tant freda com calenta, de fet, a mi m'agrada més una mica calentona, sense cremar-se, eh?.
Helena,
Trobo molt encertat el suggeriment del formatge de cabra i el pernil, així aquest punt salat combinarà molt bé amb el sabor dolcet de la remolatxa. Apuntat!.
Paco,
ResponEliminaÉs veritat, aquesta crema omple el plat de color, i així ja entra pels ulls!
Sandra,
Té un color ben atractiu i un sabor ben suau. M'agrada per variar de les cremes que fem habitualment.
Glòria,
I tant, si és de la Mariona Quadrada, perfecte!. M'agraden molt les seves receptes, i la col·lecció d'aquells llibres blancs és una joia!
Gemma,
Jo crec que sí que t'agradarà, és un sabor dolcet suau, si la fas, ja m'ho diràs.
Gemma,
És una manera diferent de fer les cremes i com que no porta gens de patata, el roux li dóna el punt espès, trobo que queda molt bé.
Carme,
És senzilla de fer i a més amb aquestes proporcions, en surt molta, així que va bé per preparar-la per endavant i anar-la gastant.
Cristina,
Gràcies per dir-me que ho explico bé. És que sempre penso que no quedi cap dubte, que sigui com m'agradaria llegir-ho jo, je, je.
Mercè,
Doncs ja ho saps, tota teva!
M.Àngels,
ResponEliminaBoníssima!. I en funció dels acompanyaments, diversos sabors per anar variant.
Montse,
A mi també m'agrada en amanida, però així en crema no l'havia fet mai i em va semblar atractiva. I el resultat ho és, oi?
Manel,
I tant, servida en un gotet, perfecte, però llavors no en fem tanta quantitat, perquè en surt molta.