dijous, 8 de desembre del 2011

SETMANA D’ÒPERA AL CINEMA (1) Don Giovanni a Milà

esquerra: Peter Mattei i Bryn Terfel   centre: Daniel Baremboim   dreta: Anna Netrebko, Giuseppe Filianoti i Barbara Frittoli



Ahir era Sant’Ambroggio, patró de Milà, i com és tradicional el Teatro alla Scala feia la gala inaugural de temporada. Com en anys anteriors hem tingut el plaer de poder-ho seguir en directe a través de la retransmissió que es feia a centenars de sales de cinema de tot Europa.

Per a inaugurar aquesta temporada, el títol triat ha estat Don Giovanni de W.A.Mozart. Amb un llibret de Lorenzo da Ponte, l’òpera es va estrenar a Praga  el 29 d’octubre de 1787, tot i que per a l’estrena a Viena del 7 de maig de l’any següent, Mozart hi va afegir tres àries amb els seus recitatius.

La funció milanesa d’ahir tenia d’entrada prous atractius per tal que els aficionats gaudíssim d’una bona vetllada. La fitxa tècnica d’aquesta representació va ser:

Peter Mattei (Don Giovanni)
Anna Netrebko (Donna Anna)
Giuseppe Filianoti (Don Ottavio)
Bryn Terfel (Leporello)
Barbara Frittoli (Donna Elvira)
Stefan Kocán (Masetto)
Anna Prohaska (Zerlina)
Kwangchul Youn (Il Comendatore)

Direcció musical Daniel Barenboim
Direcció escènica Robert Carsen



D’entrada vull dir que no he vist tants Don Giovanni’s com per jutjar moltes coses de les que vam veure ahir i que molta gent ja ha comentat, per tant em limitaré a explicar el que em va agradar i el que no com a aficionat que sóc, no tan sols a l’òpera, sinó també i molt especialment a la música de Mozart.

El cor i l’orquestra de l’Scala em van agradar força i no entraré en si la direcció de Baremboim va ser més  lenta del que hauria d’haver estat. Pel que fa al treball del canadenc Robert Carsen, el vaig trobar en general original i espectacular, tot i que hi va haver moments que no em van fer massa el pes. Personalment em va agradar molt més la resolució de l’obra, amb la “caiguda” a l’infern de Don Giovanni, tal i com la van plantejar fa dos mesos al MET de Nova York.

Pel que fa als cantants, em van agradar molt els papers femenins. Anna Netrebko esplèndida en tots els aspectes, Barbara Frittoli (una gran intèrpret de Mozart) va superar, per al meu gust, la seva actuació en el mateix paper a NY, i finalment,  Anna Prohasca que va brodar la Zerlina, tan actuant com cantant.

Stefan Kocán,  Anna Prohasca,  Barbara Frittoli,  Bryn Terfel,  Anna Netrebko,  Giuseppe Filianoti

La part masculina del repartiment, al meu parer, va ser força més irregular. Peter Mattei té una veu bonica i un cant elegant, però no el veig com el canallesc i cínic Don Giovanni. Sí que em va agradar Bryn Terfel, però m’hauria agradat veure l’Ildebrando d’Arcangelo en qualsevol dels dos papers, ja que farà dues funcions com Don Giovanni i sis més com Leporello. Giuseppe Filianoti va alternar bons moments amb d’altres que no em van agradar, i tant Kwangchul Youn com Stefan Kocán (que va fer el mateix paper al MET) no em van acabar de fer el pes en cap moment.

Globalment però, vaig sortir força content del cinema, llàstima del tall d’imatge i so dels darrers minuts que ens van deixar amb les ganes de veure el sextet final i la reacció del públic envers els protagonistes.

Haurem d’esperar a escoltar el concert en àudio o esperar a veure el vídeo de la funció.


2 comentaris:

  1. El Mattei, per a mi, es un Don Giovanni pasat per Escandinavia. Bé, si, tens raó, no es un canalla a l'ùs meridional, pero és pot ser un seductor desde qualsevol latitud. Coincideixo també en la valoració de la Anna Prohaska, deliciosa...te´molt de futur, aquesta noia.

    ResponElimina
  2. El Mattei no em va desagradar (l'he vist fer coses millors, això sí) però tinc en ment un DG molt més llatí, més visceral... hauria preferit veure l'Ildebrando. Pel que fa a la Prohasca, cent x cent d'acord, em va encantar en tots els aspectes.
    Una abraçada

    ResponElimina