diumenge, 26 de febrer del 2012

SI SOM A L’ÒPERA I ÉS DISSABTE ... SOM AL MET


Marcello Giordani
Ahir dissabte es va retransmetre en directe a cinemes de tot el món la funció de torn des del MET de Nova York. Es representava una de les primeres òperes de Verdi, concretament la cinquena. Es tractava d’Ernani, estrenada a Venècia l’any 1844 sobre l’adaptació de l’obra de teatre de Victor Hugo que porta el mateix nom. Des del moment de la seva estrena, es va convertir en una òpera de gran popularitat.

L’acció es desenvolupa durant els primers anys del regnat de Carles V i narra la història d’Ernani, bandoler i opositor al nou rei i enamorat d’Elvira que està obligada a casar-se amb el seu oncle i tutor Ruy Gómez de Silva. Ernani entra al castell de Silva per a rescatar Elvira i es troba amb el mateix Carles que també vol Elvira. Quan Ernani i Carles desembeinen les espases, són interromputs per Silva que arriba en aquell moment. Silva reconeix el rei i deixa fugir Ernani. Més endavant, el bandoler torna al castell disfressat de pelegrí, i tot i descobrir la seva veritable identitat, Silva li dóna hospitalitat i l’amaga encara que li jura que es venjarà d’ell. Quan arriba el rei, Silva es nega a revelar on és Ernani basant-se en les lleis d’hospitalitat. Davant la negativa de Silva, Elvira intervé per calmar al rei i s’ofereix com ostatge. Un cop marxa el rei amb Elvira, Ernani explica a Silva que Carles està enamorat de la noia, aleshores tots dos fan una aliança per matar el rei i Silva posposa la seva venjança. Com a prova, Ernani dóna a Silva un corn de caça i li diu que quan el faci sonar, posarà la seva vida a la seva disposició. En l’acte següent, un grup de conspiradors, entre els quals hi ha Ernani i Silva, es troben a Aquisgrà on s’ha d’elegir l’emperador del Sacre Imperi Romà. Carles és elegit emperador i ordena l’arrest de tots els conspiradors. Ernani revela al rei la seva autèntica personalitat: Joan d’Aragó,  duc de Sogorb i Cardona. Elvira demana clemència per als condemnats i Carles ho accepta com a mesura de gràcia en el dia de la seva coronació com a emperador, i a més, concedeix la mà d’Elvira a Ernani. Tothom està content menys Silva que reclama la seva revenja. El darrer acte es desenvolupa al castell on Ernani i Elvira s’han casat. Silva irromp emmascarat i reclama el jurament fet temps enrere per Ernani. Tant aquest com Elvira intenten fer-lo entrar en raó, però Silva, lluny de canviar, fa sonar el corn de caça i Ernani seguint les lleis d’honor, posa fi a la seva vida i s’apunyala mortalment. Elvira veient la mort del seu marit, agafa la daga i fa el mateix davant la desesperació de Silva.

El pas del temps fa que la trama estigui força desfasada, però hem de recordar que l’obra es va escriure en plena època del romanticisme i amb els cànons de l’època. Musicalment, es tracta d’un Verdi primerenc força belcantista, tot i que els personatges ja estan imbuïts plenament per l’heroisme verdià.

Dmitri Hvorostovsky , Angela Meade i Ferruccio Furlanetto
La producció i l’escenografia és de Pier-Luigi Samaritani i ja té gairebé trenta anys. Malgrat tot, si exceptuem algunes inexactituds en les indumentàries i algun altre detall, penso que és força aprofitable. La direcció musical va ser de Marco Armiliato, un director que mai brilla amb excel·lència però que sempre resulta eficient.


El repartiment, força irregular. La jove soprano Angela Meade (Elvira) té una gran veu i una presència contundent. L’únic “però” que li posaria és la seva poca teatralitat. Marcello Giordani (Ernani) és un verista pur i per tant es troba amb moltes dificultats davant d’un paper verdià, i ahir van quedar paleses les mancances. Dmtri Hvorostovsky (Carles) va complir amb el seu paper, amb alguns moments molt brillants. Finalment, el veterà Ferruccio Furlanetto (Silva) va ser, sense cap dubte, el millor de la tarda, ja que tot i superar ja la seixantena, manté unes qualitats vocals i interpretatives magnífiques.

Era la primera vegada que veia Ernani escenificada i malgrat no ser una de les òperes que més m’agraden de Verdi, trobo que conté moments extraordinaris que fan presagiar la magnífica música que desenvoluparia durant els anys posteriors.

6 comentaris:

  1. Millor al MET...perquè quina colla d´incompetents els gestors del Liceu, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No em parlis dels gestors del Liceu perquè... On s'ha vist que fins fa 4 dies no hi hagi més solució que presentar un ERO i ara resulta que la retirada de l'ERO ho soluciona tot. Ah! i el director general no dimiteix perquè diu que "abandonar el vaixell quan hi ha proiblemes es de covards". Al·lucinant!! (com tot el que passa en aquest país on hi ha politics pel mig)

      Elimina
  2. Us vaig veure de lluny. Coincidencia total amb la teva valoració. Veiam si a la propera us podem saludar. (Telegrafic, que comenca el Barça)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ahir no us vaig veure. A veure si la propera xerrem una mica. Apa, que al Manzanres falta gent!.

      Elimina
  3. tot això del Liceu em té molt intrigat, ja que per a algú que ho viu molt desde fora resulta una mica críptic. Ja veig que per als que ho seguiu més d'aprop també és inexplicable.

    En aquestes projeccions de cinema hi ha els subtitols també? De vegades em plantejo anar-hi i em fa por que sense coneixer l'argument em resulti massa dur ;-P

    Abraçades :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Òscar,

      - En primer lloc et vull dir que les projeccions en cinema van subtitulades i a més a l'entrada et donen una fitxa tècnica amb explicació de l'argument inclòs. O sigui que si t'animes ja ho saps. Només et diré que hem anat amb algun amic al cinema (que no hi havia estat mai per veure òpera) i ha repetit.

      - Sobre el merder del Liceu, dir que bàsicament es un problema de mala (pèssima diria jo) gestió de la direcció. Hi ha molta gent que, a més, els considera culpables d'amagar informació, de nula planificació i fins i tot, hi ha qui diu que hi podria haver (això no està provat) algun tipus de malversació. El malbaratament i l'amiguisme si que es comprobable. Per altra banda el Comité d'Empresa no vol parlar ni amb el Director General (principal culpable de tot el desgavell) ni amb el cap de RRHH. Entre moltíssimes coses que se'ls podria retreure, com es que presenten un ERO amb l'excusa que es l'única sortida possible per no entrar en números vermells i al cap de 10 dies el retiren dient que "ja està tot solucionat i que ara s'ha d'oblidar i mirar endavant". Ja se sap que els caps d'aquests grans equipaments culturals els nomenen els polítics i els fan anar per on els interessa. No se, però després del Palau i la setmana passada l'Auditori, no t'estranyi que també sentim parlar del Liceu en les properes setmanes. El que ara es demana, a més de moltes coses anteriors, es que s'assumeixin reposabilitats pels fets de les darreres setmanes. Ja en tornarem a parlar d'aquest "culebrot".

      Una abraçada

      Elimina