OBRE ELS ULLS I DESPERTA

L’Albert Salvadó (Andorra la Vella 1951) escriu assaig, conte infantil i novel·la de diferents gèneres. Entre la seva extensa obra, hi trobem novel·la negra amb títols com El rapte, el mort i el marsellès, L’ull del diable o Una vida en joc. La futurista Un vot per l’esperança o la seva gran producció de novel·la històrica amb títols de tant èxit com El Mestre de Kheops, L’anell d’Àtila, Els ulls d’Anníbal, La Gran concubina d’Amón, o les trilogies dedicades a Jaume I  o Ali-Bei.

Fa gairebé quinze anys que vaig llegir el primer llibre de l’Albert Salvadó, va ser L’enigma de Constantí el Gran i em va agradar tant, que des d’aleshores és un dels autors que més he sovintejat. Ara bé, l’Albert Salvadó ja fa un temps que ha variat força la manera d’escriure i de plasmar una història. Darrerament ja no es conforma en relatar solament uns fets, ben documentats, plens de detalls i excel·lents descripcions com ha fet sempre, sinó que a més ens omple de dubtes existencials i ens introdueix de ple en la filosofia que desprenen els seus personatges.

Albert Salvadó

És un camí arriscat, ja que en molts moments passes de llegir una novel·la a un assaig filosòfic en un obrir i tancar d’ulls. Això pot desorientar molts lectors que cerquen una cosa i de sobte se’n troben una altra. Cal dir però, que en Obre els ulls i desperta, aquests espais filosòfics estan força ben delimitats i enllacen prou bé amb la narració de la història que ens està explicant.

En aquesta història, situada a la Pisa del segle XVII, trobem un personatge central, Tolino Salerno, malgirbat i poc afavorit físicament. Despectivament tractat per la seva família, que gairebé intenta amagar-lo ja que no quadra amb la imatge que volen donar per tal de progressar socialment, en canvi és molt valorat pels seus amics, gràcies a la seva intel·ligència, les seves inquietuds i les seves ganes d’aprendre coses noves. Tot s’ha de dir que alguna d’aquestes qualitats les assoleix  gràcies a la gran amistat d’un brivall, impostor, seductor i estafador com l’Arnau de Sisqueró.

Galileu davant la Inquisició - Joseph Nicolas Robert-Fleury (1797-1890)

Tolino adquireix els coneixements i les ganes d’obrir els ulls per veure més enllà del que hi ha establert, gràcies a un difícilment localitzable personatge, Fredo el boig, exprofessor de la Universitat de Pisa, que apareix i desapareix misteriosament ja que està perseguit per la Inquisició per haver defensat públicament les idees de Galileu. Aquest,  també té una fugissera presència en la trama quan, envellit i pendent de judici per les seves idees, serà qui en primer lloc sabrà apreciar les qualitats del jove Tolino. Un Tolino que passarà de ser menyspreat i ignorat a persona perillosa i per tant,  també fugitiu de la Inquisició, ja que la histèria persecutòria de l’Església Catòlica contra qualsevol que propagués idees innovadores o descobriments científics que posessin en dubte els seus arcaics dogmes de fe, feia que hagués de ser perseguit i eliminat fulminantment.

En resum, una novel·la molt interessant, que ens llença el repte d’obrir el ulls i trobar el que no està escrit. Però a més, narra una història de recerca del coneixement i superació personal, en un convuls context històric, i ens permet endinsar-nos en la forma de vida de les diferents classes socials de la gent de ciutats com Pisa o Praga.