Fa uns anys vam fer unes
vacances en cotxe per la Bretanya, situada a la costa atlàntica francesa. El
fet d’anar en cotxe ens va permetre anar al nostre ritme, sense presses, gaudir
d’un paisatge encantador, descobrir pobles bellíssims plens de construccions
medievals; visitar els alineaments megalítics de Carnac, el monument
prehistòric més extens del món; conèixer els costums i tradicions bretons.
La Bretanya, a més de
tenir una llengua pròpia, el bretó, té una cultura i una història clarament
diferenciades, trets característics d’una nació sense estat i que els bretons
reivindiquen, una realitat amb la qual ens sentim plenament identificats.
 |
1) BEG
AR RAZ (Pointe du Raz) 2) FELGER
(Fougères) 3) KARNAG
(Carnac) 4) DINAN
(Dinan) 5) KEMPER
(Quimper)
|
Per descomptat, també
vam tenir ocasió d’assaborir la gastronomia de la zona, i com que l’Albota i el
Jordi, per celebrar el tercer aniversari del seu bloc El Taller de Cuina, ens
proposen elaborar una recepta relacionada amb algun viatge, per a la segona
edició de “La recepta viatgera”, jo he escollit fer unes creps, tot un clàssic
de la Bretanya, amb les instruccions de la Mireia Carbó.
Ingredients per a 10
creps:
250 g de llet
125 g de farina
2 ous
2 cullerades de mantega
Sal
Pernil salat
Formatge brie
Preparació:
Barrejar els ous i la
mantega fosa en un recipient. Afegir-hi la farina amb molta cura i, a
continuació, la llet, poc a poc. Deixar-ho reposar durant 30 minuts
aproximadament.
Pintar una paella per
fer creps amb una mica de mantega, abocar-hi una mica de massa, escampar-la bé
pel fons de la paella fins a aconseguir una capa fina (si cal, retornar l’excés
de massa al recipient). Coure la crep per una banda, donar-li la volta i
coure-la per l’altra banda. Encara amb la crep a la paella, posar el pernil i
el formatge brie a sobre, deixar que agafin una mica d’escalfor i plegar al
gust.
una zona muy bonita que tambien he tenido la suerte de conocer y estos crepes salados muy ricos.
ResponEliminabona setmana
El paisatge és fantàstic i la gastronomia també, què més podem demanar?
EliminaM'agrada especialment, aquest recepta. Vaig viure un any a la Bretanya (bé, a l'entrada, perquè és a la boca del Loira, a Nantes)i he de ratificar que és una regió espectacular on un ha de deixar-s'hi perdre ni que sigui un cop a la vida. Les creppes bretones, les millors del món Glòria! Quin bon viatge... petons
ResponEliminaFa temps que hi vam estar però és allò que queda tan bon regust que fa ganes de tornar-hi per descobrir nous llocs, sense presses. I la propera vegada que faci creps, vull fer-los tipus galette bretona, a veure què tal!.
EliminaQue bones que son les creps...i la Bretanya, una regió molt bonica. Nomes en coneixem una petita zona, pero es de les escapades pendents...
ResponEliminaPetonets.
És de les zones boniques de França, amb un bon complement de la gastronomia, que això també compta!
EliminaNo conec la Bretanya però sí les crepes...je, je,je...Quines fotos més maques. És un viatge que passa a la llista de pendents. Sempre me n´han parlat molt bé.
ResponEliminaDoncs ja no et falta tant, je, je. Ja està bé prendre el primer contacte a través de les creps, ara només falta un viatget cap allà i llestos!
EliminaLa Bretanya és un viatge que tenim pendent tot i tenir-ne moltes ganes de fa temps! veient les vostres fotos encara ens pica més el cuquet!!
ResponEliminales crepes són delicioses i més si la recepta és de la Mireia Carbó!!
Moltes gràcies per participar, guapos!!!
Alba i Jordi
Ha estat un plaer!. D'aquesta manera hem recordat les vacances que vam passar per allà, i hem agafat ganes de tornar-hi i tornar a menjar creps "in situ", je, je.
EliminaNo he estat mai a la Bretanya però amb les fotos que has penjat em vénen ganes de marxar ara mateix! Els creps tenen una pinta...mmmmmm. És un dels plats que més m'agraden per a un sopar informal. Llàstima que no hi tinc massa gràcia i sempre em queden una mica "xurro"! ;-)
ResponEliminaTranquil·la, que amb la pràctica surten bé, segur!. A més, quan fas creps, generalment el primer s'ha de llençar perquè queda massa gruixut, després ja s'agafa el "tranquillo"!.
EliminaUns paisatges espectaculars!!! i unes creps boníssimes!!
ResponEliminaPetonets
Una bona combinació, oi?
EliminaUnes creps ben saboroses, i els poblets de la Bretanya, ja ho heu dit vosaltres: una preciositat!
ResponEliminaQue bones les creps, i quan en fas, et quedes amb les ganes de tornar-ne a fer d'una altra varietat, oi?
Eliminam'apassionen les creps de pernil i formatge! me les menjaria a tot hora, però si a més dur brie ja.....petons
ResponEliminaA més, el formatge brie també és d'aquelles terres, així que perfecte!
EliminaTambién es mi asignatura pendiente. Es un viaje que queremos hacer desde hace tiempo, pero aún no hemos encontrado el momento.
ResponEliminaHasta que llegue el momento, le daremos a las crepes que nos propones, que tienen tan buena pinta como las fotos de la Bretaña.
Bueno, es una forma de tomar el primer contacto, por las crepes, ja, ja. I cuando tengáis ocasión, el viaje vale la pena, paisaje, cultura, valores, identidad, en fin, que casi ya preparamos las maletas!
EliminaLa meva germana ja fa temps que ens diu que hi hem d'anar! I pel que sé s'hi menja molt bé, també oi?
ResponEliminaAquesta crep salada devia ser deliciosa.
Petons!